dilluns, 11 de juliol de 2011

Ruta circular per la vall del Glorieta i la vall de Micanyo

Un mes ! un mes sense visitar el meu espai, ni escriure res, ni participar al joc del Tibau, ni al relats conjunts, ni a tot el que es pugui participar, (tret d'alguna patinada a les Històries veïnals!, perdoneu-me veïns!).
Després d'un més de Juny força intens i un estiu que es prepara també força... no se, intens?, doncs agafo aire i intento rellançar la creativitat cap a aquest "muntdecosesquetensainternet".
Per començar, una petita excursioneta que vaig fer amb l'Albert fa poc.

 Una excursió per paratges xulíssims.
L'Albert no hi havia estat mai a la vall de Glorieta, Pecat mortal noi! és imprescindible! és l'excursió "numberone" de les guies d'excursions dels nostres termes!
Així que, seguint la ruta oficial que podeu trobar aquí, vam anar cap a Alcover.
Partint del mas de Mont-ravà, després de visitar la seva amable masovera, vam enfilar de matí la vall del Micanyo, un rierol que baixa de l'Albiol amb ben poca aigua, seguint una pista forestal en la que la major part del camí l'ombra ens protegia de la calor del Juliol.
 Mas de Mont-ravà, foto del google!
Primera parada, Mas de Pauet, una impressionant masia situada a uns 650m d'alçada, i a on el també molt simpàtic i amable masover va deixar de pintar finestres per esmorzar amb nosaltres, tot esmorzant ens va orientar per a seguir un bon camí, i fins i tot ens va fer un mapa! ( `^_^´ Erik!).
Ja amb la panxa plena una altra bona pujada, aquest cop per sender, fins dalt de tot de la muntanya que separa el Micanyo del Glorieta, la ruta oficial ens hauria d'haver portat cap a l'ermita de les Virtuts, però una improvització i un "apreton" ens van desviar i no vam veure el camí que ens hi havia de portar. El camí però segueix pel mas de Tinet, en runes, i travessant un alzinar molt maco cap al Coll del Mal Pas i avall cap al riu Glorieta, al lloc conegut com el Niu de l'àliga, a les fonts del riu Glorieta.

Vista des de l'esglesia de Mont-ral, el camp de Tarragona i Mordor al fons.
L'Albert tampoc havia estat mai a Mont-ral, segon pecat mortal tio! bé, de fet Mont-ral tampoc és que sigui gaire especial, almenys pels que no són d'allí, però és un lloc on hi passen coses especials, almenys a mi, i val la pena pujar fins dalt de l'esglesia per a veure l'impressionant vista, precisament allí dalt va ser on ens vam menjar el segon entrepà dinant a l'ombra. El camí que puja a Mont-ral des de les fonts del Glorieta, està en bona part empedrat, de l'època dels romans diuen, i és molt xulo també. Pujar a Mont-ral, trenca la ruta circular, per la qual cosa, després s'ha de desfer el camí un altre cop fins a les fonts.Això si, de Mont-ral en avall, tot el camí és de baixada, o sigui que fins i tot ens vam aturar a banyar-nos al riu, i encara ens va sobrar temps.

Banyistes a les Fonts del Glorieta, n'hi ha sempre a l'estiu!
Per la vall del Glorieta hi circula molta gent, és una de les conseqüències de ser l'excursió "numberone" de les nostres terres, i amb zona de bany!, hi vam veure tot tipus de fauna, fins i tot, uns equipats com d'anar a la platja, amb una guitarra inflable i tot! També en alguns trams es nota la gran quantitat i diversitat de gent que hi passa per la brutícia que et pots trobar, és una llàstima que els llocs més macos sempre acabin així.
La baixada per la vall del Glorieta també quasi tota l'estona passa per zones d'ombra, o sigui que aquesta és una excursió força apte per un dia de Juliol calorós com el que va fer.
Amb tot això, ja a la tarda, tornàvem a ser al Mas de Mont-ravà, on aquest cop va ser el masover, molt amable i simpàtic, que ens va convidar a un quinto mentre comentàvem la jugada.
i Au! un dia de Juliol, una bona caminada. I fins aquí.
i ja no queda res més a afegir, o sigui que...
apa salut!

4 comentaris:

El porquet ha dit...

Oooh, no la coneixia aquesta zona! Queda apuntat en la meva agenda d'excursions pendents!

Alba ha dit...

M'ha agradat això de la guitarra inflable! Una excursió molt maca, jo també me l'apunto, pinta molt bé!
Salut i excursions!

Agnès S. ha dit...

Pobre Albert! No n'hi ha per tant!
Sàpigues que jo que sóc de l'Alt Camp, he conegut moltíssima gent d'aquí del Baix, que no sabia ni que hi havia un riuet tant bonic i tant aprop., i ja no et dic l'ermita de les Virtuds! (bé, el que queda...)
La ruta que vau fer és especialment interessant., si hi torneu a l'atardor no us deixeu de prendre un cistellet. (però no ho digueu gaire eh? )

Elfreelang ha dit...

Ben tornat al bloc doncs , una bona excursió que vas fer! i afortunats de llegir-la!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails