Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
“L’altra banda de la paret”.
abans de llegir això, mireu-vos l'escena 27 a el meu racó.
escena 28
dimarts 19:35
La Natàlia arriba a casa, va cap a l'habitació i es canvia de roba, surt amb el mòbil a la mà. Obre la finestra del menjador i s'hi repenja. Marca un número i es posa el telefon a l'orella.
- Si?
- Joana sóc jo, la Natàlia, que? ho has fet?
- Si he fet que? que dius? quina manera de saludar és aquesta?
- La manera que té una amiga, que no tornarà a ser amiga teva fins que facis el que has de fer.
- Alaaa! va Tali, tranqui eh!! caray com et poses...
- Però ho has fet o no?
- És que... saps que passa?
- No ho has fet!!! ho sabia!!! per això et truco, va tia, em vas dir que...
- Si, si, en serio, el que passa és que no he tingut temps i a més, encara no tinc clar com ho faré...
- Mira!!! ja pots fer lo que sigui, si fa falta li dius que anaves borratxa quan li vas parlar amb el Miquel, fes el favor!!!
Mentre parla, la Natàlia s'ha girat, mira el carrer. Es fixa amb una noia que ve pel carrer, és alta i prima amb una cabellera arrissada que li arriba al cul, camina amb el pas decidit, la noia llença una mirada a l'edifici cap a on és ella i hi entra.
- Va Natàlia, en serio, demà mateix truco al Joel i li explico que tot ha estat un malentès.
- Com que el truques? em vas dir que el vindries a veure!!! i per què demà? ho podries fer avui!!!
- És que... és que... avui no puc tia, en serio, t'ho prometo, vinga tia, que no puc parlar, demà et vinc a veure i t'ho explico.
- Joana, Joana, fes-ho eh!!! vinga fins demà.
La Natàlia penja el telefon, i va cap a la porta. Mira per l'espiell, veu com la noia dels cabells arrissats arriba al replà, truca a la porta del Joel, el Joel l'obre i entra cap a dins. La Natàlia se'n torna al menjador.
- I aquesta qui deu ser, ara? Vols dir que... una amiga? una ex? jodeeeeer amb la Joana, un noi maco que em trobo, i liar-la d'aquesta manera.
La Natàlia s'asseu al sofà, està contrariada, mira el mòbil, mira la porta en direcció a casa el Joel.
- Joder quina merda... Natàlia que et passa? no serà... no serà... Merda!!! m'estic posant nerviosa per la visita de la tia aquesta!!!! mare meva, estic tonta perduda!!!
La Natàlia s'aixeca i se'n va cap a l'habitació, es posa dreta damunt del llit amb l'orella enganxada a la paret que dona a casa el Joel.
- No sento res, que deuen fer? qui deu ser aquesta?
De cop gira la vista i es veu reflexada en el mirall de l'armari.
- Hosti però que estic fent? sóc una estupida, estic gelosa!!! mare meva!!!!
Se'n torna al sofà.
- Clar, és que la Joana té raó en el fons, ja va sent hora que m'enamori d'algú, no? i a més, el Joel és... és... bueno sempre ho ha sigut...
- Però, però... això d'enamorar-se no es tria, no? o si? si en el fons no el conec al Joel, ja no és el Joel que vaig conèixer fa tants anys, potser... potser... potser aquesta és la seva novia, potser té novia i no m'ho va dir, el tio només volia fotre un polvo i...
- Però no, no pot ser, no pot ser la seva novia, ho hagués dit, a més no me'l vaig creure amb lo de les calces i mira, deia la veritat ell, i jo pensant-me que era un mangui pervertit, si el Joel sembla bona persona, i simpàtic, ... , que deuen fer?
Es torna a aixecar, ha tingut una idea, se'n va cap al lavabo i agafa el cubell de la roba bruta, va cap a la porta i surt al replà amb el cubell sota el braç, està nerviosa, no sap com posar cara de dissimular. Fa uns passos en direcció a les escales, però s'atura davant la porta del Joel, molt a poc a poc s'hi acosta, hi posa l'orella, sent olor de menjar, fa molt bona olor, sent com riuen, de cop sent unes passes que s'acosten. Ràpidament torna a entrar a casa seva, deixa el cubell i torna al sofà.
- Hosti, estan cuinant, s'ha quedat a sopar!!! potser si que... potser... potser no, potser són parents, una cosina o algo així... però reien, riuen i s'ho passen bé...
- Vinga va, prou tonteries Natàlia, fes-te algo de sopar i tranquil·litzat que no passa res.
Se'n va cap a la cuina, en poca estona es fa una amanida i una truita de formatge, se la posa en una safata i se'n va a menjar-s'ho al sofà. Té la tv engegada però el cap li segueix donant voltes, pensa en com podria arreglar el malentès amb el Joel. Quan s'acaba el sopar deixa el plat a la cuina i torna per apagar el televisor.
Es mira el rellotge, només són les onze, però se'n va cap a l'habitació, es posa al llit i agafa el llibre que té a la tauleta, llegeix una estona però li costa concentrar-se.
- Ffffff, ho he d'admetre, Natàlia estàs penjada del Joel, m'agrada, no se perquè però m'agrada, m'agrada aquest tio, tant de bo la Joana pugui arreglar aquest merder i...
Es senten sorolls a través de la paret, la Natàlia es sorprèn, es gira, escolta atentament. Es senten uns gemecs, primer li sembla que és una noia gemegant, però després sent clarament com són dos persones gemegant. Cada vegada és senten més gemecs i més forts.
- Però, però ... que és això??? estan follant!!!! aquest dos estan follant!!!! nooooo!!!!!
La Natàlia es belluga inquieta, no sap que fer, enganxa l'orella a la paret, sent clarament com els veïns a l'altra banda de la paret gemeguen de plaer. També sent algunes paraules, "si, si, Joel, així, mou-te" i ell li respon "si, si, vinga més, mou-te tu també, vinga gira't", les paraules es senten tallades per forts gemecs.
La Natàlia s'aixeca, agafa els llençols i se'n va cap al sofà, si ajeu però no pot dormir. Es torna a aixecar, obre la finestra i crida ben fort.
- Quinaaaaaa merdaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!
Sembla que la Natàlia no està gaire bé, més val que s'oblidi del Joel, no?
o potser la Joana pot fer alguna cosa?
Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20, escena 21, escena 22, escena 23, escena 24, escena 25, escena 26, ...
i sense res més a afegir...
apa salut!!!!
