Picossa 360º

 Picossa 360º?
Si, perquè aquesta ruta circular per les crestes de La Picossa i la Penya Roja permet unes panoràmiques esplèndides de tot el paisatge circumdant, en un angle de 360º. Veurem part de la Ribera d’Ebre, des de Miravet, amb els Ports al fons, Tivissa, Mora, i la Serra del Pas de l’Ase, amb la xemeneia d’Ascó a la llunyania, també part de la Terra Alta, Corbera, Gandesa, i Pàndols i Cavalls.

La Picossa i Sant Jeroni. Com arribar-hi? La Picossa és el cim més emblemàtic de Mora d’Ebre, a la Ribera d’Ebre. El paratge de Sant Jeroni, lloc d'acampada i de lleure on es troben les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona i el monument a la sardana de Joan Segú, tot sota l'ombra dels xiprers centenaris, al peu de la Picossa. L’ermita és d’origen medieval, i fou edificada sobre una font i, de fet, l'altar queda perpendicular a la pedra d'on brolla l'aigua. Per arribar-hi heu d’agafar un camí, ben indicat amb un cartell, que comença molt a prop de l’hospital de Mora d’Ebre.

La ruta és circular i té un recorregut de 5,2 quilòmetres, en els quals pujarem fins a 495 metres (cim de la Picossa), superant un desnivell de 356 metres.
L’excursió tot i ser senzilla no la recomanem per als no iniciats a la muntanya, ja que en alguns moments és força aèria, i en d’altres cal pujar o baixar per trams de roca que podrien ser complicats.

 El punt d’inici i final de la ruta és l’ermita de Sant Jeroni, allí i podem trobar aparcament, fonts, i fins i tot una àrea de pic-nic. Des de l’ermita marxarem en direcció sud-est per un camí ample de terra. Al cap d’uns 800 metres trobem a la dreta un cartell que ens indica els punt d’interès que trobarem si agafem el senderó que s’enfila davant nostre, els avencs i coves i la Font del Tormo just davant nostre. Seguim doncs el sender. Al cap d’uns 160 metres, on ja s’ha iniciat la forta pujada, el sender gira a l’esquerra. A la dreta hi veiem però una fita que assenyala un sender desdibuixat que s’enfila recte amunt, ens porta a la boca inferior de l’Avenc de la Picossa.
 Si el seguim en direcció a l’avenc, al cap de 20 metres ens trobem davant d’una roca d’uns 1,8 metres d’alçada, que caldrà que superem si volem arribar a l’avenc, és senzill, té una mena d’escalons naturals que faciliten la pujada, i a dalt un petit pi ens permet agafar-nos-hi per l’empenta final. Des d’aquest punt, i en uns pocs metres de seguida ens trobem davant de la boca inferior de l’Avenc de la Picossa, en un racó força maco en el que també hi veiem vies d’escalada.

 L’Avenc de la Picossa és una cavitat, catalogada a l’Espeleoíndex, de 32 metres de profunditat i 188 metres de recorregut. Es tracta d’una cavitat formada per un gran caos de blocs estructurat sobre una gran fractura al cingle. Té la particularitat de que es pot recórrer enterament sense la necessitat de material específic d’espeleologia, i que a més hi podem realitzar una interessant travessa, entrant per la boca inferior i sortint-ne per la boca superior just a l’indret conegut com el Racó dels Avencs. Si no ens interessés visitar l’avenc, podem arribar igualment al Racó dels Avencs seguint el sender que hem anat pujant, i no desviant-nos a la dreta al sender marcat amb fites.

 El racó dels Avencs és un indret en el que val la pena perdre-hi una estona fixant-se en tots els detalls. Hi trobarem bonics racons, les restes d’un pou de gel, i una cabana de pedra seca molt ben arraconada. La vegetació en aquest cantó de la muntanya és força diferent de la que veurem la resta de l’excursió, ja que en aquest racó un microclima força humit permet veure-hi força arbustos de fulla ample, arboços, alzines, donant-li a tot plegat un aspecte força selvàtic.
 Seguim però l’excursió en direcció oest, dirigint-nos al cingle entremig d’un espès bosc. Quan arribem al peu del cingle, ens trobem just davant d’una gran balma on hi veiem una cova, es tracta de la Cova de la Porca. El camí que hem de seguir, segueix però a l’esquerra, resseguint el cingle per sota pujant fins a un coll. Des d’aquest coll, a 424 metres d’alçada ja, el camí gira altre cop cap a l’oest, planejant sense guanyar altura, fins arribar a una petita fractura del cingle que ens permet pujar-hi. Aquest tram, amb un fort desnivell, ens fa suar per arribar al coll situat entre el Cim de la Picossa i el Cim de l’Estel. Per arribar a aquest últim només hem d’acabar de fer l’ascens, seguint cap a la dreta i enfilant-nos per les roques en un petit tram, fins que ens trobem davant de l’estel, en un mirador esplèndid de la Ribera d’Ebre.

Després haurem de desfer el camí per, des del coll, enfilar-nos al Cim de la Picossa, el punt més alt d’aquest recorregut. Un cop passat el vèrtex geodèsic avancem i ens trobem una cruïlla de senders. A la dreta un sender desdibuixat sembla anar avall, a l’esquerra un altre sender, aquest més clar, ens porta al Balcó de la Picossa. Seguirem aquest últim, que al cap de pocs metres comença a baixar per situar-nos sobre la cresta, que a partir d’aquest punt seguirem tota l’estona.
Hem d’estar atents a les bifurcacions, primer en trobarem una a la dreta, que baixa pel camí de les Solanes cap a Santa Magdalena no el seguirem però, i anirem recte per l’esquerra. Més endavant arribem a un pal indicador, si seguíssim a la dreta baixaríem directament a Sant Jeroni pel Barranc de Fraus, tampoc el seguirem però, i anirem pel sender de l’esquerra cap a la Penya Roja.
Continuarem crestejant, ara ja amb vistes a la banda de la Terra Alta, i després de 750 metres des de l’última bifurcació, en enfilarem fins al cim de la Penya Roja a 446 metres d’alçada. El camí continua des d’aquí, ben marcat, seguint altre cop la cresta en direcció nord.
Al cap d’uns 500 metres des de la Penya Roja hem d’estar molt atents a la bifurcació potser més problemàtica de tota la ruta. El sender continua en direcció nord, però a l’esquerra ens trobem unes fites, que ens marquen un altre sender, gens clar a l’inici, que ens fa seguir la cresta girant cap a l’est en direcció a Sant Jeroni.

Aquest sender baixa de manera molt pronunciada, no hem de deixar la cresta en cap moment tot i que el camí ens sembli complicat, i arribarem a l’estelada que s’issa damunt de Sant Jeroni. Des de la bandera continuarem baixant la cresta avall, potser en el tram més complicat de tota l’excursió, fins que ens sigui senzill baixar al camí que veiem a baix al barranc, des d’aquest camí pujarem a una altra petita cresta i llavors el camí ja ens portarà directament a la zona d’acampada de l’ermita.

Circular Colldejou (Buidegasses i Camí Vell)

Circular Colldejou (Buidegasses i Camí Vell) és una petita ruta de Geocàtxing, de poc més de 5 quilòmetres,  en la que podreu cercar fins a 17 catxés, 12 dels quals propis d'aquesta ruta.
L'excursió no és molt exigent ni dificultosa, tot i que hi ha desnivells. Està força ben indicada i és difícil perdre-s'hi, la creiem adequada per a totes les edats i condicions.
Atenció! L'itinerari transcorre en alguns petits trams per la carretera T-322, tot i que no hi ha massa trànsit aneu amb compte!
La dificultat dels catxés de la sèrie tampoc és gens elevada, tots els contenedors són de tamany petit i amagats sense camuflatges ni "floritures". Fins i tot als que podrien crear més confusió els hi adjuntem foto espoiler. No busqueu dintre dels marges o estructures de pedra seca, en cas de dubte consulteu les fotos!

Podeu descarregar-vos el track de la ruta al següent enllaç (track). Si voleu llegir una descripció completa de l'itinerari o veure'n més fotos aneu al següent enllaç (descripció).

Us proposem iniciar aquesta excursió des del poble de Colldejou, podeu aparcar-hi fàcilment a la plaça de l'esglesia, o al parking de l'àrea de lleure.
Sortirem del poble des del cementiri, agafant el sender que surt a la seva esquerra, es tracta del PR-C28 que va fins el Castell d'Escornalbou, que seguirem ben poca estona per desviar-nos a la dreta fins a creuar-nos amb la carretera prop del Bosc del Grau, on el camió-cuba que fa temps va abastir d'aigua Colldejou reposa esperant no tornar a ser útil.
El camí continua al travessar la carretera, aquest tram és el Camí de la Font dels Hortets, és ample i baixa fins a passar enmig d'uns camps d'avellaners, després s'endinsa al bosc per acabar convertit en sender. En aquest punt passarem just per davant de l'antic abocador de Colldejou, ara clausurat.
A partir d'aquest punt el sender descen rapidament fins arribar a baix de tot, al Barranc de Buidegasses, just al punt conegut com la Canal Fosca, on un fort desnivell provoca un gran salt d'aigua els pocs dies l'any en que aquest barranc baixa ple. Durant aquest descens a la dreta podrem accedir a algun mirador sobre el barranc amb molt bones vistes.
Des de la Canal fosca un senderó ens porta  a seguir el curs del Barranc de Buidegasses, fins a que aquest arriba a creuar-se amb el Barranc del Forn Teuler, ajuntant les seves aigües, quan n'hi porten, i anomenant-se a partir d'aquest punt  Barranc de Rifà.

Aquest sender travessa un bosc força frondós i uns terrenys caracteritzats per les roques roges tant típiques de les zones més baixes d'aquesta serra. Només trobarem una bifurcació, a l'esquerra, que és el camí que ens duria al Corral de l'Ermitana i al Bec de la Gallina Cega. Aquest camí transcorre pel terme de Vilanova d'Escornalbou, doncs el Barranc de Buidegasses és la divisoria entre aquest i el de Colldejou.
Ja al final del sender, aquest passa just per sota de la pedrera Miramar, que n'explota la pedra roja. També just abans d'arribar a la carretera trobarem un petit camí mig perdut, que sortint de la dreta baixa cap al Barranc per portar-nos, just sota el pont, a la Cova Llonga, una balma protegida per murs de pedra que devia servir de refugi a pastors.
El sender que hem de seguir però, i que s'ha anat eixamplant, desenboca a la T-322 que hem de seguir cap a la dreta en direcció a Colldejou. Si anéssim pel camí que hi ha just davant baixariem als Tolls del Rifà, i més avall al gran Toll d'en Gort. Seguirem però per la carretera uns 100 metres fins arribar a un sender a la dreta, fàcil de trobar gràcies a un cartell indicador.
Aquest sender és curt però, i en uns pocs centenars de metres ens torna a la carretera, just davant del Corral de'n Janet que és una balma protegida que com el seu nom indica servia per a guardar-hi el bestiar. En aquest tram seguirem la carretera uns 500 metres per trobar un camí a la dreta, també senyalitzat amb un cartell, i que seguirem en direcció a Colldejou. Es tracta del Camí Vell de Colldejou a Mont-roig, que a partir d'aquí seguirem fins arribar al poble.
Aquest camí ens baixa fins al Barranc del Forn Teuler per davant de la Roca dels Coloms, gran paret plena de forats on se suposa que hi nien aquestes bèsties, i que també està equipada per a l'escalada.

El Camí Vell travessa el Barranc del Forn Teuler, i va ascendint poc a poc. En alguns trams encara hi podem veure restes de l'antic empedrat que facilitava el trànsit de carros quan encara Colldejou no tenia carretera d'accés, construïda els anys 60. Per desgracia però, la majoria d'aquest empedrat ha estat destruït pel pas del temps i pel poc ús i manteniment que se'n fa.
Durant l'ascens del Camí Vell arribarem a l'encreuament amb el PR-C 96, que du a Pratdip, i que també està perfectament senyalitzat. A partir d'aquest punt l'ascens es fa potser una mica més dur, fins que el Camí Vell desenboca a la T-322 just al costat de l'Area de Lleure de Colldejou i a pocs metres del poble.

espero que us agradi l'excursió i disfruteu fent geocàtxing!
i sense res més a dir...
apa salut!
per cert, m'he informat gràcies al plànol de la Serra de Llaberia de Ed. Piolet, i al llibre Onomàstica de Colldejou de Miquel S.Jassan

s de l'IEC.

Pedraforca

S'ha de fer coses xules per a que et vinguin ganes d'escriure sobre elles i penjar-ne fotos en un bloc que tens mig oblidat, i això és el que vam fer ahir, coses que tinc ganes que quedin aquí per poder-les veure en algun moment del futur.
La Pujada al Pedraforca és una excursió molt mítica, fins i tot diuen que el Jordi Pujol hi va anar una vegada, i encara més important, ma mare també hi ha anat. Jo no tant sols no m'hi havia acostat ni pels volts, sino que mai havia anat a fer això que en diuen "anar a fer un pic al Pirineu", i ja se que no és el mateix, m'ho van deixar clar, per començar no és el Pirineu, sinó el Pre-Pirineu, i després tampoc és que sigui anar a fer alpinisme; és una ruta de les més visitades del país. Però jo que semblo, i vull ser, tant excursionista, diguem que no he sortit gaire de "casa", i que més amunt de Manresa només m'han vist per les valls.
Sort dels companys Ratoliverd i Musaranyot, que hem treuen a veure món, i això és molt d'agraïr.

Un Wsp el matí de diumenge: -Demà anem al Pedraforca, marxem aquesta tarda, us apunteu?-
I Pim pam, prepara la motxila, i a les 19h la Lu i jo, i els dos expertos guies, ja estem montats en una furgo direcció al Berguedà.
Vam passar la nit prop del refugi de Lluís Estasen, bé, unes poques hores, doncs a les 5:00 ja estavem en peu per començar a pujar.
Començant a clarejar, a quarts de sis, ja tiravem muntanya amunt enmig d'una boira espessa.
La pujada és considerable, tot i que el fet de no veure en cap moment el cim fins ben poc abans d'arribar-hi a causa de la boira, va fer que anés passant, com per sorpresa, esbufegant i suant de valent.
A la part baixa, em vaig maravellar amb lo bonic que és aquest bosc pre-pirinenc, amb uns arbres impresionants i unes herbes de fulles grosses i brillants, com una selva.
Després quan s'acaba el bosc, d'arbres rectes, comença el domini de la roca i els arbres es tornen sinuosos, "capritxos de la naturalesa, com una sèrie de Ric i Lu" va dir el Musaranyot.

Al Coll del Verdet (GC1V1BX) vam per fi superar la boira, i ens vam parar a esmorzar amb les impresionants vistes del mar de núvols per sota nostre.
Des d'allí, el camí es torna roca pura, i s'ha de grimpar per poder avançar, ràpid i vertical. I després resseguir la carena per poder arribar per fi al cim del Pollegó inferior, una de les dues banyes del Pedraforca. Un petit tros de roca, i nosaltres a dalt de tot, fent-nos les fotos de la victoria.

Després d'una petita pausa (GCKVP0), vam continuar resseguint les carenes, pujant i baixant per les roques, fins al peu del Calderer, una altra gran roca en aquesta part de la forca, per pujar-hi t'has d'agafar d'unes cadenes, doncs la roca és vertical i no és gaire fàcil arribar fins dalt de tot. Tot i això teniem un motiu per pujar-hi (GC3XDVV), a més de les bones vistes.

Finalment va tocar baixar, i no va ser precisament fàcil, la Tartera del Pedraforca (GC3YE99) és molt llarga, la més llarga que he vist mai (tampoc n'he vist gaires), i en alguns trams la falta de pedres fa que rellisqui molt, en altres són les mateixes pedres les que et poden fer relliscar, en resum, que el nostre cul es va endur uns quants petons de part de la tartera.
El camí per sortir-ne, et porta directament, un altre cop, al bosc on hem vist sortir el sol de bon matí, i d'allí planejant, en poca estona ja tornavem a ser pels volts del refugi (GC1XCEZ). I des d'allí cap a la furgo a treure'ns la pols, i planejar la baixada fins a Berga per a dinar. Un dinar que va ser tota una festa, en un lloc on ens van tractar molt bé i ens van donar molt i molt bo.

i sense res més a afegir...
apa salut!

A l'Areny desde Vilanova d'Escornalbou

Fa pocs dies, remenant pel wikiloc, vaig veure aquesta ruta, de seguida em va cridar l'atenció, doncs la muntanya de l'Areny la tinc tant aprop, i la veig quasi cada dia, però sempre m'he quedat a l'Ermita de la Roca, mai m'hi havia passejat.
No va costar gaire convèncer a la Lu per anar-hi. I com que si anem d'excursió a un lloc on no hi ha catxés, els hi posem nosaltres, doncs també vam carregar la motxil.la de recipients, papers, i altres utensilis geocatxers.

La ruta no es gaire llarga, solament 5,7 kilòmetres, i tampoc s'ha de superar grans desnivells, i a canvi ofereix uns paisatges molt espectaculars, amb unes panoràmiques del camp de Tarragona impresionants.
Vam sortir de Vilanova d'Escornalbou pel camí de l'Areny, en aquest primer tram el camí és ample, i transitable per cotxes, transcorre per entremig de camps d'olivers.
Aviat però es bifurca en dos senders, a la dreta pujant directe a l'Areny per les "escaletes", a l'esquerra vorejant la muntanya fins al peu de l'ermita, és el Camí dels Carlins per el qual vam tornar.

Així doncs, vam pujar per "les escaletes", el sender s'enfila bastant, les escaletes estan esculpides a la roca vermella, i permeten pujar els trams més costeruts. En poca estona vam arribar dalt, bé, dalt de tot no, sota el cingle, a un replà amb unes vistes impresionants, ple dels forats rodons plens d'aigua tant típics d'aquesta muntanya.
Després el camí ja es fa més planer, es baixa per una petita vall de llit de roca, on vam parar una estona a prendre el sol d'hivern. I després torna a descendir, per anar a buscar les "escales del diable"

El tram de les "escales del diable", més proper a l'ermita, està força condicionat, amb les vores desbrossades, i baranes per protegir el cingle. S'hi veuen un munt de balmes, coves, com la "cova foradada", i covetes, ens hi vam passejar força, i fins i tot vam entrar a un forat molt semblant a les cases dels "hobbits" del Senyor dels Anells.

Poc després ja s'arriba a l'Ermita de la Roca, que no vam visitar perquè ja tenim molt vista, tot i que val la pena.
De l'ermita vam baixar pel camí vell, un camí empedrat com n'hi ha pocs, que ràpidament et porta al peu de la muntanya.
Des d'allí surt a l'esquerra, ben senyalitzat, el "camí dels Carlins", que vam seguir per tornar al punt d'inici de la ruta, Vilanova d'Escornalbou.

Tot plegat ens va costar unes 5 hores, tot i que segurament es pot fer perfectament en dues o tres.
El que passa és que nosaltres anem molt tranquils. I vam amagar dotze catxés!
Si voleu veure, o descarregar-vos el track que vam fer, podeu anar aquí.
I si voleu veure els catxés que vam amagar podeu anar a Geocaching.com i consultar el mapa "Vilanova d'Escornalbou".
Tant si aneu a passejar, com a buscar tresors, segur que us agradarà molt.
i fins aquí...
apa salut!!!

per cert, totes aquestes fotos tant maques que acompanyen aquest text, són de la Lu.

Mont-ral, bosc i riu.

Bosc i riu és una ruta de geocatxing circular des de Mont-ral. Aquest itinerari us portarà des de dalt de la muntanya, fins a la vall del riu Brugent, per seguir el seu curs durant uns quilòmetres, per pujar després altre cop fins al punt d'inici.

