Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
“L’altra banda de la paret”.
escena 21 Atenció! escena amb contingut X
dissabte 6:45
El Joel i la Natàlia entren a l'habitació, cadascú se'n va cap a una banda del llit, el Joel d'esquena a la paret es treu els pantalons i ràpidament es posa sota els llençols.
"Ostres, s'ha despullat aquest, i ara que faig, serà que..." pensa la Natàlia encara dreta, se'l mira i diu.
- Escolta, no he agafat el pijama!, no tindràs alguna samarreta o algo per deixar-me?
- A l'armari, a la segona estanteria hi ha samarretes, agafa la que vulguis.
La Natàlia va cap a l'armari, agafa una samarreta, abans de treure's la que porta es mira el Joel.
"Vaig molt borratxa, i ell també, vols dir que vol..., vinga va, em trec la roba" el cervell li va molt ràpid.
Ell l'està mirant, la Natàlia li fa una ganyota i ell es gira, es posa la samarreta, que li va força gran, es treu els pantalons i es posa també sota els llençols. El Joel allargant el braç apaga el llum.
Cadascú està en una banda del llit, ben bé hi ha tres pams entre ells, els dos estan de panxa amunt.
- Una gran nit aquesta, estic rebentat, bona nit Nat.
- Bona nit Joel.
"Què vol dir això? ens posem a dormir? si, si, ja està bé, tampoc és qüestió d'enrollar-se amb qualsevol ara...", la Natàlia pensa amb els ulls tancats.
Passa un minut, el Joel canvia de posició, es posa de costat, s'ha acostat ben bé un pam a la Natàlia.
"Bufffff, bueno, tampoc passaria res no? la veritat és que... bufff", els pensaments van d'un cantó cap a l'altre.
Passa un altre minut, la Natàlia també canvia de posició, es posa de costat, però donant-li l'esquena al Joel, s'acosta un pam més, ella ha doblegat els peus enrere fins que ha notat el contacte de les cames del Joel, es queda a pocs centímetres d'ell.
"Ai, ai, però... clar... tampoc no vull que pensi... no, no, millor m'adormo..."
Passa un altre minut, el Joel fa un fort sospir, la Natàlia es belluga una mica com a resposta.
"Ostres, vaig superborratxa, em sembla que tot em dona tombs, bufff... m'he passat avui..."
Un minut després el Joel allarga el braç endavant fins que toca l'esquena de la Natàlia, sense fer cap moviment manté la ma amb contacte amb ella, en nota l'escalfor de la pell a través de la samarreta.
"Eh! m'està tocant! ostres quina mà més calenta... ostres i ara què?"
Trenta segons més tard, la Natàlia torna a posar-se panxa amunt, en el moviment acompanya la mà del Joel, que es queda abraçada al seu braç, el Joel torna a sospirar.
"Bufff, estic supertonta... uffff... carícies..."
Trenta segons més tard, el Joel es decideix a acariciar el braç de la Natàlia, ho fa molt suaument, amb un parell de dits, ella reacciona sospirant.
"Oooohhhhh, mare meva... si, si, si!!! em sembla que si... "
Deu segons més tard la carícia ja s'allarga per tot el braç i arriba fins a l'espatlla. La Natàlia acosta lentament la mà al Joel, la posa damunt la cuixa d'ell, l'acaricia lleugerament.
"Va Natàlia! quan de temps fa que no...? si et mores de ganes!, vinga llença't, no, no, carícies! si, si!"
Al cap de dos minuts, la Natàlia fa un altre sospir i es gira de cara a ell, se li ha acostat molt, les cares dels dos són a tocar, els separen uns mil·límetres, es senten les respiracions molt properes.
"Uuuufffffffffff... que faig? que faig? fffffff... vinga tiu!!! però a què esperes?"
El Joel acosta els seus llavis als de la Natàlia, li fa un petó molt suau. La Natàlia mou els llavis, el petó suau es converteix ràpidament en un petó apassionat.
S'abracen, el petó és un remolí, el Joel és damunt, es mouen ballant al ritme del petons, les mans d'ella li acaricien l'esquena, les mans d'ell li acaricien les cuixes. Es mouen més, ara estan de costat, després la Natàlia a sobre d'ell. El Joel li acaricia els pits, ella es treu la samarreta i també li treu a ell. Tots dos respiren molt ràpid.
"Oooohhhhh siiiiiii !!!! quines mans Joel!!! uffffff... estic tremolant..."
La Natàlia li baixa els calçotets, ell també li estira les calces, ella és a damunt. Despullats continuen els petons, els dos cossos es cargolen.
- Tens condons?- diu ella.
- Si, si, espera- respon ell.
El Joel s'inclina cap a la tauleta de nit, mentrestant la Natàlia li agafa el sexe.
"Si, si, ostres deu ni do el Joel! si, si, follem, follem"
El Joel obre el calaix de la tauleta, la Natàlia continua acariciant-li.
"Buffff... estic superexitada!!! vinga, vinga..."
El Joel agafa el condó, l'estripa, ja el té a la mà, la Natàlia frega amb els seus llavis al gland d'ell. El Joel sospira, gemega... ejacula!
"Però... però, però... s'ha corregut!!! i ara que? hosti si quasi no l'he tocat, i m'ha esquitxat!"
El Joel no es mou, amb els ulls tancats, passen cinc segons.
"Ostres, això és supercòmic, hahaha, ostres tu, hahaha"
La Natàlia s'eixuga una mica la cara, plena de restes del plaer d'ell, el Joel se li acosta, els llavis tornen a ajuntar-se, les restes s'enganxen, la Natàlia es posa damunt seu i li mira la cara.
El Joel té restes de semen enganxades al nas. La Natàlia esclata a riure.
"Hahahah, mare meva que em pixo, hahaha, ostres quin xou, hahahaha, hosti que em mira malament, hahahahah, para de riure!, hahahaha, ufff no puc, hahahaha" La Natàlia s'ha assegut, s'agafa la panxa que li fa mal de tant de riure, no pot parar.
- Però de què rius tant? què passa? que te'n fots de mi? El Joel també s'asseu.
- Perdona, hahahaha, no puc parar, ahahaah.
La Natàlia s'aixeca i sense parar de riure va cap al lavabo.
si voleu llegir l'escena 22 seguiu aquest enllaç cap a el meu racó.
lo que deiem... una tragicomèdia eroticofestiva...
però serà més eròtica o comèdia, o acabarà en tragèdia?
`^_^´
Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20,...
i sense res més a afegir...
apa salut!
