a l'altra banda de la paret (6)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
“L’altra banda de la paret”. 
 Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, ...

per llegir l'escena 5 aneu a aquest enllaç cap al el meu racó

escena 6

diumenge 19:30

Truquen al timbre, la Natàlia s'aixeca del sofà on fa estona que fa el dropo i va a obrir. És la Joana que s'espera asseguda al banc del replà.

-Talieta! Em moro!, em sembla que no et vindré a veure gaire sovint com no poseu un ascensor aquí-

-Vinga va! que exagerada, ja t'anirà bé això, si em vens a veure cada dia se't posarà un culet que t'hauràs de llogar un guardaespatlles per treure't els moscots de sobre, vinga passa-

-Gooooooooooool !!!!!!!!!!!- es sent una cridòria que surt de la porta de davant.

-Mare meva Natàlia, però què hi tens aquí? la penya del Barça del barri?-

-Doncs no ho sé, encara no he conegut els veïns, de moment només els sento cridar, i criden molt, de matinada munten uns saraus-

La Joana s'aixeca del banc i va cap a la porta dels veïns, l'espiell esta mig obert i ella hi acosta l'ull.

-Però que fas? a veure si sortiran precisament ara, mira que ets xafardera!-

-Ssss, calla!, no sents aquesta olor? fumen porros aquí dins, mira veig la tele reflexada en un mirall, estan mirant el futbol-

-Elemental estimada Joana, per això cridaven gol, vinga anem cap a casa-

I llavors la Joana es recolza a la porta que s'obre uns dits.

-Mira està obert!-
                                 

-Ssss! que fas? va marxem!-

-espera, espera, mira- la Joana obre la porta dos pams i hi posa el cap per mirar a dins. La Natàlia està nerviosa, l'estira del braç, però la Joana ja a obert mitja porta i té mig cos a dins.

La Natàlia deixa d'estirar-li el braç i fa el gest de marxar.

-Espera, espera, mira!-

I li ensenya una foto que ha agafat de dins, les dues se la miren atentament. Hi surten quatre nois abraçats al camp nou, porten samarretes i bufandes blaugranes i semblen molt contents.

-Però que fas? torna això ràpid! me'n vaig cap dins! vine ràpid!- i se'n va cap a casa seva, la Joana torna la fotografia al seu lloc i sense fer soroll torna a ajustar la porta i se'n va amb la Natàlia que l'espera al sofà.

-Tia estàs boja, com se t'acut agafar la foto, que fa quatre dies que visc aquí, que no sabem qui hi viu allí-

-Bueno, ara ja ho saps una mica més, hi deuen viure aquests nois, almenys algun d'ells, que no crec que hi càpiguen tots en aquella casa, si és com aquesta, has vist? n'hi havia un parell que son força guapos-

-Definitivament estas boja, mare meva, visc al costat d'un pis d'estudiants futboleros, borratxos y fumetes, i tu mirant si són guapos, aquests ni mirar-se'ls!! que segur que són d'aquests que si se't fiquen a casa te l'omplen de marihuanes i et munten festes cada cap de setmana, mare meva, per això no trobaven ningú que llogués el pis-

-doncs mira xata, potser si trobessis un xicot ben maco no series tant rondinaire-

-jo rondinaire? però tu creus que jo busco xicot entre gent com aquesta, però els has vist? un grup de joves d'aquestos que només pensen en veure cervesa i cridar i saltar quan un tio en pantaló curt li fot una patada a una pilota-

-Natàlia ets una rondinaire!! que ja fa temps que ens coneixem, a veure si un dia d'aquests em presentes algun dels teus veïns i mira... qui sap... a lo millor al final acabem sent veïnes- i mentre diu això últim tot rient salta sobre la Natàlia fent-li pessigolles.

-Vinga va! posa la pel.licula que si no se'ns farà molt tard-

I connecten el DVD i s'asseuen a mirar una de les últimes pel.licules de l'Almodovar.

poc a poc anirem embolicant la troca,
apa salut!