a l'altra banda de la paret (12)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
“L’altra banda de la paret”. 
 Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, ...

per llegir l'escena 11, seguiu aquest enllaç cap a El meu racó.

escena 12

Dilluns 21:20

La Natàlia fa una estona que ha sentit com arribava el veí a casa, l'ha sentit pujar les escales i tancar la porta. No es decideix a portar-li el regal. no coneix aquest veí, li fa una mica de respecte, l'únic que sap d'ell és que crida i renega molt, i que li ha robat la part de dalt del pijama de la Hello Kitty. La Natàlia es decideix, truca al timbre del veí. Al cap de molt poc li obre la porta.

- Hola?

- Hola bona nit!, mira que sóc la Natàlia, la veïna d'aquí davant, és que et vinc a portar això-

La Natàlia li dona el regal.

- Un regal? Gràcies, però, a què es deu?

- A no! bueno que si, que és un regal, però no és meu, l'ha portat la Carme, m'ha dit que si te'l podia donar perquè quan ha vingut no hi eres, diu que et trobarà a faltar, que es perquè t'entretinguis-

- Ah! D'acord! I has dit que es deia Carme?

- Si, una dona així d'uns 50 anys, anava amb xandall i sabatilles, tu ets el Joel, no?

- Sí, i tu deus ser la Natàlia Cabestany, oi?

- Doncs si, com ho saps? si encara no he rotulat la bustia?

- Doncs perquè aquest matí m'he trobat al carter que preguntava per tu. Jo li he dit que al bloc no hi vivia cap Natàlia, però després he recordat que hi havia nous veïns. Així que si mires sobre les bústies hi trobaràs una carta per tu.

- Si, ja l'he trobat, gràcies!

El Joel obre la porta del tot i deixa el llibre sobre una petita tauleta que té al rebedor, la Natàlia mira cap a dins i en una habitació veu la seva part de dalt del pijama a sobre d'una cadira. El Joel se n'adona d'on està mirant.

- Ai! Perdona'm! Aquest pijama no serà teu?

- Doncs si, on l'has trobat?

El Joel es posa vermell, sembla que no sap que dir.

- Mira... ejem, ejem... ahir a la nit, vaig pujar a estendre al terrat i vaig veure que havies ocupat els meus cordills, com que vaig amb el braç enguixat no podia treure tota la roba, però vaig intentar estirar el jersei del pijama i es va estripar. El vaig agafar per veure si podia arreglar-lo, però...

- Ostres! doncs...

- Ho sento! Si cal te'n compro un altre...

- No home, no pateixis, ja li portaré a ma mare a veure si me'l pot cosir.

El Joel agafa el pijama i li dóna a la Natàlia.

- Em sap greu, ja aniré més en compte la propera vegada. Tot i que... els cordills de la dreta són els meus.

- Ostres, perdona'm tu a mi, no ho sabia, ho hauria hagut de preguntar, també jo ho tindré en compte el pròxim cop que estengui roba.

La Natàlia li somriu i fa el gest de marxar, obre la porta però es torna a girar.

- Escolta, no sé... si necessites alguna cosa... amb el braç així... bueno, que estic aquí davant, d'acord? em piques.

El Joel fa un gest com de sorpresa.

- Si, gràcies, i gràcies per l'encarrec-regal, bona nit!.

I cadascú entra a casa seva tancant la porta rere seu.

ja s'ha conegut!!!!

i ja veurem que passa...

i sense res més a afegir...

apa salut!!!