dilluns, 29 de novembre del 2010

intensificar les trobades

Buff quina feinada, no tinc temps de res, i moltes ganes de fer moltes coses diferents...
i la típica crisi creativa...
m'ha costat però aquí va la meva participació del mes de Novembre al concurs ARC a la radio,
aquest cop la temàtica és els secrets d'estat...


Van trucar a la porta. Es va mirar al mirall, es va arreglar una mica els cabells i es va asseure darrere l'escriptori. El secretari va entrar.
-senyor President les enquestes ja són aquí, em temo que no tenim gaire bones notícies-
Les enquestes, se les va mirar, només li faltava això ara, més pressió, més dificultats, més xifres.
No va obrir la carpeta amb els resultats de les enquestes fins que no va tornar a estar sol, ho va fer lentament, amb desgana. Va anar llegint a poc a poc, tot sencer, sense saltar-se ni una línia.
Ho tenia clar, ara si, ho diria, es llençaria a la piscina.
Pel telèfon de la centraleta va demanar al secretari que li concertés la reunió amb la cap de l'oposició per aquella mateixa tarda.
L'expectació dels mitjans era enorme, es reunien més de 80 periodistes davant de la petita tarima amb tot de micròfons que s'havia instal·lat davant de la porta del despatx del president, allí es faria la roda de premsa just acabada la reunió.
Després de tres hores els flaixos es van començar a disparar, va sortir el President, sol, semblava tranquil mentre tancava la porta darrere seu.
Es dirigí als micròfons, no portava cap paper, no anava a llegir.
-Senyores, Senyors, bona tarda, em dirigeixo a tots vostès per a anunciar els resultats de les converses entre el Govern i l'oposició.
Tot i que la trobada entre la cap de l'oposició i jo mateix ha estat cordial. Lamentablement els hem de comunicar que només s'ha arribat a un acord en dos dels 43 punts marcats per a la signatura del pacte que permetrà tirar endavant el país i sortir d'aquesta crisi que ja massa temps que arrosseguem.
Tot i això també han de saber que aquestes no són males notícies, hem iniciat un camí que ben segur ens durà a una entesa.
De moment em acordat que intensificarem les trobades per a seguir dialogant.
No dubtin que aviat arribarem a un acord.-
A dins del despatx la cap de l'oposició l'escoltava.
Intensificar les trobades!
Li agradava, es va acabar de posar les mitges i es dirigí cap a la porta.

ai!
sempre pensant en el mateix!
i la feina per un altre dia!
i res més a afegir..
apa salut!

dissabte, 27 de novembre del 2010

sóc raru (3, juantxi????)

sóc raru, sóc molt raru...
sóc juantxi?
diu el decàleg del juantxisme:

1. El juantxi beu, et menja l´orella i sempre et gorreja el tabac.
2. El juantxi de debò, fuig de l´aigua i del sabò.
3. El juantxi com cal, persegueix a les adolescents amb ànsia animal.
4. Aquell qui es juantxi, deu pasta a tots els bars.
5. El juantxi no opina, sentència.
6. El bon juantxi sol ser l´últim en tancar els bars.
7. L´home que viu el seu juantxisme, té ínfules artístiques.
8. El juantxi exemplar és un perdedor vocacional.
9. El bon juantxi no creu que l´ordre natural de les coses sigui un juantxi a cada bar, sinò un bar per a cada juantxi.
10. Everybody´s juantxi, tots som juantxis.

No diré quins d'aquest "manaments" compleixo ni en quin grau o faig, però com sabeu, hi ha diferents graus de juantxisme,
el meu és profund...
i ja fa anys...
vaig conèixer el mític "agente secreto de la CIA", vaig anar a tots els concerts dels Flangers, de la Banda del Pere Mata després del Dr.Juantxi, em passejo per Reus a les set del matí amb els altres juantxis xiulant la reina del llevant,
vaig deixar de viure a Reus, però el juantxisme em persegueix fins i tot a Colldejou...
i és que el juantxis ens reconeixem els uns als altres, ens comprenem...

