sms, emergència.

Relat inspirat en els meus pitjors malsons...

25 de novembre del 2011.

14:05 Poliesportiu de Camp Clar, Tarragona.

El Cristian i la Rosa miren com els alumnes de 4rt d'ESO juguen a futbol. És un dia tranquil avui, han fet els exercicis habituals, i ara, quan només queden 45 minuts per tornar a l'institut els deixen que s'esplaïn amb el seu esport preferit.

De cop alguna cosa els sobresalta. Els dos professors miren el mòbil incrèduls. Ràpidament truquen al xòfer que els ha de venir a buscar. Avisen als alumnes de que recullin de pressa i corrents les seves coses, no hi ha temps ni per a dutxar-se.

14:06 Supermercat Mercadona de Torreforta, Tarragona.

La Laura té mal de cap avui, porta tot el matí a la caixa i ara que només li queda una hora per a plegar comença a trobar-se realment malament. No hi ha massa gent al super. Ara mateix està aturada, ningú no ve a pagar.

De cop, un murmuri omple el supermercat, alguna cosa està passant. La gent comença a marxar en desbandada del supermercat, deixen els carretons plens enmig dels passadissos.

Un home intenta saltar-se la caixa amb el carretó ple de coses. La Laura intenta impedir-li, l'estira del braç però se li escapa. La Laura crida a l'agent de seguretat de torn que hi ha avui. Aquest apareix corrents.

- Que fas Laura? Que no marxes?

- Marxar? Però si són les dues encara?

- Que no has mirat el mòbil? No has vist l'sms?

14:07 Mercat Central de Reus.

El Josep ja recull les caixes, d'aquí poca estona tancarà la parada. Li ha anat força bé avui, està content, sembla que el negoci comença a rutllar. Fa estona que espera la Marta, té ganes d'anar al lavabo però no pot deixar la parada sola.

La Marta arriba riallera com sempre, potinejant el mòbil nou que fa poc li ha regalat la companyia telefònica. De seguida el Josep li dona quatre instruccions i se'n va cap al lavabo.

S'hi passa cinc minuts llargs, li agrada prendre-s'ho amb calma. Quan torna a la parada es sorprèn. La Marta no hi és, de fet, no hi ha ningú al mercat, s'ha quedat sol. Les persianes de les parades són obertes però, com si haguessin estat abandonades.

Sent molt de sarau al carrer. De seguida va a mirar que passa. Al sortir al carrer encara es sorprèn més. La gent fuig espantada, els cotxes fan cua, piten, s'enfilen a les voreres per avançar.

14:10 Centre Cívic Mestral de Reus.

El Carles, conserge del Centre Cívic, va corrents pels passadissos, entra a totes les dependències on sap que hi ha gent i amb veu nerviosa a tots els hi diu el mateix.

-De pressa, sortiu, em de desallotjar el Centre, hi ha una emergència! Hem rebut un avís del Centre d'Emergències Nuclears!-

13:45 en un bar de Reus.

El Joan i el Narcís fa estona que parlen, estan asseguts en una taula apartada. El Narcís alça la veu, està nerviós, intenta justificar-se.

- La gent no és conscient dels perills que correm, ningú no li dona importància, ho acceptem per que ho tenim i els que manen ja se'n preocupen prou de que no ho tinguem gaire present.-

- Es clar, segons tu, millor que visquem preocupats tot el dia, que ens fem un fart de patir.-

-No, no dic això, el que dic és que hem de ser conscients, i rebutjar el que no sigui bo per a nosaltres, abans hi havia protestes, manifestacions, la gent no volia córrer perill, i ho reclamava.-

- Però no podem frenar el progrés, necessitem electricitat per fer anar el món on vivim.-

- A qualsevol preu? Que els hi expliquin als veïns de Fukushima això...-

- No ho pots fer això tio, estàs sonat!

- Hi tant que ho puc fer. És més, ho penso fer ara mateix.-

S'aixeca de la taula, paga les consumicions, i sense ni tant sols acomiadar-se del seu company surt del bar.

Just davant hi té aparcada la furgoneta. Entra per darrere, s'asseu davant de l'ordinador que té engegat.

Sense pensar-s'ho gens dirigeix el punter del ratolí cap al boto “enviar sms” i l'apreta.

No serà tant greu, pensa, el Centre d'Emergències no trigarà a desmentir-ho.

la fi justifica els mitjans? el Narcís ho té clar, vol conscienciar la població del perill en que es pot trobar qualsevol dia, i només se li acudeix espantar-los per aconseguir-ho...
potser és una mica gamberro...
i sense res més a afegir...
apa salut!