dijous, 24 de juny del 2010

Dubtes



Potser els núvols es banyen en el mar
Perseguint el sol cada capvespre
Potser la lluna es refugia en la nit
Escapant del sol que l’intimida
Ves a saber si sota el meu llit
Si amaga un malson o bé una mentida
Qui sap on para el camí
O a on s’hi troba l’ombra
Potser si que es veritat, que n’es ple d’olles
Als peus dels arcs, que pinten el cel
Potser tenir pors, és perdre el senderi
Complicar-se la vida, o tancar-se la porta
Ves a saber
Qui sap
Potser

maig del 98

i res més a afegir...
salut!!! 

4 comentaris:

maria ha dit...

Complicar-se la vida millor^^!Uau no coneixia aquesta teva faceta poètica...

◊ dissident ◊ ha dit...

Dubtar és quasi necesari. Si no dubtarem no reflexionariem. No creus??

(Pot ser no estiga molt encertat avui)

Salutacions

Elfreelang ha dit...

Dubtar és bo, mentre sigui poètica o filosòficament dubtar no fa cap mal... bon poema!

ricderiure ha dit...

poesia d'estar per casa Maria!

el problema, dissortat, Elvira, és quan reflexiones massa, o li dones masses voltes...
i continues dubtant...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails