la foto amb la roja

Mare meva, quina troballa, aquest nen que innocent agafa una vella arada, amb la muntanya blanca de Mont-roig ( o les Moles de Colldejou, depèn de com es miri ), sóc jo!!!

amb la samarreta de la roja!!!! ( versió any del naranjito lu menus! ).

Doncs resulta, que des dels blocs de l'Assumpta i del Ferran, es proposa de remoure la memòria, y també les velles fotos, i mostrar alguna cosa pròpia, d'abans, que no se'ns reconeix fàcilment.

I mireu que m'he anat a trobar! no en tinc ni idea, ni record, de que tingués un uniforme de la selecció espanyola, i menys de que me'l poses per exhibir-me en fotografies...

el lloc si que el reconec perfectament, es tracta del Racons, el mas del meu amic Joan, en terme de Vilanova d'Escornalbou tot i ser ben aprop de Colldejou.
Aquí m'hi vaig passar gairebé tots els caps de setmana de la infància, saltant marges, construint cabanes i fent la cabra, ( futbol també, com es veu a la foto ).
És un lloc preciós i tranquil, enmig de la natura, on els pares deixaven tranquils els seus "nens" fent l'indi pel bosc mentre ells es muntaven les seves festes i aficions.
Avui en dia el quadre es manté intacte, bé, l'oliver i els xiprers del fons són considerablement més grans ( han passat molts anys! ).

I l'uniforme de la roja?

doncs mira, fa gràcia, sobretot amb la poca simpatia que em desperta aquesta selecció, i amb lo bé que m'ho he passat amb les eliminacions a vuitens des d'almenys el mundial d'Itàlia 90,
i això m'ho van ensenyar a casa!!!!!

així doncs, d'on va sortir aquest uniforme?
ho hauré de preguntar a ma mare...
i res més a afegir...
apa salut !

l'esperit és l'intercanvi

ja en vaig escriure l'any passat... la Garrotxa, Mieres.
però és que em resulta una experiència increïble.
em venen al cap un munt d'idees com, el valor que li donem a les coses, la manera com ens relacionem, la necessitat de consumir, de gastar diners,

 avui m'he firat, entre d'altres coses m'he emportat:
un reproductor/grabador cd/dvd a canvi d'un anorak
un receptor usb per wifi a canvi de un pot d'oli de massatge
unes maduixeres i uns pots d'olives a canvi d'unes mermelades de taronja amarga
una prestatgeria de roba per l'armari i més olives a canvi d'un video vhs
uns pantalons i una xilaba a canvi de dos torretes de fang i un jersei
còmics a canvi d'altres còmics
uns talls de pastís que m'he menjat allí mateix a canvi d'un bolso
un stratego ! a canvi d'uns còmics i un llibre

a més he passat un dia fantàstic de tardor en una comarca llunyana i bonica
aquesta fira d'intercanvi aquest any complia 25 anys!!!
és possible fer les coses d'una altra manera !!! adeu a la crisi ! vine a canviar ! valora les coses d'una altra manera !

doncs Felicitats als organitzadors d'aquesta gran moguda!
i que duri 25 anys més!!!
i res més a afegir,
apa salut!

doblegant genolls... a la Palma per sempre...

 Ahir va ser una gran nit, amb converses molt... molt...

-avi, avi! i aquest senyor ple de tatuatges qui és?
-aquest és el cantant d'Skatalà nen, aquests celebren 25 anys.
-aquest home gran té 25 anys?
-que no! el grup té 25 anys! i el festival 17! i fa 16 que aquests "calvus xurrac-xurrac" ja tocaven aquestes mateixes cançons, piaio bujia i tot això.
-però tu quants anys tens?
-buenu ja està bé aquest rollo no? prou de "remembering" que encara som joves!
-és que jo és el primer cop que els vec, estan prou bé no!
-el primer i l'últim!

conversa semireal amb el mag de Prades

-avi, avi, que xulo aquest lloc no?
-osti clar, la Palma, que no hi havies estat mai? tu no ets d'aquí no?
-monem!
-clar de Castelló, com no, o de Vinarós? buenu és igual, que això és el temple dels Juantxis de Reus!
-i per que es diu la Palma?
-coi! que no has vist quines palmeres! i també per que s'emporta la ... palma... aquí si han fet grans generacions senceres de reusencs, aquí sempre hi ha hagut bona música, aquí sempre les millors festes, aquí...
-vale, vale! que només et volia demanar foc jo!!!

conversa pseudoreal amb una xica de Castelló o de Vinarós, no està clar.

-escolta em sona molt la teva cara, tu has vingut molts cops al reggus no?
-i taaaaaant!!!! sempre!!! feu descompte als que venen sempre no?
-descompte? si home, que això s'ha de pagar d'una o altre manera, vinga va que vols?
-una cervesa d'aquestes amb regust de reggus!
-aaaah!! ja m'en recordo! tu eres petitet no? així amb xolles?
-pues clar que he sigut petitet, com tothom, i si, portava xolles, com a bon adolescent dels 90. però amb això tampoc feu descompte no? la crisi ja saps...
-ostres quins anys aquells!!! vinga va, calla i paga.

conversa semireal a la barra ( paga el que toca, però amb alegria )

i aquestes són només unes petites mostres... un any més el Reggus, i van uns quants...
apa salut!!!!

20:13 Catalunya Expres

Sempre m'han dit que de petit m'agradaven molt els trens, em portaven a l'estació i m'estava hores allí mirant passar els trens.
Ja de gran vaig descobrir que Reus és un encreuament important per als trens, les línies que van a Barcelona des de Lleida i Montblanc i també les de Flix, Mora, Falset passen per aquesta estació.
Per tant des de Reus pots agafar trens cap a totes aquestes comarques més o menys veïnes o també seguir les seves extensions cap a Saragossa, Madrid, Pamplona i nord de la península fins a Galícia, i es clar Barcelona que cau a una hora i mitja.
Només per anar en direcció València i Andalusia, ( i per l'AVE) cal anar a Tarragona, "la capital".
Fa anys els seus lavabos i jardins eren força coneguts tal i com els va citar el messies juantxi en el seu Blues de la vaselina.
Avui en dia els caps de setmana també és lloc força concorregut ja que serveix de pàrquing als que surten per la zona del passeig Mata.

Quan vaig amb el cavall de ferro
em poso a la finestra de mar
sempre escric o llegeixo,
això és el que més m'agrada.
quan el bellugueig m'adorm.

i res més...
apa salut!