La ruta L'excursió que proposem té una longitud de 12,5 km, i passa per una gran varietat d'ambients naturals, pinedes de pi roig, màquies de solana, alzinars humits a les barrancades, bosc de ribera i paisatges agrícoles. La dificultat de la caminada és relativa, hi ha algun tram no molt llarg on la pujada és considerable, i alguns on t'has d'agafar als arbres per poder baixar alguna pendent. Tot i això considerem que és apte per a tots els públics, si aquests estan mínimament avesats a aquest tipus d'activitats. És de destacar que la major part de l'excursió recorre indrets ombrejats, la qual cosa la fa especialment apta per als dies d'estiu, molt més si tenim en compte que al riu Brugent hi ha moltes zones on el bany és altament recomanable. L'excursió completa es pot realitzar en unes 5 hores, sense comptar el temps dedicat a buscar catxés. Tot i això, us demanem que als vostres comentaris (logs) expliqueu el temps que li heu dedicat i també altres informacions que puguin orientar i ajudar als propers que vulguin fer-la. Per a orientar-vos: Podeu descarregar-vos el track sencer de la ruta aquí. Podeu consultar la descripció sencera de la ruta aquí. De tota manera a la pàgina de cada catxé hi incloem la descripció del tram corresponent. Els catxés Durant la ruta podeu buscar i trobar 22 catxés. Són de tamany micro o petit, i la dificultat no és baixa (1,5), excepte en algun cas, i en els catxés finals. Tots els trobareu a pocs metres del camí, excepte el #8 que ben bé mereix desviar-se una mica de l'itinerari. A la capçalera del logbook de cada catxé hi trobareu anotada una lletra amb el corresponent valor numèric, anoteu-les perquè us serviran per a poder trobar els dos catxés finals. També us anirà bé anotar el número del catxé en que heu trobat cada lletra. Els dos catxés finals els podeu buscar un cop acabat l'itinerari ja que es troben propers al punt d'inici. Agraïments Moltes gràcies al Mussaranyot, que va acompanyar-nos en el segon dia de preparació de la ruta, i a més de col·laborar en el disseny d'algun catxé, ha preparat els dos finals i també el track de la ruta. Moltes gràcies al Truskipepetboix que ens va deixar el GPS que vam fer servir el segon dia. I sobretot moltes gràcies a tots els que fareu aquesta excursió i buscareu els catxés, esperem els vostres comentaris!

Descripció de la ruta

• La ruta comença a l’encreuament de la carretera d’Alcover a Capafonts amb la que porta a Mont-ral i la Mussara. En aquest lloc es pot aparcar fàcilment junt a una petita edificació abandonada.

• El camí comença just darrere aquesta edificació per una camí ample de terra que hem de seguir fins a trobar altre cop la carretera. En el primer tram hi ha marques vermelles i blanques (GR), però ràpidament les deixem per desviar-nos a la dreta seguint unes altres marques verdes i blanques.

 

• El camí ample de terra continua just a l’altre banda de la carretera, l’hem de seguir. Aquest ja ens farà descendir a la vall del Brugent, anant a buscar el barranc del Mas d’en Verd. No deixarem aquest camí ample fins arribar al Brugent, i només trobarem un encreuament a la part alta que hem d’agafar a l’esquerra.
• Un cop arribem al riu, l’hem de creuar, a l’altra banda hi ha una bifurcació que ens porta cap a Farena, a l’esquerra, i cap als Molins d’en Fort i del Castellà a la dreta. Agafarem aquesta última opció. El Molí d’en Fort és a pocs metres, just davant de la porta tornarem a creuar el riu per un petit pontet de fusta. D’aquí en endavant seguirem les marques verdes i blanques.
• Seguim un petit sender que baixa proper al riu per enmig del bosc, passarem per davant del Molí del Borrós. Continuarem fins arribar a un altre petit pont de fusta. Abans de creuar-lo, ens desviem uns metres per contemplar el Toll del Dolmen, que reconeixerem per les grans roques que li fan de sostre. Després tornarem enrere per creuar el pontet. 

• Després de creuar, el camí s’enfila una mica pel marge esquerra de la vall, després de passar per davant d’una petita cova anem a parar davant del Molí d’en Vilalta. Avancem i trobem el Molí de’n Po, en aquest punt hi ha una bifurcació, un camí ens porta directes al riu, i un altre ens dirigeix a l’esquerra altre cop cap al marge, seguim aquest últim per trobar al cap de pocs metres un cartell que ens indica els camins cap a Farena, i cap a la Riba, agafarem aquesta última direcció.

 

• Passem per los Fontanals, una petita font que deixem a l’esquerra, a escassos metres anem a parar a la llera del Riu Sec, tombarem cap a l’esquerra uns pocs metres buscant les marques verdes i blanques que ens portaran a un altre sender que seguirem fins a un altre encreuament amb un cartell que ens indica la direcció del Pinatell i la de la Riba. Continuarem direcció a la Riba. Aquí deixem de seguir les marques verdes i blanques, a partir d’ara seguirem fites fetes amb muntets de pedres. El sender primer s’enfila pel marge esquerra de la vall, però de seguida torna a baixar al riu fins a un punt on l’hem de creuar saltant per damunt de pedres. 

