dimecres, 3 de juliol del 2013

Pedraforca

S'ha de fer coses xules per a que et vinguin ganes d'escriure sobre elles i penjar-ne fotos en un bloc que tens mig oblidat, i això és el que vam fer ahir, coses que tinc ganes que quedin aquí per poder-les veure en algun moment del futur.
La Pujada al Pedraforca és una excursió molt mítica, fins i tot diuen que el Jordi Pujol hi va anar una vegada, i encara més important, ma mare també hi ha anat. Jo no tant sols no m'hi havia acostat ni pels volts, sino que mai havia anat a fer això que en diuen "anar a fer un pic al Pirineu", i ja se que no és el mateix, m'ho van deixar clar, per començar no és el Pirineu, sinó el Pre-Pirineu, i després tampoc és que sigui anar a fer alpinisme; és una ruta de les més visitades del país. Però jo que semblo, i vull ser, tant excursionista, diguem que no he sortit gaire de "casa", i que més amunt de Manresa només m'han vist per les valls.
Sort dels companys Ratoliverd i Musaranyot, que hem treuen a veure món, i això és molt d'agraïr.


Un Wsp el matí de diumenge: -Demà anem al Pedraforca, marxem aquesta tarda, us apunteu?-
I Pim pam, prepara la motxila, i a les 19h la Lu i jo, i els dos expertos guies, ja estem montats en una furgo direcció al Berguedà.
Vam passar la nit prop del refugi de Lluís Estasen, bé, unes poques hores, doncs a les 5:00 ja estavem en peu per començar a pujar.
Començant a clarejar, a quarts de sis, ja tiravem muntanya amunt enmig d'una boira espessa.
La pujada és considerable, tot i que el fet de no veure en cap moment el cim fins ben poc abans d'arribar-hi a causa de la boira, va fer que anés passant, com per sorpresa, esbufegant i suant de valent.
A la part baixa, em vaig maravellar amb lo bonic que és aquest bosc pre-pirinenc, amb uns arbres impresionants i unes herbes de fulles grosses i brillants, com una selva.
Després quan s'acaba el bosc, d'arbres rectes, comença el domini de la roca i els arbres es tornen sinuosos, "capritxos de la naturalesa, com una sèrie de Ric i Lu" va dir el Musaranyot.


Al Coll del Verdet (GC1V1BX) vam per fi superar la boira, i ens vam parar a esmorzar amb les impresionants vistes del mar de núvols per sota nostre.
Des d'allí, el camí es torna roca pura, i s'ha de grimpar per poder avançar, ràpid i vertical. I després resseguir la carena per poder arribar per fi al cim del Pollegó inferior, una de les dues banyes del Pedraforca. Un petit tros de roca, i nosaltres a dalt de tot, fent-nos les fotos de la victoria.


Després d'una petita pausa (GCKVP0), vam continuar resseguint les carenes, pujant i baixant per les roques, fins al peu del Calderer, una altra gran roca en aquesta part de la forca, per pujar-hi t'has d'agafar d'unes cadenes, doncs la roca és vertical i no és gaire fàcil arribar fins dalt de tot. Tot i això teniem un motiu per pujar-hi (GC3XDVV), a més de les bones vistes.


Finalment va tocar baixar, i no va ser precisament fàcil, la Tartera del Pedraforca (GC3YE99) és molt llarga, la més llarga que he vist mai (tampoc n'he vist gaires), i en alguns trams la falta de pedres fa que rellisqui molt, en altres són les mateixes pedres les que et poden fer relliscar, en resum, que el nostre cul es va endur uns quants petons de part de la tartera.
El camí per sortir-ne, et porta directament, un altre cop, al bosc on hem vist sortir el sol de bon matí, i d'allí planejant, en poca estona ja tornavem a ser pels volts del refugi (GC1XCEZ). I des d'allí cap a la furgo a treure'ns la pols, i planejar la baixada fins a Berga per a dinar. Un dinar que va ser tota una festa, en un lloc on ens van tractar molt bé i ens van donar molt i molt bo.


i sense res més a afegir...
apa salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails