diumenge, 5 de juny de 2011

a l'altra banda de la paret (42)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
L’altra banda de la paret”.

abans de llegir-vos això, mireu-vos la escena 41 a el meu racó!.



Divendres 20:00

El replà del quart pis està ple de caixes de cartró, algunes buides, la majoria plenes, les portes dels dos pisos estan obertes i el Joel i el Miquel van portant coses d'un cantó cap a l'altre. El Joel treu les caixes del seu pis al replà, i el Miquel les agafa i les entra a casa la Natàlia. Mentrestant les noies, la Natàlia i la Joana, continuen omplint caixes amb tot de coses del Joel.
La Natàlia anima als altres.
- Vinga nois! que ja ho tenim això! només ens queden quatre coses.
El Miquel torna del pis de la Natàlia.
- Quan vegis casa teva no estaràs tant animada, ja no se on posar tantes coses, l'habitació de la rentadora està a tope.
La Natàlia es dirigeix al Joel en to de broma.
- Però tiuuu!!! com és que tens tants trastos, tot això necessites per viure? quanta roba mare meva, quin munt de llibres!
- Doncs espereu-vos, perquè també vull endur-me aquests dos armaris, i primer els haurem de desmuntar, mare meva! no acabarem mai.
Tornen a la feina, gairebé no queden coses a casa del Joel, només algunes caixes i els mobles. La Natàlia i la Joana ja han començat a desmuntar un armari, mentre els nois pugen les cadires al terrat.
A les nou en punt sona el telèfon del Joel. Tots el miren, el Joel mira la pantalla i triga uns segons a contestar.
- Són els del Gimnàs, que volen aquestos ara?
El Joel contesta, saluda i escolta el que li expliquen. Li canvia la cara, s'asseu, primer sembla abatut, després s'enfada.
- Però, però, com pot ser que us cregueu aquesta tonteria? que ja fa temps que em coneixeu a mi!!
Torna a escoltar, la persona a l'altra banda del telèfon parla molt.
- Mira, em sap molt de greu que dubteu de mi, entenc que tu no pots fer-hi res i tot això que em dius, però igualment... això és una putada!!! que no ho veus? però mira, deixem-ho estar, ja parlaré amb el meu advocat i ja veure'm com ho arreglo, vinga adéu.
Emprenyat llença el telefon sobre una de les caixes plenes de roba. Els altres tres el miren sorpresos. La Natàlia es decideix a preguntar.
- Que passa Joel?
El Joel es posa les mans al cap.
- Increïble, m'ha denunciat, la Carme m'ha denunciat per abusos sexuals al gimnàs, i després ha anat al gerent i li ha ensenyat la denuncia i li ha explicat un munt de mentides. Merda, m'han fet fora.
Tots tres es queden muts, la Natàlia s'acosta al Joel i l'abraça, intenta consolar-lo però no sap que dir-li. El Miquel és el primer en dir alguna cosa.
- Ostres nanu, aquesta bruixa realment s'ha proposat arruïnar-te de veritat. Però no pateixis tiu, t'ajudarem en tot i al final les coses es posaran a lloc. Vinga va tornem a la feina que ja ens queda poc.
La Natàlia li fa un petó als llavis.
- Va Joel, no pateixis, els advocats ho arreglaran, de moment ella guanya però per poc temps.
- Teniu raó, aquesta bruixa no m'ensorrarà, vinga tots a la feina!
I continuen traient caixes, desmuntant armaris, estanteries, apilant fustes a casa la Natàlia i al terrat.
A les deu, mentre el Joel i el Miquel arrosseguen el sofà fins a casa la Natàlia, torna a sonar el telèfon. El Joel l'agafa.
- És la Carme!!
Deixen el sofà, les noies han vingut de seguida, tots tres es posen al seu voltant a escoltar la conversa.
- Si?
- No Carme, no tinc els rebuts, ni penso venir a portar-te res, per mi te'n pots anar a la merda. M'han trucat del gimnàs i m'han explicat el que has fet.
- Que tu vols estar bé amb mi? i així m'ho demostres? tu el que vols és que estigui a les teves ordres!
- Mira Carme, no en vull saber res de tu, t'has passat tres pobles amb mi, el meu advocat s'està mirant tot això i ja pots estar segura que no em quedaré amb els braços plegats. Així que adéu, no vull sentir-te ni un minut més.
Quan el Joel es guarda el mòbil a la butxaca la Natàlia, el Miquel i la Joana arrenquen a aplaudir.
- Molt bé Joel! fot-li canya a la bruixa! digues que si, qui riu l'últim riu millor!
I tots quatre s'abracen fent una pinya.
A un quart de dotze ho tenen tot recollit, la Joana i el Miquel s'acomiaden efusivament i se'n van cap a casa. El Joel i la Natàlia queden sols.
- Va maco, anem a casa i mengem una mica que estic morta de gana, em fet una feinada de por.
Es descongelen una pizza i a les dotze menys cinc, mentre se l'estan menjant, sona un altre cop el telèfon del Joel. És el notari, està davant de la porta de casa seva amb un serraller esperant per a que li firmi el desnonament.
Surten al replà i allí els troben, el Joel, tal com li ha explicat l'advocat, li comunica al notari que es nega a firmar el paper, que ha retirat totes les seves coses i que ha posat un recurs contra aquest acte. El notari pren nota, el serraller canvia el pany. En deu minuts han acabat i marxen.
- Au, s'ha acabat, ja no puc entrar a casa meva, ja no és casa meva. És increïble.
- Va Joel, demà serà un altre dia, a partir d'ara les coses han d'anar millor per força.
- Si, per que si van pitjor...
- Vine a casa, queda't amb mi avui, és tard, segur que estàs fet pols.
Es miren, encara al replà el Joel s'acosta a la Natàlia, l'agafa per la cintura. Es fan un llarg petó als llavis.
- I avui em faràs dormir al sofà, o que?
- Calla burro!
Agafa el Joel del braç i l'arrossega dins al pis, fins a l'habitació, l'empeny damunt del llit mentre se'l menja a petons.
Aquesta nit, a l'altra banda de la paret no hi ha ningú que escolti com el Joel i la Natàlia fan l'amor un cop, dos cops, tres cops, fins a caure rendits pels volts de les dues de la matinada.

per fí!!! després de la tempesta ve la ... un polvo en condicions!!!!
i ja veurem com acaba...

Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20, escena 21, escena 22, escena 23, escena 24, escena 25, escena 26, escena 27, escena 28, escena 29, escena 30, escena 31, escena 32, escena 33, escena 34, escena 35, escena 36, escena 37, escena 38, escena 39, escena 40, ... ...

i sense res més a afegir
apa salut!!!!

4 comentaris:

Natàlia ha dit...

Molt xula la història, m'he llegit el capítol anterior, hauré d'anar més endarrera, que ara m'he quedat intrigada! Molt maco el nom de la noia ;)

XeXu ha dit...

Com he dit al capítol a ca l'Adbega, les adversitats uneixen molt. Ara sembla que tot està de conya entre els dos i la guerra anirà en un altre sentit. Però ja veurem per on ens sortiran ara, aquests dos...

Carme ha dit...

Tres cops? això vol dir que ha anat molt bé, eh? :)

Ja era hora, a veure quan dura...

garbi24 ha dit...

sort que estava cansat del trasllat.....si no n'hi en fot sis

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails