El monstre del pantà de Riudecanyes. 4. Primera víctima del monstre.

El Mateu s'inicia com a reporter de BaixCampTV seguint el rumor de la presència d'una bèstia al pantà de Riudecanyes, en farà un bon reportatge.
llegiu el capítol 1  el capítol 2 i el capítol 3.

4. Primera víctima del monstre.

El dimarts, el Mateu i el càmera van anar cap a Riudecanyes al matí. El Mateu volia gravar alguna cosa interessant, havia aconseguit que un biòleg, antic company seu a l'institut, s'avingués a gravar una conversa sobre animals de pantà amb l'embassament com a escenari.

Quan van arribar no van trobar-se la multitud del dia anterior, però igualment la terrassa del bar era plena de gent esmorzant.

Després de prendre's un cafè amb llet, van aconseguir parlar amb l'encarregat. Els hi va explicar poques coses, només que hi havien vingut molts curiosos, i que ningú havia vist el monstre altre cop.

Al cap de poca estona va arribar el biòleg, així que van marxar del bar en direcció a la presa. Allí van gravar una interessant conversa, en la que l'antic company d'institut va explicar, molt correcta i clarament, que possiblement si hi havia un monstre devia de ser un cocodril, va comentar que aquestos podien viure en aigües dolces no massa fredes, però que era estrany que encara ningú n'hagués trobat cap rastre. Si era un cocodril, l'origen més probable seria que algú l'hagués abandonat en no poder mantenir-lo a casa. Ja se sap, va concloure, aquests animals de petits tothom s'anima a cuidar-los, però quan es fan grans...

Quan eren a punt d'acabar, aparegué l'encarregat del bar. Interrompent-los els va explicar que un senyor que passejava per la platja de pantà li havia dit que havia trobat un gos mort a vora l'aigua. Que semblava que l'havien atacat.

L'instint del Mateu va tornar a eriçar-se. Després d'esbrinar el lloc exacte on hi havia la bèstia morta, va proposar d'anar-hi. Massa lluny va contestar l'encarregat, i no va voler acompanyar-los, tot i explicar-los amb detall com arribar-hi.

El Mateu i el càmera van agafar el cotxe, i donant tot el tomb que et fa travessar el poble es van dirigir, pel camí de servitud, fins allí on el gran llac que forma la presa es transforma en un riuet, la riera de Riudecanyes. Allí entremig d'uns arbustos van trobar el gos mort.

El biòleg va ser el primer en examinar-lo, i també en fer un diagnòstic de la situació, mentrestant, el càmera tenia l'eina engegada.

És mort fa dies, va dir, potser si que l'han atacat, fixeu-vos en aquests talls que té a les potes i al coll, semblen esgarrapades, o potser mossegades, va finalitzar amb la seguretat d'un dels forenses del CSI.

Però vols dir que l'han atacat, un cocodril potser? Va preguntar emocionat el Mateu, fent mirades de reüll al càmera.

Home, doncs jo... no se, no t'ho podria assegurar... semblava dubtar el biòleg.

I Just llavors van aparèixer una patrulla dels Agents Rurals. El Mateu els hi va explicar la situació, la bèstia del pantà havia atacat aquell gos.

Els agents, amb cara d'escèptics val a dir, els van demanar que no toquessin res. I després va anar a buscar un sac en el qual van recollir el gos mort per emportar-se'l.

El càmera ho havia gravat tot.

(continuarà...)

el pròxim dimarts!!!
i sense res més a afegir...
apa salut!!

El monstre del pantà de Riudecanyes. 3. El centre de la notícia.

El Mateu s'inicia com a reporter de BaixCampTV seguint el rumor de la presència d'una bèstia al pantà de Riudecanyes, en farà un bon reportatge.
llegiu el capítol 1 i el capítol 2.

 3. El centre de la notícia.

El dilluns, de camí a la feina, el Mateu va aturar-se al quiosc. Bingo!. En portada del diari provincial un titular, “el monstre del pantà”, i un fotograma del seu vídeo. Va fullejar-ho ràpidament, en l'article el citaven com a font de la notícia, parlant del seu reportatge, també havien entrevistat als nois i al cap dels agents rurals.

Quan va arribar a la TV, la directora ja l'esperava, després d'una altra tongada de felicitacions, li va manar que durant tota la setmana es concentrés a fer un reportatge més extens sobre el pantà i el seu monstre, fins i tot va posar un tècnic de càmera a la seva disposició.

El Mateu mai havia estat tant emocionat. Va anar a veure al càmera i van quedar per anar al pantà aquella mateixa tarda, després de dinar. També va trucar al cap d'Agents Rurals, que li va confirmar que en el rastreig que havien fet el diumenge no havien trobat res, ell descartava que hi hagués cap bèstia, i ho atribuïa tot a rumors i ganes de donar la nota dels joves.

No, el Mateu sabia que hi havia notícia, la seva gran notícia.

A les tres de la tarda ja passaven per Montbrió en direcció a Riudecanyes. En arribar-hi van tenir dificultats per a trobar aparcament. Aquell indret, que feia tot just un parell de setmanes era un dels llocs més tranquils de la comarca estava a vessar de gent. Sobre la presa, la gent, alguns amb binocles, miraven les aigües buscant-hi el monstre del pantà. Al bar hi havia moltíssima gent, totes les taules plenes, i variïs grups esperant de peu al costat de la barra que els dos nois que servien els hi portessin el que els havien demanat.

Van buscar l'encarregat i el van trobar fora, l'estava entrevistant una reportera de la televisió autonòmica.

Va esperar-se en un cantó, però la reportera el va reconèixer. Després de parlar sobre la notícia li va demanar si també el podia entrevistar a ell. Va accedir-hi explicant tot el que havia viscut fent el seu reportatge, i no va descuidar-se de citar el seu canal de TV. Ho emetrien l'endemà en un dels magazíns de tarda amb més audiència del país. Per suposat el seu càmera també va gravar l'entrevista.

Quan els de la TV autonòmica van marxar, el Mateu encara va voltar una mica pels volts de la presa, va buscar l'encarregat per parlar amb ell, però li van dir que havia marxat. Van filmar els curiosos, fins i tot van parlar amb algun d'ells, res interessant. Finalment va quedar amb la dona de l'encarregat que tornaria l'endemà per parlar amb ell.

Aquell dia la directora del seu canal no el va felicitar precisament. No va trobar bé que hagués concedit l'entrevista als reporters de la TV autonòmica, i tot i que ell va contestar-li que havia esmentat a BaixCampTV i que també tenia el material, i que el podien emetre abans que ells, la directora li va deixar anar frases del tipus, “no vulguis pujar tant ràpid, que més fort cauràs”, “el nostre material no té cap valor, i menys si competim amb ells”, “lo nostre ha de ser inèdit, per això ens mira la gent”, i “això és més propaganda per tu, que pel canal”.

El Mateu es va quedar amb un regust agredolç. Li agradaven els reptes, i això li estava sortint bé, en trauria un bon reportatge!

(continuarà...)

el pròxim divendres!
i sense res més a afegir...
apa salut!!

El monstre del pantà de Riudecanyes. 2. Han vist el monstre.

El Mateu s'inicia com a reporter de BaixCampTV seguint el rumor de la presència d'una bèstia al pantà de Riudecanyes, en farà un bon reportatge.
llegiu el capítol 1.

2. Han vist el monstre.

El dia següent, al bar tot prenent-se un cafè, el Mateu va al·lucinar quan va trobar la notícia del “monstre del pantà” en un raconet petit de la portada d'un important diari d'abast provincial. La directora de la TV també l'havia vist, el va fer cridar i el tornar a felicitar pel seu excel·lent reportatge. I per haver trobat una notícia interessant d'on només hi havia un rumor.

El Mateu estava eufòric, no es pensava començar la seva carrera amb tant bon peu. Va decidir tornar al pantà el dissabte següent mateix.

Tenia molta feina, la setmana va trigar a passar.

I el dissabte, va tornar a enfilar la carretera cap a Riudecanyes. Aquesta vegada es va trobar més gent. Va anar directe cap al bar a saludar l'encarregat i a preguntar-li si hi havia hagut alguna novetat sobre “el monstre”. Aquest estava força enfeinat atenent a les taules, servint cerveses, coles, i tapes de patates braves. Tot i això, va tenir de temps de comentar-li que havien vingut força curiosos a veure si veien al monstre.

L'home tenia raó, el Mateu va donar un tomb per la presa, i va comprovar que la gent, en petits grups, mirava l'aigua com buscant-hi alguna cosa, fins i tot va “pescar” una conversa on es parlava del monstre. De lluny també va observar grupets de gent a les platges de la riba, sobretot al cantó del poble. Va gravar unes panoràmiques dels curiosos i va tornar cap al bar.

L'encarregat no hi era. El va atendre un noi jove, que per l'aparença devia ser el seu fill. Mentre es prenia una canya tranquil·lament, de cop i volta, un grup de joves va atansar-se cridant i corrent, venien de la presa. El Mateu, amb l'instint agut, va engegar la càmera. Els nois van unir-se a un altre grup que seia a prop seu explicant-los-hi alarmats que havien vist una bèstia força grossa al pantà.

El Mateu es va aixecar, es dirigí a ells identificant-se com a periodista, i càmera en mà els demanà que expliquessin que havien vist. Seria un material fantàstic.

Quan va arribar a casa seva, va trucar la directora i li va explicar. El va tornar a felicitar, tot demanant-li si podia editar alguna cosa per a l'informatiu del diumenge al migdia.

Quan va penjar, el Mateu estava més que eufòric. De seguida va trucar als Agents Rurals, va aconseguir parlar amb el cap de torn, que li va assegurar que durant la setmana havien voltat pel pantà en busca del suposat monstre, o de rastres seus, sense veure-hi res estrany. Quan el Mateu li va explicar el que havia passat aquell mateix dia, el cap de torn li va dir que potser l'endemà farien un desplegament especial o quelcom similar.

Va estar-hi fins tard, i en va treure un vídeo de quatre minuts que l'endemà al matí ell mateix va portar al cap d'informatius de la TV. La notícia va sortir al migdia.

(continuarà...)

i sense res més a afegir!
salut!

El monstre del pantà de Riudecanyes. 1. Un rumor.

Aquest any m'he engrescat molt escrivint relats, ja en portava molts, però últimament penso allò que es diu que: m'hi trobo! Després de 3 anys de bloc, i 61 relats publicats, (a més de A l'altra banda de la paret), aquí us presento la mini sèrie amb que acabaré aquest 2011.
El monstre del pantà de Riudecanyes surt d'una història que va passar fa anys, i que vaig recuperar com a idea per a un relat un dia en el bar de la presa.
A partir d'avui, i cada 3 o 4 dies fins el 31 de desembre, publicaré cada un dels 6 capítols d'aquesta història. Espero que us agradi.

1. Un rumor.

El primer cop que va anar al pantà no hi va trobar ningú, era un dia plujós. El Mateu s'estrenava com a reporter del nou canal de televisió BaixCampTV, en un programa d'aquests que en diuen de magazín informatiu. Hi anava perquè feia pocs dies que corria el rumor de que s'havia vist una bèstia estranya, potser un cocodril, al pantà de Riudecanyes. Va proposar-li a la directora de la TV d'anar-hi, i ella, tot i dubtar inicialment, va accedir.

Va voltar per damunt de la presa, i va fer una llarga passejada voltant-la i passejant per la vora de l'aigua fins la cua de l'embassament, va gravar algunes imatges, i ja tornant en direcció al cotxe es va aturar a parlar amb l'encarregat del bar del pantà.

Va gravar la conversa, que un cop ben editada, li va donar prou material per començar el que seria el gran reportatge de l'estiu.

L'encarregat li va explicar, que el cap de setmana anterior, una família havia vingut alarmada al bar, perquè la seva filla havia vist un monstre al pantà. Segons la descripció de la nena, l'animal podria ser un cocodril. Van trucar als agents rurals, i aquests van venir, van escoltar la nena i després van anar a fer un tomb per les rodalies. Quan van tornar van dir que no havien vist res.

Aquest primer reportatge va ocupar set minuts i mig al magazín, amb la conversa amb l'encarregat, unes panoràmiques força maques del pantà amb explicacions pertinents sobre la història d'aquest, i fins i tot una petita descripció dels cocodrils i antecedents de llocs estranys a on s'havien trobat bèsties d'aquestes. Va estar molt orgullós del que havia fet, li havia quedat molt bé, i la directora del programa el va felicitar per la feina feta amb una frase del tipus “deu ni do lo bé que treballes per ser un recent graduat, sense experiència”.

Va resultar, que l'endemà de l'emissió, un parell de diaris digitals d'abast local van fer referència al seu reportatge, fins i tot anomenant-lo a ell. Parlaven de la bèstia del pantà i de les declaracions de l'encarregat. El Mateu va xafardejar-ne els comentaris, que van ser molts, hi havia de tot, des de gent que se n'enfotia, a d'altres que es mostraven sorpresos. Un dels comentaris afirmava haver vist també una cosa semblant a un cocodril al mateix lloc on suposadament l'havia vist la nena.

El Mateu es va engrescar, semblava que la seva notícia havia interessat. La feina ben feta, es va dir per a ell mateix. Això m'ho he de currar.

 (continuarà...)

Us he d'aclarir, que no sóc periodista, ni se gaire sobre el tema, potser m'hauria d'haver documentat més per fer aquesta història, o sigui que si algú té alguna critica a fer sobre el tema, que m'ho digui que serà superbenvinguda de cara a futures remodelacions del text.
i sense res més a afegir...
apa salut!!

De Sant Antoni a Sant Bartomeu pel Congost de Fraguerau

Tal com li deia al Porquet fa un moment, el geocaching és un joc que et fa moure molt, i descobrir coses mooolt xules. (I últimament no paro!)
Una de les excursions més maques que es poden fer per aquests països del sud, és aquesta: de Sant Antoni a Sant Bartomeu pel congost de Fraguerau, en terme d'Ulldemolins, al Priorat,  i si a sobre t'engresques a buscar la sèrie de cachés que hi ha amagada, doncs llavors una excursió que has fet molts cops torna a ser com la primera vegada.
A Sant Antoni s'hi pot deixar el cotxe, una ermita molt maca, on s'hi pot anar un diumenge a menjar, o a trobar el primer de la sèrie.

Des de l'ermita, els primers quilòmetres es fan per pista ample i còmoda, val a dir, que tota l'excursió és força assequible per a tots els públics, és curteta (9km) i no té pendents fortes, també molt apte per l'estiu, ja que hi ha força ombra i zones de bany.
Poc després de sortir de Sant Antoni ja es pot veure de lluny el congost de Fraguerau, aquesta serra, que no té res a envejar a Montserrat, és plena de roques amb formes capritxoses amb les quals pots jugar a imaginar personatges, animals i tot tipus de coses. El segon de la sèrie és prop d'on es va fer aquesta foto.

 

El tercer de la sèrie està en un lloc impresionant, la zona de bany que anomenava fa un moment, les cadolles fondes. Les cadolles són un pas estret del riu Montsant, que circula sobre un llit de pedra en una zona en que de banda a banda del congost no hi ha més de cinc metres. Aigua ben fresca per a banyar-se a l'estiu!! A partir d'aquí la resta de l'excursió ja transcorre per dintre el congost, per sender, un lloc preciós, això si, si hi aneu a l'hivern tingueu en compte que no hi toca massa el sol!

El quart i el cinquè de la sèrie es troben a prop del camí, en llocs des d'on podem veure formacions rocoses tant espectaculars com els tres jurats, el camell, la roca balladora, la mamella i d'altres. Disfrutant del bosc de ribera que ressegueix el riu Monsant es va fent camí.
El sisè es troba en un dels llocs emblemàtics, pel que té de curiós i aventurer, el pont penjat. Aquest pont a variat molt de materials i forma al llarg dels anys, i ara veritablement fa goig i gens de por creuar-lo. El recordo fa molts anys com una passarel·la "cutre" amb una sola corda al mig per agafar-se i no perdre l'equilibri.

