Potser els núvols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol que l’intimida
Ves a saber si sota el meu llit
Si amaga un malson o bé una mentida
Qui sap on para el camí
O a on s’hi troba l’ombra
Potser si que es veritat, que n’es ple d’olles
Als peus dels arcs, que pinten el cel
Potser tenir pors, és perdre el senderi
Complicar-se la vida, o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser
maig del 98
i res més a afegir...
salut!!!
4 comentaris:
Complicar-se la vida millor^^!Uau no coneixia aquesta teva faceta poètica...
Dubtar és quasi necesari. Si no dubtarem no reflexionariem. No creus??
(Pot ser no estiga molt encertat avui)
Salutacions
Dubtar és bo, mentre sigui poètica o filosòficament dubtar no fa cap mal... bon poema!
poesia d'estar per casa Maria!
el problema, dissortat, Elvira, és quan reflexiones massa, o li dones masses voltes...
i continues dubtant...
Publica un comentari a l'entrada