El monstre del pantà de Riudecanyes. 3. El centre de la notícia.

El Mateu s'inicia com a reporter de BaixCampTV seguint el rumor de la presència d'una bèstia al pantà de Riudecanyes, en farà un bon reportatge.
llegiu el capítol 1 i el capítol 2.

 3. El centre de la notícia.

El dilluns, de camí a la feina, el Mateu va aturar-se al quiosc. Bingo!. En portada del diari provincial un titular, “el monstre del pantà”, i un fotograma del seu vídeo. Va fullejar-ho ràpidament, en l'article el citaven com a font de la notícia, parlant del seu reportatge, també havien entrevistat als nois i al cap dels agents rurals.

Quan va arribar a la TV, la directora ja l'esperava, després d'una altra tongada de felicitacions, li va manar que durant tota la setmana es concentrés a fer un reportatge més extens sobre el pantà i el seu monstre, fins i tot va posar un tècnic de càmera a la seva disposició.

El Mateu mai havia estat tant emocionat. Va anar a veure al càmera i van quedar per anar al pantà aquella mateixa tarda, després de dinar. També va trucar al cap d'Agents Rurals, que li va confirmar que en el rastreig que havien fet el diumenge no havien trobat res, ell descartava que hi hagués cap bèstia, i ho atribuïa tot a rumors i ganes de donar la nota dels joves.

No, el Mateu sabia que hi havia notícia, la seva gran notícia.

A les tres de la tarda ja passaven per Montbrió en direcció a Riudecanyes. En arribar-hi van tenir dificultats per a trobar aparcament. Aquell indret, que feia tot just un parell de setmanes era un dels llocs més tranquils de la comarca estava a vessar de gent. Sobre la presa, la gent, alguns amb binocles, miraven les aigües buscant-hi el monstre del pantà. Al bar hi havia moltíssima gent, totes les taules plenes, i variïs grups esperant de peu al costat de la barra que els dos nois que servien els hi portessin el que els havien demanat.

Van buscar l'encarregat i el van trobar fora, l'estava entrevistant una reportera de la televisió autonòmica.

Va esperar-se en un cantó, però la reportera el va reconèixer. Després de parlar sobre la notícia li va demanar si també el podia entrevistar a ell. Va accedir-hi explicant tot el que havia viscut fent el seu reportatge, i no va descuidar-se de citar el seu canal de TV. Ho emetrien l'endemà en un dels magazíns de tarda amb més audiència del país. Per suposat el seu càmera també va gravar l'entrevista.

Quan els de la TV autonòmica van marxar, el Mateu encara va voltar una mica pels volts de la presa, va buscar l'encarregat per parlar amb ell, però li van dir que havia marxat. Van filmar els curiosos, fins i tot van parlar amb algun d'ells, res interessant. Finalment va quedar amb la dona de l'encarregat que tornaria l'endemà per parlar amb ell.

Aquell dia la directora del seu canal no el va felicitar precisament. No va trobar bé que hagués concedit l'entrevista als reporters de la TV autonòmica, i tot i que ell va contestar-li que havia esmentat a BaixCampTV i que també tenia el material, i que el podien emetre abans que ells, la directora li va deixar anar frases del tipus, “no vulguis pujar tant ràpid, que més fort cauràs”, “el nostre material no té cap valor, i menys si competim amb ells”, “lo nostre ha de ser inèdit, per això ens mira la gent”, i “això és més propaganda per tu, que pel canal”.

El Mateu es va quedar amb un regust agredolç. Li agradaven els reptes, i això li estava sortint bé, en trauria un bon reportatge!

(continuarà...)

el pròxim divendres!
i sense res més a afegir...
apa salut!!