Aquest principi d'any ha vist la llum el meu primer llibre, i és el meu primer, i és en singular, perquè només n'hi ha un. Un exemplar que vaig regalar a la persona del món que més es mereix rebre regals de part meva, ma mare.
I això?
Doncs resulta, que vaig aprofitar una magnífica promoció anomenada "Tu primer libro gratis" de l'imprenta on-line Printcolor.
Ha estat una gran experiencia autoeditar el llibre, gràcies a la qual el meu domini dels procesadors de textos ha augmentat considerablement. El disseny i la maquetació, en resum, tota una obra d'artesania literaria.
La portada, vaja, es podria millorar, però encara no domino tant el disseny gràfic, potser en un futur...
El llibre l'he anomenat "Gaudí va nèixer a Colldejou i 39 relats més", i com es pot deduir he fet una selecció dels 40 relats que m'han semblat, a mi i a quatre amics, millors de tots els que he escrit fins ara.
A ma mare, es clar, li ha agradat molt, (si no li hagués agradat tampoc m'ho hagués dit), i ja de seguida m'ha animat a seguir la meva carrera d'escriptor:
"-si ja de petit ho deia que volia ser escriptor!", va dir davant de tota la familia el dia del regal.
El procés va ser molt senzill, a la pròpia web de Printcolor ja t'indiquen el format que els hi has d'enviar, tant del text com de la portada, i les caracterítiques que tindrà el llibre. Quan ja has fet l'artesania, envies el pdf i en una setmana et serveixen el llibre.
Qui sap...
Potser...
Per Sant Jordi...
i sense res més a afegir...
apa salut!
dimecres, 25 de gener del 2012
dijous, 19 de gener del 2012
El jardiner fidel.
Una altra participació als relats conjunts, aquest cop a la seva 50ena proposta.
i sense res més a afegir...
apa salut!
La Betty es mira sa mare. Ja fa uns minuts que s'han acabat el gelat i la conversa superficial que han mantingut fins ara. La Betty busca les millors paraules, no sap com treure-li el tema que l'ha portat a voler quedar avui per fer un gelat.
La Margaret observa com la seva filla se la mira. La veu preocupada, capficada. Ho sap, la coneix més que ningú i sap quan alguna cosa li passa. Per això a rebut amb alegria la seva trucada, i que li demanés per quedar. Li ha de fer una pregunta, va dir-li per telèfon. No sap com expressar-li que pot comptar amb ella, que li agradaria compartir la seva angoixa, que podria ajudar-la.
La Betty fa com un gest per començar a parlar. Però la mirada de la seva mare l'atura. No sap com fer-ho, mai a tingut una conversa íntima amb sa mare, mai ella li ha parlat de les seves “coses”.
La Margaret a passat pel banc abans d'anar a la geladeria. Porta el sobre amb els diners a dins de la bossa, que no s'ha tret en cap moment. Decideix afrontar la situació.
-Filla, necessites diners?-
-Diners? No, perquè m'ho preguntes?-
-No per... pensava que potser...-
Llavors la Betty es decideix.
-Mare, en Martin... -
-El jardiner?
-Si, fa molts anys que treballa a casa, no?-
-Doncs si, tants com deu o dotze, tu eres petita encara.-
-I tu li tens molta confiança, no?-
-I tant! Ja el coneixia abans de que treballés per nosaltres, havia estat company de servei del teu pare. Perquè em preguntes per ell?-
-No ho se... Deu ser l'home que veus més sovint, no?-
-L'home que... que vols dir? Clar, ve tres dies a la setmana, i també el veig algun diumenge quan surto a passeig.-
-Doncs vull dir que... que és un home solter... que ve sovint per casa... -
-I?-
-Que el pare ja fa anys que va morir, i que tu...
-Que jo... no estaràs insinuant...-
-Bé, és normal mare, no és res de dolent, jo puc entendre que ell i tu...-
-Que ell i jo que?-
-Doncs que... això que esteu... embolicats! Fa dies que ho penso i t'ho volia preguntar.-
-Però filla que dius? Com se t'ha pogut acudir això?-
-Però mare, si és guapo, i solter!-
-Filla! És això el que em volies preguntar? Si estic embolicada amb el Martin? Doncs no, sento decepcionar-te si és això el que esperaves, però no. Això si, també penso que és guapo, tot i això no tinc cap ganes de... bé ja m'entens...-
-Però jo he vist... fa dies..-.
-Que has vist?-
-L'he vist entrar un parell de dies, de nit, a casa, i obrir amb la clau!-
La Margaret s'aixeca. Es posa les mans a la cara. La Betty se la mira preocupada.
-Mare, que passa?-
-Filla, els diners...-
La Margaret lliga caps, no era la Betty qui agafava els seus estalvis del pot que tenia a l'armari de la cuina.
i sense res més a afegir...
apa salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)