Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
“L’altra banda de la paret”.
abans de llegir-vos això, mireu-vos la escena 37 a el meu racó!.
Escena 38
dimarts 05:30
Són a casa del Joel, després d'acordar dormir a la mateixa habitació, al mateix llit, el Joel es disculpa i se'n va a la dutxa.
La Natàlia amb el pijama en una mà i el raspall a l'altre es queda dreta davant del llit.
"Hi ara què? es dutxa? potser em vaig a rentar les dents amb ell"
Llavors sent que el Joel passa el pestell del lavabo.
"Ostres doncs no, bueno, ja me les rentaré quan surti ell"
La Natàlia s'asseu al llit, està molt cansada, ha estat una nit molt llarga, va passar molta por amb el robatori.
"que maco el Joel, com m'ha ajudat, i m'ha demanat disculpes i tot, potser si que..., no se, i ara quan ens posem al llit, què? me li llenço al damunt com faria la Joana? no, millor que m'esperi que em faci algun gest, a veure si la tornarem a cagar..."
Es mira l'habitació, llavors se n'adona que a la tauleta de nit hi ha una fotografia, s'estira per agafar-la i la mira. És una de les fotografies d'ells dos quan eren petits. Un somriure li il·lumina la cara.
"uuuuaaauuuuuu, té la foto a la tauleta de nit! això vol dir que... que... bueno, almenys vol dir que l'ha mirat fa poc, o sigui, que ha pensat en mi i tal... llavors... potser si que..."
La Natàlia mira la porta del bany, sent com cau l'aigua de la dutxa.
"buf, com triga, estic feta pols, m'aniria tant bé un massatge! a veure si..."
Badalla, s'estira al llit, torna a badallar, s'aixeca i es despulla per posar-se el pijama. Es torna a asseure al llit.
"ostres, fa 15 minuts que es allà dins, què fa?, que no vol sortir? bufff, fa fred, quina son!"
Es mira el llit, l'obre i s'hi posa a dins.
Quan torna a obrir els ulls se n'adona que s'ha quedat adormida, el Joel es al seu costat, d'esquena a ella, el sent respirar profundament, dorm com un soc.
Mira el rellotge que hi ha a la tauleta de nit, son les 9 del matí. Llavors recorda que no ha dit res a la feina, no ha avisat que no hi aniria. S'aixeca a poc a poc del llit, agafa la seva roba i abans de sortir de l'habitació sense fer soroll es mira el Joel.
S'en va al menjador i allí busca el mòbil a la seva bossa. Truca a l'escola, es disculpa, els hi explica el robatori dramatitzant una miqueta, i els enganya dient que s'ha passat la nit sense dormir i el matí fent tràmits, s'acomiada fins l'endemà.
Amb la roba encara a la mà s'asseu al sofà, es mira la porta de l'habitació.
"Què ha passat? em vaig adormir! que tonta! perqueeeeeeèeeeè?"
Es posa les mans a la cara.
"Però, va trigar molt, vols dir que... potser vaig pensar massa? potser era una excusa lo de la dutxa... potser... em vaig pensar lo que no era?"
S'aixeca i va cap a la finestra, aparta la cortina i mira al carrer.
"I ara què faig? torno al llit i em desperto amb ell? no, no puc, he d'anar a comissaria, i trucar al serraller, i endreçar el pis, i a més... em sembla que... què li passa al Joel? em vol o no em vol? no entenc res! hòstia!"
Agafa la roba i es vesteix, damunt de la taula hi veu un bloc de notes, busca un bolígraf per escriure una nota, dubta, no sap que posar-hi, finalment hi escriu un simple "Gràcies!". Abans de sortir del pis obre una mica la porta de l'habitació, el Joel dorm, se'l mira, sospira, i marxa tancant la porta sense fer gens de soroll.
Al sortir al replà es troba de cara amb la Carme que posa cara de sorpresa, la Natàlia la mira i de seguida la reconeix, durant uns llargs segons es miren fixament.
- Hola, bon dia. Saluda la Natàlia.
- Bon dia.
La Natàlia fa el gest de d'esquivar-la per passar però la Carme l'atura.
- Perdona, que vius aquí?
- Bé, no, de fet visc aquí al davant, perquè m'ho pregunta?
- No per res, sóc propietària en aquest edifici i encara no conec a tots el veïns, ets amiga del Joel?
La Natàlia es posa nerviosa, no sap com sortir de la conversa.
- Si, bé, una mica, miri, perdoni, tinc pressa, he de marxar, adéu i bon dia.
La Natàlia esquiva la Carme i entra a casa seva.
La casa està feta un desastre, la Natàlia esbufega i s'asseu al sofà.
"quina feinada que tinc! mare meva! I aquesta dona? serà possible? que volia? i el Joel? què vol el Joel? i jo, que vull?"
S'aixeca i sense deixar de donar-li voltes a la situació comença a endreçar la casa.
Sembla que les coses no acaben d'aclarir-se entre aquests dos, trobaràn el camí?
I la Carme? això pinta malament!!!!
i sense res més a afegir...
apa salut!!
Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20, escena 21, escena 22, escena 23, escena 24, escena 25, escena 26, escena 27, escena 28, escena 29, escena 30, escena 31, escena 32, escena 33, escena 34, escena 35, escena 36, ... ...
i sense res més a afegir...
apa salut!!!
3 comentaris:
Quin parell, déu meu, no farem mai res de bo! I ara què, a part de que la Carme putejarà la Natàlia, ells dos a tornar-se a mirar amb recel, oi?
Mira que es compliquen la vida, eh? quin parell! no podríeu espavilar-los una mica? ;)
i tot per no parlar clar....a veure si aprenem alguna cosa de tot plegat
Publica un comentari a l'entrada