Després del pont ja s'entra a la vall del silenci. És una vall petita, estreta, sense riu, coronada a dalt de tot per l'ermita romànica de Sant Bartomeu. Aquest paratge és un dels més bells del Montsant, i tal com diu una placa penjada de la roca, "aquí déu t'escolta". L'ermita i la seva esplanada, i la balma amb la font, són un lloc incomparable.
Aquí s'hi troba l'ultim caché de la sèrie amagat en un racó amb bones vistes. Després només queda desfer el camí i tornar al lloc d'on hem sortit. De fet, es poden fer rutes circulars per evitar trepitjar el mateix camí, tot i que això ho allargaria una bona estona.

Així va ser com l'equip Colldi-Vilabous va completar la sèrie Congost de Fraguerau. Bé, no aquí, la sèrie té un misteri final, en cada un dels tresors trobats hi ha una xifra, ajuntant-les totes trobes les coordenades del caché final, situat a l'ermita de Santa Magdalena, paratge que hem va veure créixer i que sempre ve de gust visitar.
I després de tot això, tornada a casa ben contents per la feina feta... i molt agraïts a Ulldefalcó que és l'autor d'aquesta sèrie tant maca!
i sense res més a afegir...
apa salut!!!

De Colldejou al Castell per Porpallers

la cova

bonica excursió la que va fer el Martí, tot i que en aquells temps el paisatge devia ser molt diferent, avui l'hem emulat i hem fet aquesta passejada. Excursioneta i com no, busqueda de tresors (geocachés!).
de matí hem sortit per la vora del cementiri i ens hem dirigit al camí del corral nou, des de la carretera, una pista ample et baixa fins al barranc que limita el terme de l'Argentera, a partir d'allí un sender s'enfila amunt fins al coll. Un cop dalt, el paisatge és força maco, la roca, vermella ens recorda a l'ermita de Mont-roig.

 Porpallers, la de l'esquerra, al capvespre.

Aquesta muntanya, Porpallers li diuen, i el seu entorn, el Collet rodó, són com un formatge vermell, tot foradat i revossat de fina arena rogenca. En aquest tros hem trobat dos tresors, un era un caché amagat en una cova (la foto de dalt), l'altre era aquest tronc (la foto de baix), és un tronc, sembla un tronc, però és de pedra! fossilitzat, a saber quans mil.lenis porta en aquest collet. (Bé, potser això ho hauria d'assegurar un geòleg, però vaja...).

Des del Collet rodó hem avançat direcció al castell i aviat em anat a parar a la carretera que puja de Vilanova, des d'allí i fins al castell tot per asfalt però gaudint d'unes vistes espectaculars del Baix Camp.

paratges del Collet rodó

I ja no us explico lo xulo que és el Castell d'Escornalbou perquè de ben segur que ho deveu conèixer, és un dels llocs més macos i emblemàtics de la comarca. Podeu llegir-ne la seva història aquí, fins i tot i esmenten el Sisos!
Per cert, al Castell també hi hem trobat dos geocaches (tresors!) un a fora, i l'altre a dalt.

Per acabar aquesta excursioneta hem tornat fent reflexió, sobre els paratges del Collet rodó, la línia d'alta tensió que el travessa, el parc eòlic que el vigila, i la futura pedrera que si vol construïr.
És possible conservar la natura sense danyar el progrés i l'economia? (eternum debate)
És possible fer coses sense que els interessos més poderosos predominin? és pot fer sense perjudicar ningú?
Si, és veritat, en aquests poblets perduts per la serra, necessitem... industria? (una feina siusplau!) però a qualsevol preu?
Esperem només, que qui prengui les desicions sigui qui realment ho ha de fer, i que ho faci pensant en tots tal i com ho ha de fer...

Vistes espectaculars des de Porpallers

i sense res més a afegir...
apa salut!!!

sms, emergència.

Relat inspirat en els meus pitjors malsons...

25 de novembre del 2011.

14:05 Poliesportiu de Camp Clar, Tarragona.

El Cristian i la Rosa miren com els alumnes de 4rt d'ESO juguen a futbol. És un dia tranquil avui, han fet els exercicis habituals, i ara, quan només queden 45 minuts per tornar a l'institut els deixen que s'esplaïn amb el seu esport preferit.