Segons la web de l'Ariel, el messies juantxi, podriem definir així el juantxi:

Així doncs un “juantxi” originàriament seria un tipus de personatge pintoresc, exhibicionista, borratxo, fiestero alhora que perdedor vocacional, que té ínfules artistístiques i que viu alegrement la vida amb una certa actitud surrealista alhora que esperpèntica.



sóc raru? sóc Juantxi?
és greu?
doncs no ho deu ser tant, és qüestió de portar-ho amb alegria...
i res més a afegir, i molt a fer que avui és dissabte! ( i no entraré en temes polítics...)
apa salut!

divendres, 19 de novembre del 2010

la foto amb la roja

Mare meva, quina troballa, aquest nen que innocent agafa una vella arada, amb la muntanya blanca de Mont-roig ( o les Moles de Colldejou, depèn de com es miri ), sóc jo!!!
amb la samarreta de la roja!!!! ( versió any del naranjito lu menus! ).
Doncs resulta, que des dels blocs de l'Assumpta i del Ferran, es proposa de remoure la memòria, y també les velles fotos, i mostrar alguna cosa pròpia, d'abans, que no se'ns reconeix fàcilment.
I mireu que m'he anat a trobar! no en tinc ni idea, ni record, de que tingués un uniforme de la selecció espanyola, i menys de que me'l poses per exhibir-me en fotografies...


el lloc si que el reconec perfectament, es tracta del Racons, el mas del meu amic Joan, en terme de Vilanova d'Escornalbou tot i ser ben aprop de Colldejou.
Aquí m'hi vaig passar gairebé tots els caps de setmana de la infància, saltant marges, construint cabanes i fent la cabra, ( futbol també, com es veu a la foto ).
És un lloc preciós i tranquil, enmig de la natura, on els pares deixaven tranquils els seus "nens" fent l'indi pel bosc mentre ells es muntaven les seves festes i aficions.
Avui en dia el quadre es manté intacte, bé, l'oliver i els xiprers del fons són considerablement més grans ( han passat molts anys! ).

I l'uniforme de la roja?

doncs mira, fa gràcia, sobretot amb la poca simpatia que em desperta aquesta selecció, i amb lo bé que m'ho he passat amb les eliminacions a vuitens des d'almenys el mundial d'Itàlia 90,
i això m'ho van ensenyar a casa!!!!!

així doncs, d'on va sortir aquest uniforme?
ho hauré de preguntar a ma mare...
i res més a afegir...
apa salut !

dimarts, 16 de novembre del 2010

el vint-i-vuit de novembre, fum, fum, fum


Aquest mes, en Jesús ens proposa, en homenatge a la declaració de la jota com a dansa d'interès nacional, d'escriure'n una, que tracti un tema d'actualitat,
per a la meva proposta per al 181è joc literari no és que hagi triat un tema gaire original...
segur que tots n'heu sentit a parlar...
diuen i diuen i bla bla bla...

El vint-i-vuit de novembre, fum, fum, fum


aquesta tardor és moguda
i no per que plogui molt
cada quatre anys ja ens passa
que toca decidir el vot
l'única eina que té el poble
per posar el polític a lloc

ja pots posar-te la radio
o mirar el televisor
que a tot arreu fan lo “mismu”
se sent la mateixa cançó
i canten fins a cansar-se
per que triïs qui és el bo

uns tiren cap a l'esquerra
altres van cap a altre cantó
uns ens parlen de peles
i altres parlen  de la nació
presumeixen i prometen
el que sigui sense por

i uns faran mil millores
i d'altres en faran un milió
i si un diu que es bona persona
l'altre afirma que és millor
i diran el que sigui
per no abandonar el “silló”

però quan passi aquell dia
llavors ja no importarem
no compliran les promeses
amb les ganes quedarem
i podran fer el que vulguin
tampoc ens n'adonarem

em sembla que m'ha quedat com a coix això, (i això de la mètrica no se si ho acabo d'entendre...)
alguna idea per a fer una última estrofa?

i sense res més a afegir,
apa salut!

diumenge, 14 de novembre del 2010

l'esperit és l'intercanvi

ja en vaig escriure l'any passat... la Garrotxa, Mieres.
però és que em resulta una experiència increïble.
em venen al cap un munt d'idees com, el valor que li donem a les coses, la manera com ens relacionem, la necessitat de consumir, de gastar diners,

 avui m'he firat, entre d'altres coses m'he emportat:
un reproductor/grabador cd/dvd a canvi d'un anorak
un receptor usb per wifi a canvi de un pot d'oli de massatge
unes maduixeres i uns pots d'olives a canvi d'unes mermelades de taronja amarga
una prestatgeria de roba per l'armari i més olives a canvi d'un video vhs
uns pantalons i una xilaba a canvi de dos torretes de fang i un jersei
còmics a canvi d'altres còmics
uns talls de pastís que m'he menjat allí mateix a canvi d'un bolso
un stratego ! a canvi d'uns còmics i un llibre
a més he passat un dia fantàstic de tardor en una comarca llunyana i bonica
aquesta fira d'intercanvi aquest any complia 25 anys!!!
és possible fer les coses d'una altra manera !!! adeu a la crisi ! vine a canviar ! valora les coses d'una altra manera !

doncs Felicitats als organitzadors d'aquesta gran moguda!
i que duri 25 anys més!!!
i res més a afegir,
apa salut!

divendres, 12 de novembre del 2010

anar a la capital

Un noi viu... posem a Colldejou... ( per dir un poble qualsevol del sud del Baix Camp),
resulta que aquest noi li ha agafat per estudiar i està matriculat a uns estudis a distància,
en aquests estudis hi ha la possibilitat d'assistir un dia a la setmana a unes tutories presencials on es troba amb professors i companys,
resulta doncs, que el lloc on s'imparteixen aquestes tutories es troba a ... Santa Coloma de Gramenet... ( per dir un poble qualsevol de l'àrea metropolitana barcelonina),
la importància de les tutories és clara, potser no cal assistir-hi cada setmana però si d'una manera regular, el contacte amb els companys i els tutors és molt important per entrar bé al món estudiantil,
i la distància és un problema?
li sortiran molt car els desplaçaments per a realitzar les tutories a aquest noi?
el noi, és afortunat, disposa d'un vehicle dièsel amb el qual es desplaça consumint uns 5,5 litres per cada 100km de mitjana,
també hi ha la possibilitat de viatjar amb transport públic, enllaçant a Reus o Tarragona, si el noi no tingués vehicle, fins i tot podria sortir en bus des de Mont-roig, a només 9km de Colldejou,
Anem a comparar les diferents opcions:
en cotxe: la distància a cobrir és de 140 km, per tant gasta 7,7 litres, a 1,112E el litre ( preu d'avui en una gasolinera de Reus ) en surt un total de 8,56E en gasoil,
això clar si anem per carreteres gratuïtes, al noi però li podríem aconsellar que anés per carreteres de 2 carrils, o sigui autovia o autopista, ja que són més segures, si circula més ràpid i més tranquil, (o no, tot és relatiu diuen,)



doncs aquí al sud tenim una autovia que ens va des del coll de Balaguer (Hospitalet de l'Infant) fins a Altafulla, amb lo qual podem estalviar en peatges,
després ja ve l'autopista, d'anada dos peatges, el Vendrell i Martorell, o sigui 2,5+3,75 un total de 6,25E en peatges
o sigui que fent la ruta cara ens sortiria per un total de 14,87 o sigui 29,74 euros anar i tornar si paguem peatges, o bé 17,24 euros per carreteres gratuïtes
en transport públic: Si agaféssim el bus a Mont-roig ens gastaríem ....( no he aconseguit esbrinar el preu... però de euro i mig no baixa!)
un cop a Reus, el bitllet de tren Reus-BCN passeig de Gràcia d'anada i tornada val 13,40 euros
a passeig de Gràcia s'ha d'agafar la linea verda, i anar fins a la vermella per anar fins a la parada de Fondo, ja a Santa Coloma i ben aprop d'on es fan les tutories, el viatge de metro costa 1,4e, tot i que es podria fer una targeta per estalviar, contarem un gasto en metro de 2,8 euros
o sigui que el viatge en transport públic ens costaria un total de 16,20 euros.


Aquests són els comptes que surten de tota aquesta història...
en resum, que el noi:
  • si viatja en cotxe podria intentar anar acompanyat per reduir gastos.
  • podria potser conduir d'una manera més econòmica.
  • s'hauria de concienciar que potser no cal autopista.
  • podria armar-se de valor i anar a fer autostop.
  • o be també, podria ordenar-se i adaptar-se als cruels horaris del transport públic. 
però igualment...
Que car que és anar a la capital!!!!!!
(esperant no haver-me fet molt pesat amb les rallades del noi aquest...)
i res més a afegir
apa salut!

dissabte, 6 de novembre del 2010

No m'importes

Aquesta és la meva participació al Joc de lletres de Nadal de Tumateix Llibres, les condicions són fer un microconte d'un màxim de 50 paraules on hi surti una de les paraules proposades, en el meu cas Rellotge.


No m'importes

Al rellotge del campanar l'agulla grossa superava en deu minuts l'hora en que havien quedat, volia enamorar-la i ella feia tard.
Va anar-se'n de la plaça, es va amagar en una cantonada, i quan ella va aparèixer va esperar cinc minuts i va sortir del seu amagatall somrient.

espero que us agradi!
i res més a afegir...
apa salut!

dimarts, 2 de novembre del 2010

la collita de tardor

un dia vaig escriure:en una vida anterior jo era un senglar,
i és que sóc una mica asilvestrat, m'agrada embrutar-me, mullar-me, esgarrinxar-me, i després mostrar orgullós les ferides de la cacera...
però com podeu imaginar no parlo de caçar animals, pobrets, sinó bolets!
de fet, això de caçar bolets no ho hem dit mai a casa meva, i crec que per aquestes terres ningú ho diu, nosaltres els bolets els anem a buscar o com a molt a collir.
De sempre, amb la família, amb els del poble, amb els amics que hem anat a buscar bolets, és una de les millor coses que es poden fer a la tardor. Sortir a la natura, caminar, observar el bosc estudiant i rastrejant tots el racons. M'encanta!!!
la veritat és que aquí, a Reus, a Colldejou, no anem a buscar bolets, anem a buscar rovellons, que no vol dir que no collim multitud d'altres espècies que ens agraden tant o més que el Lactarius.

                                           
Però clar, un bon dia, als de la tv3 se'ls hi va ocórrer fer un programa televisiu sobre bolets, el superconegut Caçadors de Bolets, i després d'això, la cultura boletaire va canviant a grans passos.
Positiu? Negatiu?
doncs bé,  una mica de cada cosa, a mi el programa m'agrada molt, tot i que tampoc el segueixo gaire regularment, suposo que tots els que ens agrada la natura i els bolets ens agrada que ens n'expliquin coses, i també conèixer matisos i espècies noves.
L'impacte gegantí del programa ha estat sobre la gent que no coneixia aquest món, o que potser no hi estaven massa interessats. Total, els bolets estan de moda, molt de moda.

                                                             

Milers de persones es llencen en massa als boscos totes les tardors per collir els preuats bolets. La massificació està servida i amb ella un munt de debats on s'exposen tot tipus de postures des de les més "pixapins" a les més "ultraaborigens".
Els boletaires es perden per les muntanyes, col·lapsen els camins rurals i forestals amb els seus cotxes, embruten, trinxen el bosc, criden, i infinitat d'altres coses de les que som acusats i que porten a polèmiques que ja fa temps que van sent notícia com la llicencia boletaire o la taxa boletaire.
O sigui que potser al final acabarem havent de pagar. Voleu dir que n'hi ha per tant?
Potser no es res que no es pugui arreglar amb una mica d'educació, i això és el que precisament fa el programa de tv3.
Potser no cal arribar a prohibir, fer pagar. Només controlar que tot vagui bé, i ensenyar als "novells" el que han i el que no han de fer...

                                           

de moment, jo continuaré fent el senglar, sortint a disfrutar dels boscos a la tardor (igual que la resta de l'any) i plegant bolets com aquestos de les fotografies per a fer-me deliciosos "manjars".
així que sense res més a afegir...
apa salut i bolets!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails