a l'altra banda de la paret (18)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
“L’altra banda de la paret”. 
 Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, ...

si voleu llegir l'escena 17 seguiu aquest enllaç cap a el meu racó.

escena 18

dimecres 20:00

La Natàlia puja per les escales, al arribar al replà del quart va cap a la seva porta, treu les claus però abans d'obrir s'atura, es sent música, surt de casa del Joel, reconeix una cançó dels Kitsch. Finalment obre la porta i entra a casa seva.

-Aquest encara escolta la mateixa música que quan tenia 14 anys, no és vell ni res això, ostres, retronen les parets i tot, deu estar sord.

Va cap a l'habitació i es treu la jaqueta i les sabates, després de posar-se les espardenyes torna al menjador.

-Sembla que estigui en un concert, deu estar molt sord.

Va cap a la cadena de música, hi té una pila de cd's, els mira i n'agafa un de Lax'n'busto, el posa, puja el volum fins que anula la música del Joel.

Se'n va cap al sofà, hi ha totes les fotografies escampades fora de la caixa, es posa a recollir-les mentre pensa en el Joel.

-No ha canviat tant aquest Joel, té la mateixa cara de gamberro de quan era petit, i encara més guapo.

Es mira la fotografia on ella esta penjada de l'esquena d'ell.

-Vaig fer el ruc l'altre dia, mira que anar a ensenyar-li les fotos!, seré bleda! no se'n recorda de res d'aquella època, em sembla que ni tant sols se'n recordava de mi.

Truquen al timbre. La Natàlia posa totes les fotos barrejades a la caixa i se'n va a obrir.

Obre, és la Joana.

-Talieta!! que passa aquí? sembla una discoteca això! que feu una competició a veure qui es rebenta abans els timpans o que?

-Això el veí, està molt sord, he pujat el meu volum per no sentir la seva música.

-mare meva quin veïnat de bojos, vols fer el favor de baixar-ho,

Van cap al menjador, la Joana seu al sofà mentre que la Natàlia abaixa lleugerament el volum, quan va cap al sofà la Joana ja esta xafardejant la caixa de les fotos.

-Que passa Tali? que has fet "remember's" o que? ui que petitona la petita Natalieta amb les seves trenes.

-Mira, vaig estar mirant-les i es van quedar aquí.

La Joana es mira la fotografia de la pessigada.

-Ostres aquest és el teu cangur, no? com es deia? que guapo, no? ostres si l'arreplegués ara...

-És el veí.

Diu la Natàlia d'un cop. La Joana posa cara de sorpresa.

-Com que és el veí? qui és el veí?

-El Joel, el de la foto, és el veí.

-eeeeeeehhhhhh!! com que és el veí??? com pot ser??? com ho saps???

-El vaig conèixer, bé, el va conèixer ma mare, i resulta que el veí és el Joel, el meu cangur, si.

-Però que fort!!! però si tu estaves boja per ell. Bueno, les dues ho estàvem, però clar, tu feies tantes coses amb ell...

-Eh! para el carro, com que estava boja per ell? era una nena, i em passava les tardes amb ell, era com un germà gran per a mi.

-Si, si, un germà, segur, però si li feies poemes d'amor i tot!!!

-Ala vinga! a veure qui la diu més grossa! eren criaturades, si tenia vuit o nou anys.

-Ostres tu, quines casualitats, si és que el món és un mocador, ostres, i que guapo s'ha fet, i mira que ja ho era, i que? heu parlat? que diu? que fa?

-Bueno, si, vam quedar un dia per prendre algo amb les nostres mares, i un altre dia vam estar mirant-nos aquestes fotos.

-Mira-la! i semblava una mongeta, hahaha! així que vau estar mirant les fotos junts, i vau estar recordant l'època en que éreu "germans".

-Que passa? em va fer gràcia, en tinc un bon record jo d'ell. Ara, que em sembla que ell no se'n recorda gaire de mi.

-A no? i tampoc se'n recorda del dia que te li vas declarar?

-Ala vinga! allò va ser un joc!

-Ah si! un joc, hahaha!

-Va, deixa-ho estar, el cangur és el veí, si, però la veritat és que no s'ha tornat gaire més simpàtic del que era, lo que està clar és que s'ha quedat sord del tot. Vinga va, et quedes a sopar o que?

I continuen la conversa mentre van cap a la cuina a fer-se unes llesques per sopar.

i ara que sabem que el Joel va ser important per la Natàlia fa molts anys...
potser voldrà que torni a ser-ho?
i sense res més a afegir...
apa salut!!