De cop alguna cosa els sobresalta. Els dos professors miren el mòbil incrèduls. Ràpidament truquen al xòfer que els ha de venir a buscar. Avisen als alumnes de que recullin de pressa i corrents les seves coses, no hi ha temps ni per a dutxar-se.

14:06 Supermercat Mercadona de Torreforta, Tarragona.

La Laura té mal de cap avui, porta tot el matí a la caixa i ara que només li queda una hora per a plegar comença a trobar-se realment malament. No hi ha massa gent al super. Ara mateix està aturada, ningú no ve a pagar.

De cop, un murmuri omple el supermercat, alguna cosa està passant. La gent comença a marxar en desbandada del supermercat, deixen els carretons plens enmig dels passadissos.

Un home intenta saltar-se la caixa amb el carretó ple de coses. La Laura intenta impedir-li, l'estira del braç però se li escapa. La Laura crida a l'agent de seguretat de torn que hi ha avui. Aquest apareix corrents.

- Que fas Laura? Que no marxes?

- Marxar? Però si són les dues encara?

- Que no has mirat el mòbil? No has vist l'sms?

14:07 Mercat Central de Reus.

El Josep ja recull les caixes, d'aquí poca estona tancarà la parada. Li ha anat força bé avui, està content, sembla que el negoci comença a rutllar. Fa estona que espera la Marta, té ganes d'anar al lavabo però no pot deixar la parada sola.

La Marta arriba riallera com sempre, potinejant el mòbil nou que fa poc li ha regalat la companyia telefònica. De seguida el Josep li dona quatre instruccions i se'n va cap al lavabo.

S'hi passa cinc minuts llargs, li agrada prendre-s'ho amb calma. Quan torna a la parada es sorprèn. La Marta no hi és, de fet, no hi ha ningú al mercat, s'ha quedat sol. Les persianes de les parades són obertes però, com si haguessin estat abandonades.

Sent molt de sarau al carrer. De seguida va a mirar que passa. Al sortir al carrer encara es sorprèn més. La gent fuig espantada, els cotxes fan cua, piten, s'enfilen a les voreres per avançar.

14:10 Centre Cívic Mestral de Reus.

El Carles, conserge del Centre Cívic, va corrents pels passadissos, entra a totes les dependències on sap que hi ha gent i amb veu nerviosa a tots els hi diu el mateix.

-De pressa, sortiu, em de desallotjar el Centre, hi ha una emergència! Hem rebut un avís del Centre d'Emergències Nuclears!-

13:45 en un bar de Reus.

El Joan i el Narcís fa estona que parlen, estan asseguts en una taula apartada. El Narcís alça la veu, està nerviós, intenta justificar-se.

- La gent no és conscient dels perills que correm, ningú no li dona importància, ho acceptem per que ho tenim i els que manen ja se'n preocupen prou de que no ho tinguem gaire present.-

- Es clar, segons tu, millor que visquem preocupats tot el dia, que ens fem un fart de patir.-

-No, no dic això, el que dic és que hem de ser conscients, i rebutjar el que no sigui bo per a nosaltres, abans hi havia protestes, manifestacions, la gent no volia córrer perill, i ho reclamava.-

- Però no podem frenar el progrés, necessitem electricitat per fer anar el món on vivim.-

- A qualsevol preu? Que els hi expliquin als veïns de Fukushima això...-

- No ho pots fer això tio, estàs sonat!

- Hi tant que ho puc fer. És més, ho penso fer ara mateix.-

S'aixeca de la taula, paga les consumicions, i sense ni tant sols acomiadar-se del seu company surt del bar.

Just davant hi té aparcada la furgoneta. Entra per darrere, s'asseu davant de l'ordinador que té engegat.

Sense pensar-s'ho gens dirigeix el punter del ratolí cap al boto “enviar sms” i l'apreta.

No serà tant greu, pensa, el Centre d'Emergències no trigarà a desmentir-ho.

la fi justifica els mitjans? el Narcís ho té clar, vol conscienciar la població del perill en que es pot trobar qualsevol dia, i només se li acudeix espantar-los per aconseguir-ho...
potser és una mica gamberro...
i sense res més a afegir...
apa salut!