De Colldejou al Castell per Porpallers

la cova

bonica excursió la que va fer el Martí, tot i que en aquells temps el paisatge devia ser molt diferent, avui l'hem emulat i hem fet aquesta passejada. Excursioneta i com no, busqueda de tresors (geocachés!).
de matí hem sortit per la vora del cementiri i ens hem dirigit al camí del corral nou, des de la carretera, una pista ample et baixa fins al barranc que limita el terme de l'Argentera, a partir d'allí un sender s'enfila amunt fins al coll. Un cop dalt, el paisatge és força maco, la roca, vermella ens recorda a l'ermita de Mont-roig.

 Porpallers, la de l'esquerra, al capvespre.

Aquesta muntanya, Porpallers li diuen, i el seu entorn, el Collet rodó, són com un formatge vermell, tot foradat i revossat de fina arena rogenca. En aquest tros hem trobat dos tresors, un era un caché amagat en una cova (la foto de dalt), l'altre era aquest tronc (la foto de baix), és un tronc, sembla un tronc, però és de pedra! fossilitzat, a saber quans mil.lenis porta en aquest collet. (Bé, potser això ho hauria d'assegurar un geòleg, però vaja...).

Des del Collet rodó hem avançat direcció al castell i aviat em anat a parar a la carretera que puja de Vilanova, des d'allí i fins al castell tot per asfalt però gaudint d'unes vistes espectaculars del Baix Camp.

paratges del Collet rodó

I ja no us explico lo xulo que és el Castell d'Escornalbou perquè de ben segur que ho deveu conèixer, és un dels llocs més macos i emblemàtics de la comarca. Podeu llegir-ne la seva història aquí, fins i tot i esmenten el Sisos!
Per cert, al Castell també hi hem trobat dos geocaches (tresors!) un a fora, i l'altre a dalt.

Per acabar aquesta excursioneta hem tornat fent reflexió, sobre els paratges del Collet rodó, la línia d'alta tensió que el travessa, el parc eòlic que el vigila, i la futura pedrera que si vol construïr.
És possible conservar la natura sense danyar el progrés i l'economia? (eternum debate)
És possible fer coses sense que els interessos més poderosos predominin? és pot fer sense perjudicar ningú?
Si, és veritat, en aquests poblets perduts per la serra, necessitem... industria? (una feina siusplau!) però a qualsevol preu?
Esperem només, que qui prengui les desicions sigui qui realment ho ha de fer, i que ho faci pensant en tots tal i com ho ha de fer...

Vistes espectaculars des de Porpallers

i sense res més a afegir...
apa salut!!!