quines postes de sol tant maques!
i res més ...
apa salut!
En pocs mesos la Gina ja s'havia enamorat perdudament d'un altre noi, curiosament també es deia Pau, era molt més guapo, interessant, divertit.
Amb el segon Pau les coses van anar molt bé, s'entenien, al cap d'un any ja vivien junts, al cap de dos ja pensaven en casar-se, quan van celebrar els trenta mesos es van decidir a posar data, per Sant Jordi de l'any que ve, estaven a 10 d'Octubre.
El 15 d'abril es va celebrar el típic comiat de solter, la Gina es va retrobar amb moltes amigues, especial va ser la trobada amb la Rita, estava guapíssima, vivia a Barcelona, no tenia parella i semblava que anés a menjar-se el món. La Gina i la Rita van xerrar com quan eren adolescents, explicant els camins tant diferents que havien seguit, envejant-se mútuament, fent plans que difícilment es podien tirar endavant.
Els dies següents la Gina va pensar massa en els camins, el seu Pau, l'altre Pau, tots els nois que no coneixia i la Rita si, que era molt jove per casar-se.
El 22 d'Abril, la tarda abans de casar-se estava tant nerviosa que va trucar la Rita.
Al cap de quatre hores ja estava prenent-se el seu segon cubata en una discoteca de Barcelona. Aquella nit s'en va anar al llit amb el dj, que curiosament es deia Pau també.
A la una del migdia del dia de Sant Jordi, la Gina, tota resacosa es pentinava els llargs cabells abans d'anar cap a la seva boda. En Pau va obrir la porta i va dir:
-Mira Gina! Que et presento el meu cosí Pau de Barcelona.-
i de propina... el put de blame on mame.
i res més...
salut!