 

• Després de creuar, continuem pel sender que segueix el curs del riu per la dreta fins arribar al Molí del Castellà, en aquest punt també hi ha una bifurcació, a l’esquerra cap al riu, i a la dreta creuar per dins el molí i seguir el sender que s’enfila per la marge dreta de la vall, agafem aquesta última opció.
• El sender es va enfilant deixant el riu a la dreta, ja no ens hi tornarem a acostar. Més endavant trobem una altra bifurcació, a l’esquerra ens baixa al riu, a la dreta marcat amb una fita, ens porta a pujar cap al Barranc de la Comallonga, seguirem aquesta última opció.
• Després de creuar el llit del barranc, el sender s’enfila fort cap al vessant dret de la vall, aviat trobarem un altre encreuament, també marcat amb fita de pedra, hem de seguir a l’esquerra en direcció altre cop al Brugent. 

 

• Quan ja som altre cop a la vall del Brugent, el camí puja ben fort esquivant el congost de l’Esqueix, ja no deixarem aquest sender, sense bifurcacions, fins arribar al camí ample de terra. A partir d’aquí, seguim les marques blanques i vermelles de l’antic GR la Riba-Mont-ral, algunes estan força desdibuixades.
• Un cop arribats al camí ample, girem a la dreta, seguirem per aquest camí, passant per davant del Mas d’en Plana, fins a la Font de la Diana, només hi trobarem una bifurcació que hem d’agafar a l’esquerra. 

• Just darrere de la font, comença un sender que hem de seguir, aquest és potser el tram més salvatge del camí, ja que el sender està bastant ple de vegetació, tot i que és senzill de seguir. No l’abandonarem fins a arribar davant de les tanques contra els senglar del Mas d’en Blai.
• Vorejarem tota la finca del Mas d’en Blai seguint un camí ample, trobarem una bifurcació que hem d’agafar a l’esquerra fins arribar a la porta de la tanca, la vorejarem per la dreta, fins arribar a una bassa, allí el sender puja fins portar-nos al Mas d’en Blai, hi passarem just per davant. 

 

• Seguirem uns metres per un camí ample fins a l’entrada d’un altre mas. Just davant de la porta metàl.lica hi comença un sender, que hem de seguir fins arribar a la Font de Baix. Aquí les marques del GR nou ens indiquen clarament que hem d’agafar un altre sender, el seguirem pujant ja en direcció a Mont-ral fins a trobar un camí ample asfaltat.
• A l’arribar al camí asfaltat anem a la dreta seguint-lo, no serà molta estona, doncs al cap d’uns centenars de metres un altre sender surt a l’esquerra.
• El seguim passant ben aprop d’una pedrera, fins que ens torna a portar a un camí ample, que només seguirem uns metres per desviar-nos després per un sender a l’esquerra del camí. El seguirem fins a tornar a desembocar un altre cop al mateix camí ample de terra.
• Seguim el camí ample, marcat de vermell i blanc, fins que trobem un sender a la dreta. 
• Seguint el sender travessarem un bosc i finalment arribarem a l’inici de la ruta.

esperem que us agradi l'excursió, i que ho passeu bé buscant catxés.
i sense res més a dir...
apa salut!

Geocerca a Colldejou

Aquest cap de setmana, junt amb la Lu, hem publicat els nostres primers "grans" catxés, i no són grans per la mida, o per que siguin els primers, són grans perquè van més enllà del catxé tradicional consistent en anar a un lloc on el gps et marca una proximitat per trobar-lo.
Aquests dos catxés estan situats, com no, a Colldejou, i tal com es diu al propi text, pretenen donar a conèixer el poble.
Per als que no coneixeu el món de la Geocerca, us explicaré en que consisteixen.
El primer és un catxé misteri, consisteix en, des de casa, contestar una sèrie de preguntes, a través del googlejador, i després amb les respostes obtenir unes coordenades a on es pot trobar el "tresor".
És el següent: Geocerca a Colldejou #1

Aquesta és una sèrie de dos catxés que preten fer-vos conèixer la bonica població de Colldejou. Per a resoldre aquest, primer haureu de respondre unes preguntes sobre el poble i la seva gent. ATENCIÓ Dins aquest catxé trobareu la fórmula per a resoldre Geocerca a Colldejou#2, per tant és imprescindible començar la sèrie amb aquest catxé. Busqueu per la xarxa la resposta a les següents preguntes: Quina extensió té el terme municipal de Colldejou?             A=X-10,2      2.  A quina alçada es troba el poble?             B=X-430      3.  Quin és el teléfon del Bar restaurant el Casal de Colldejou?             9778372XY             C=X-4+Y      4.  Alçada de la Mola de Colldejou?             D=(X+1)/183      5. Quin any apareix per primera vegada documentat?             E=(X-154)/200      6. Quin dia d'Agost , durant la Festa Major, se celebra la festivitat de Sant Llorenç?             F=X-1      7. Quants habitants censats tenia el poble el 2011? i quants d'ells eren dones?          G=X-181          H=(X-5)/25      8. Quants regidors té l'ajuntament? i quants votants els van escollir?          I=X          J=(X-14)/40      9. Quants vehicles hi havia matriculats el 2010?          K=(X+10)/60     10. Quantes persones aturades hi havia a 31 de Març del 2011?          L=(X+1)/2 ATENCIÓ: Davant del dubte, tenen preferencia les fonts oficials, i si estan directament relacionades amb el poble encara més. Substituïu els valors de les lletres a la següent fòrmula i ja podeu anar a buscar el catxé. N  ABº CD. EFG    E  000º IJ. KLH Molta sort i passeu-ho bé! ATENCIÓ Aquest catxé es troba fora del poble, en un lloc amb boniques vistes a la postal de Colldejou amb la Mola al fons, us ve de pas trobar-lo si pujeu des de Mont-roig del camp, per tant engegeu el gps abans d'arribar i us estalviareu tornar enrere.

El segon, és un catxé tipus multi, aquest consisteix en anar al lloc que s'ha preparat per al joc, i sobre el terreny fer una petita ruta durant la qual s'hauran d'aconseguir una sèrie de dades, amb aquestes dades s'aconsegueixen unes altres coordenades que ens duen a un punt on trobem una pista que ens diu on podem trobar el "tresor"
És el següent: Geocerca a Colldejou #2

Aquesta és una sèrie de dos catxés que preten fer-vos conèixer la bonica població de Collejou. Per resoldre aquest catxé haureu de donar-vos un tomb per Colldejou, per tal de conèixer-lo, i apuntar algunes dades, que us donaran els valors necessaris per trobar les coordenades de la pista definitiva que us conduïrà al catxé final. ATENCIÓ La fórmula per a resoldre aquest catxé la trobareu dintre del catxé Geocerca a Colldejou #1. Així doncs, és imprescindible fer-lo previament. Per tal d'orientar-vos, hem dissenyat el següent mapa: La ruta comença a les piscines municipals, just a l'entrada del poble. Aquestes son les coordenades d'inici d'aquest catxé, i us poden servir com a parking on deixar el vehicle. També podeu aparcar a la plaça, i després baixar caminant fins a l'inici, però fareu més camí. Durant la ruta haureu d'aturar-vos als punts que us indica el mapa per respondre les següents preguntes: 1. Quantes pilotes hi ha dibuixades? X=A 2. Quants quadrats té la porta de la casa amb la torre circular? X=B 3. Quantes places d'aparcament pintades a terra veus? X=C 4. Quin número té a la façana la casa més gaudiniana del poble? X=D 5. Quin és el número de la casa que té un rellotge de sol a la façana? X=E 6. Quants bancs veus? X=F 7. Quants escalons has de baixar? X=G 8. Quantes torretes rectangulars hi ha? X=H Substituïu els valors de A, B, C, D, E, F, G i H a la fòrmula i dirigiu-vos on us marquen les coordenades, a escassos 300 metres d'on heu acabat la ruta. Allí hi heu de buscar la pista definitiva que us durà al catxé. Molta sort i passeu-ho bé! Siusplau, no publiqueu fotos o pistes que delatin el catxé, la pista definitiva o el seu entorn. Les fotos us les podeu fer durant el recorregut de la ruta. Gràcies!

Els enllaços per trobar-los a la web de Geocaching.com els podeu veure a la pròpia descripció, ens ho hem passat molt bé muntant-los, i esperem que força gent s'animi a "jugar" i a conèixer Colldejou.
i sense res més a afegir...
apa salut!

De Sant Antoni a Sant Bartomeu pel Congost de Fraguerau

Tal com li deia al Porquet fa un moment, el geocaching és un joc que et fa moure molt, i descobrir coses mooolt xules. (I últimament no paro!)
Una de les excursions més maques que es poden fer per aquests països del sud, és aquesta: de Sant Antoni a Sant Bartomeu pel congost de Fraguerau, en terme d'Ulldemolins, al Priorat,  i si a sobre t'engresques a buscar la sèrie de cachés que hi ha amagada, doncs llavors una excursió que has fet molts cops torna a ser com la primera vegada.
A Sant Antoni s'hi pot deixar el cotxe, una ermita molt maca, on s'hi pot anar un diumenge a menjar, o a trobar el primer de la sèrie.

Des de l'ermita, els primers quilòmetres es fan per pista ample i còmoda, val a dir, que tota l'excursió és força assequible per a tots els públics, és curteta (9km) i no té pendents fortes, també molt apte per l'estiu, ja que hi ha força ombra i zones de bany.
Poc després de sortir de Sant Antoni ja es pot veure de lluny el congost de Fraguerau, aquesta serra, que no té res a envejar a Montserrat, és plena de roques amb formes capritxoses amb les quals pots jugar a imaginar personatges, animals i tot tipus de coses. El segon de la sèrie és prop d'on es va fer aquesta foto.

 

El tercer de la sèrie està en un lloc impresionant, la zona de bany que anomenava fa un moment, les cadolles fondes. Les cadolles són un pas estret del riu Montsant, que circula sobre un llit de pedra en una zona en que de banda a banda del congost no hi ha més de cinc metres. Aigua ben fresca per a banyar-se a l'estiu!! A partir d'aquí la resta de l'excursió ja transcorre per dintre el congost, per sender, un lloc preciós, això si, si hi aneu a l'hivern tingueu en compte que no hi toca massa el sol!

El quart i el cinquè de la sèrie es troben a prop del camí, en llocs des d'on podem veure formacions rocoses tant espectaculars com els tres jurats, el camell, la roca balladora, la mamella i d'altres. Disfrutant del bosc de ribera que ressegueix el riu Monsant es va fent camí.
El sisè es troba en un dels llocs emblemàtics, pel que té de curiós i aventurer, el pont penjat. Aquest pont a variat molt de materials i forma al llarg dels anys, i ara veritablement fa goig i gens de por creuar-lo. El recordo fa molts anys com una passarel·la "cutre" amb una sola corda al mig per agafar-se i no perdre l'equilibri.

Després del pont ja s'entra a la vall del silenci. És una vall petita, estreta, sense riu, coronada a dalt de tot per l'ermita romànica de Sant Bartomeu. Aquest paratge és un dels més bells del Montsant, i tal com diu una placa penjada de la roca, "aquí déu t'escolta". L'ermita i la seva esplanada, i la balma amb la font, són un lloc incomparable.
Aquí s'hi troba l'ultim caché de la sèrie amagat en un racó amb bones vistes. Després només queda desfer el camí i tornar al lloc d'on hem sortit. De fet, es poden fer rutes circulars per evitar trepitjar el mateix camí, tot i que això ho allargaria una bona estona.

Així va ser com l'equip Colldi-Vilabous va completar la sèrie Congost de Fraguerau. Bé, no aquí, la sèrie té un misteri final, en cada un dels tresors trobats hi ha una xifra, ajuntant-les totes trobes les coordenades del caché final, situat a l'ermita de Santa Magdalena, paratge que hem va veure créixer i que sempre ve de gust visitar.
I després de tot això, tornada a casa ben contents per la feina feta... i molt agraïts a Ulldefalcó que és l'autor d'aquesta sèrie tant maca!
i sense res més a afegir...
apa salut!!!

De Colldejou al Castell per Porpallers

la cova

bonica excursió la que va fer el Martí, tot i que en aquells temps el paisatge devia ser molt diferent, avui l'hem emulat i hem fet aquesta passejada. Excursioneta i com no, busqueda de tresors (geocachés!).
de matí hem sortit per la vora del cementiri i ens hem dirigit al camí del corral nou, des de la carretera, una pista ample et baixa fins al barranc que limita el terme de l'Argentera, a partir d'allí un sender s'enfila amunt fins al coll. Un cop dalt, el paisatge és força maco, la roca, vermella ens recorda a l'ermita de Mont-roig.

 Porpallers, la de l'esquerra, al capvespre.

Aquesta muntanya, Porpallers li diuen, i el seu entorn, el Collet rodó, són com un formatge vermell, tot foradat i revossat de fina arena rogenca. En aquest tros hem trobat dos tresors, un era un caché amagat en una cova (la foto de dalt), l'altre era aquest tronc (la foto de baix), és un tronc, sembla un tronc, però és de pedra! fossilitzat, a saber quans mil.lenis porta en aquest collet. (Bé, potser això ho hauria d'assegurar un geòleg, però vaja...).

Des del Collet rodó hem avançat direcció al castell i aviat em anat a parar a la carretera que puja de Vilanova, des d'allí i fins al castell tot per asfalt però gaudint d'unes vistes espectaculars del Baix Camp.

paratges del Collet rodó

I ja no us explico lo xulo que és el Castell d'Escornalbou perquè de ben segur que ho deveu conèixer, és un dels llocs més macos i emblemàtics de la comarca. Podeu llegir-ne la seva història aquí, fins i tot i esmenten el Sisos!
Per cert, al Castell també hi hem trobat dos geocaches (tresors!) un a fora, i l'altre a dalt.

Per acabar aquesta excursioneta hem tornat fent reflexió, sobre els paratges del Collet rodó, la línia d'alta tensió que el travessa, el parc eòlic que el vigila, i la futura pedrera que si vol construïr.
És possible conservar la natura sense danyar el progrés i l'economia? (eternum debate)
És possible fer coses sense que els interessos més poderosos predominin? és pot fer sense perjudicar ningú?
Si, és veritat, en aquests poblets perduts per la serra, necessitem... industria? (una feina siusplau!) però a qualsevol preu?
Esperem només, que qui prengui les desicions sigui qui realment ho ha de fer, i que ho faci pensant en tots tal i com ho ha de fer...

Vistes espectaculars des de Porpallers

i sense res més a afegir...
apa salut!!!