dimecres, 27 de juliol de 2011

Dins el seu cap

No se perquè, fa dies que pensava en escriure alguna cosa així.
Està clar, com sempre, que qualsevol semblança amb la realitat deu ser pura coincidencia.
Com puc saber jo que hi ha dins el cap de la gent?


Acotxa el cap i se l'agafa entre les dues mans, els pensaments li venen a tota velocitat, sempre li passa el mateix.

Jo no en tinc cap culpa dels problemes dels altres. Prous que en tinc jo de problemes i m'he d'espavilar tot sol. Que m'he fet un fart de currar jo, que tinc el que em mereixo. Tothom té el que es mereix.
Que es pensen aquests imbecils, que les coses les regalen? Que jo m'he hagut de menjar un fart d'hores per poder pagar la puta hipoteca. Tot el dia fora de casa, aquí baix en aquesta ciutat asquerosa, plena de gent idiota i prepotent. Maleït el dia que em vaig comprar la torre. La torre dels meus somnis, enmig de la natura, amb un gran jardí i totes les comoditats de la ciutat a només 30 minuts. Collons que no m'arriba el sou quasi per a res. Que sort en tinc de la feina. Cadascú té el que té, i a mi m'ha costat molts esforços arribar fins aquí.

Que es pensa la gent, que a mi no m'afecten les coses. A mi també m'han retallat el sou, que jo també estic fent esforços per tirar endavant, collons.
Sempre la mateixa merda aquestos, només a tocar els collons, a muntar-se la festa a costa dels altres. Dels altres com jo. Malparits.

I a sobre ara se m'espatlla el cotxe. Collons! Que el necessito per venir a treballar. 5000 euros que val la puta reparació electrònica aquesta. Qui em va parir.
I el nen? Collons que ja té un any i mig i gairebé no el veig quasi mai. La mala puta de sa mare em té fins dalt de papers i de marrons. Només em falta això.

Que m'han d'explicar a mi aquesta colla d'idiotes? Que jo se el que és la vida. Arreplegats, que sou uns arreplegats i uns dropos. N'hauríeu d'aprendre de mi, idiotes, que jo se el que és tirar endavant afrontant tot el que em ve en contra.
Cadascú té el que es mereix. I la llei és la llei. I la feina és la feina.
Jo no en tinc la culpa. Algú ho ha de fer. A mi no em toqueu els collons per que si no sabreu ben bé qui sóc jo.

Aquest són sempre els seus últims pensaments abans de baixar del furgó i encarar-se amb els manifestants.
Avui, alça la porra i es deix anar. 

i lamentablement, sense res més a afegir,
apa salut!

5 comentaris:

garbi24 ha dit...

doncs no crec que sigui gaire de ficció el teu relat...quasi es podria tractar com una biografia

Elfreelang ha dit...

Has fet una bona feina entrar al cap d'algú no és gen fàcil ....vigila els cops de porra...mai se sap

Adbega ha dit...

Hosti, et juro que mentre llegia pensava... segur que has d'estar així d'amargat per ser antidisturbi!

Laura T. Marcel ha dit...

No m'agradaria estar a la pell d'aquest infeliç! I molt menys al seu costat sabent que té una porra a l'abast, no sigui que paguin justos per pecadors.

ricderiure ha dit...

moltes gràcies per llegir-me !!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails