dissabte, 24 de desembre de 2011

El monstre del pantà de Riudecanyes. 4. Primera víctima del monstre.



El Mateu s'inicia com a reporter de BaixCampTV seguint el rumor de la presència d'una bèstia al pantà de Riudecanyes, en farà un bon reportatge.
llegiu el capítol 1  el capítol 2 i el capítol 3.




4. Primera víctima del monstre.

El dimarts, el Mateu i el càmera van anar cap a Riudecanyes al matí. El Mateu volia gravar alguna cosa interessant, havia aconseguit que un biòleg, antic company seu a l'institut, s'avingués a gravar una conversa sobre animals de pantà amb l'embassament com a escenari.
Quan van arribar no van trobar-se la multitud del dia anterior, però igualment la terrassa del bar era plena de gent esmorzant.
Després de prendre's un cafè amb llet, van aconseguir parlar amb l'encarregat. Els hi va explicar poques coses, només que hi havien vingut molts curiosos, i que ningú havia vist el monstre altre cop.
Al cap de poca estona va arribar el biòleg, així que van marxar del bar en direcció a la presa. Allí van gravar una interessant conversa, en la que l'antic company d'institut va explicar, molt correcta i clarament, que possiblement si hi havia un monstre devia de ser un cocodril, va comentar que aquestos podien viure en aigües dolces no massa fredes, però que era estrany que encara ningú n'hagués trobat cap rastre. Si era un cocodril, l'origen més probable seria que algú l'hagués abandonat en no poder mantenir-lo a casa. Ja se sap, va concloure, aquests animals de petits tothom s'anima a cuidar-los, però quan es fan grans...
Quan eren a punt d'acabar, aparegué l'encarregat del bar. Interrompent-los els va explicar que un senyor que passejava per la platja de pantà li havia dit que havia trobat un gos mort a vora l'aigua. Que semblava que l'havien atacat.
L'instint del Mateu va tornar a eriçar-se. Després d'esbrinar el lloc exacte on hi havia la bèstia morta, va proposar d'anar-hi. Massa lluny va contestar l'encarregat, i no va voler acompanyar-los, tot i explicar-los amb detall com arribar-hi.
El Mateu i el càmera van agafar el cotxe, i donant tot el tomb que et fa travessar el poble es van dirigir, pel camí de servitud, fins allí on el gran llac que forma la presa es transforma en un riuet, la riera de Riudecanyes. Allí entremig d'uns arbustos van trobar el gos mort.
El biòleg va ser el primer en examinar-lo, i també en fer un diagnòstic de la situació, mentrestant, el càmera tenia l'eina engegada.
És mort fa dies, va dir, potser si que l'han atacat, fixeu-vos en aquests talls que té a les potes i al coll, semblen esgarrapades, o potser mossegades, va finalitzar amb la seguretat d'un dels forenses del CSI.
Però vols dir que l'han atacat, un cocodril potser? Va preguntar emocionat el Mateu, fent mirades de reüll al càmera.
Home, doncs jo... no se, no t'ho podria assegurar... semblava dubtar el biòleg.
I Just llavors van aparèixer una patrulla dels Agents Rurals. El Mateu els hi va explicar la situació, la bèstia del pantà havia atacat aquell gos.
Els agents, amb cara d'escèptics val a dir, els van demanar que no toquessin res. I després va anar a buscar un sac en el qual van recollir el gos mort per emportar-se'l.
El càmera ho havia gravat tot.
(continuarà...)

el pròxim dimarts!!!
i sense res més a afegir...
apa salut!!

4 comentaris:

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Aprofite per felicitar-te les festes i dir-te que m'he llegit les quatre parts d'aquest relat en una estoneta. Ara ja tinc gana de saber que li ha passat al gos.

Vinga, salut!

Elfreelang ha dit...

M'hauré de repassar els capítols anteriors...que passis unes bones festes amb monstre o sense!

Gerònima ha dit...

Ja ja ja!
Pobre gosset!!!
I Molt Bon Nadal!!!!

Adbega ha dit...

Ai tu! Quina intriga...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails