De Sant Antoni a Sant Bartomeu pel Congost de Fraguerau

Tal com li deia al Porquet fa un moment, el geocaching és un joc que et fa moure molt, i descobrir coses mooolt xules. (I últimament no paro!)
Una de les excursions més maques que es poden fer per aquests països del sud, és aquesta: de Sant Antoni a Sant Bartomeu pel congost de Fraguerau, en terme d'Ulldemolins, al Priorat,  i si a sobre t'engresques a buscar la sèrie de cachés que hi ha amagada, doncs llavors una excursió que has fet molts cops torna a ser com la primera vegada.
A Sant Antoni s'hi pot deixar el cotxe, una ermita molt maca, on s'hi pot anar un diumenge a menjar, o a trobar el primer de la sèrie.

Des de l'ermita, els primers quilòmetres es fan per pista ample i còmoda, val a dir, que tota l'excursió és força assequible per a tots els públics, és curteta (9km) i no té pendents fortes, també molt apte per l'estiu, ja que hi ha força ombra i zones de bany.
Poc després de sortir de Sant Antoni ja es pot veure de lluny el congost de Fraguerau, aquesta serra, que no té res a envejar a Montserrat, és plena de roques amb formes capritxoses amb les quals pots jugar a imaginar personatges, animals i tot tipus de coses. El segon de la sèrie és prop d'on es va fer aquesta foto.

 

El tercer de la sèrie està en un lloc impresionant, la zona de bany que anomenava fa un moment, les cadolles fondes. Les cadolles són un pas estret del riu Montsant, que circula sobre un llit de pedra en una zona en que de banda a banda del congost no hi ha més de cinc metres. Aigua ben fresca per a banyar-se a l'estiu!! A partir d'aquí la resta de l'excursió ja transcorre per dintre el congost, per sender, un lloc preciós, això si, si hi aneu a l'hivern tingueu en compte que no hi toca massa el sol!

El quart i el cinquè de la sèrie es troben a prop del camí, en llocs des d'on podem veure formacions rocoses tant espectaculars com els tres jurats, el camell, la roca balladora, la mamella i d'altres. Disfrutant del bosc de ribera que ressegueix el riu Monsant es va fent camí.
El sisè es troba en un dels llocs emblemàtics, pel que té de curiós i aventurer, el pont penjat. Aquest pont a variat molt de materials i forma al llarg dels anys, i ara veritablement fa goig i gens de por creuar-lo. El recordo fa molts anys com una passarel·la "cutre" amb una sola corda al mig per agafar-se i no perdre l'equilibri.

Després del pont ja s'entra a la vall del silenci. És una vall petita, estreta, sense riu, coronada a dalt de tot per l'ermita romànica de Sant Bartomeu. Aquest paratge és un dels més bells del Montsant, i tal com diu una placa penjada de la roca, "aquí déu t'escolta". L'ermita i la seva esplanada, i la balma amb la font, són un lloc incomparable.
Aquí s'hi troba l'ultim caché de la sèrie amagat en un racó amb bones vistes. Després només queda desfer el camí i tornar al lloc d'on hem sortit. De fet, es poden fer rutes circulars per evitar trepitjar el mateix camí, tot i que això ho allargaria una bona estona.

Així va ser com l'equip Colldi-Vilabous va completar la sèrie Congost de Fraguerau. Bé, no aquí, la sèrie té un misteri final, en cada un dels tresors trobats hi ha una xifra, ajuntant-les totes trobes les coordenades del caché final, situat a l'ermita de Santa Magdalena, paratge que hem va veure créixer i que sempre ve de gust visitar.
I després de tot això, tornada a casa ben contents per la feina feta... i molt agraïts a Ulldefalcó que és l'autor d'aquesta sèrie tant maca!
i sense res més a afegir...
apa salut!!!