per a que serveixen les flors? pregunta el petit princep...

buenu !
com a última penjada de l'any 2008 ( molt serà que aquesta nit m'animi altre cop ), i amb la tendència neomelancòlica que segueixo ultimament, posaré aquí mateix un semiconte que vaig escriure fa molt de temps quan intentava fer el jipi amb els nens...



Per a que serveixen les flors? Pregunta el petit príncep.

Basat en un fet real que hem va passar a mi mateix al C.E.E sant Rafel l'any 2001

Avui un nen m’ha preguntat per a que serveixen les flors. Jo que innocent de mi creia que només pel simple fet de veure les flors a la primavera ells, els nens, ja es sentirien satisfets del treball d’haver de preparar la terra, de sembrar i regar.
Doncs va, i el nen aquest em pregunta per a que serveixen les flors, jo intento investigar a que es refereix amb això de servir, i la seva resposta encara em desconcerta més.
-doncs, el meu amic, aquest hivern ha sembrat cols i raves i ara els cull i se’ls menja, però jo, com tu m’has dit, he cuidat aquest jardí, i ara penso, per a que serveixen les flors?-
jo el miro tot serio, l’agafo per l’espatlla i el porto al fons del jardí.
-seu aquí, i mira ben bé tot el jardí, diguem si no és cert que t’agrada veure-ho, tots aquests colors, vermells, grocs, violetes, i els verds de les fulles, i l’humitat de l’aigua, doncs això nen amic meu, serveix per alegrar la gent!-
-per alegrar?, es clar! El que vols dir es que quan estigui trist i ho vegi tot gris, vingui aquí i m’assenti, i això em traurà la tristesa-
No està malament per un nen penso, si ell ho cregués, podria ser així, crec que no li diré res més, per que no se si entendria que nosaltres també formem part d’aquest jardí, i que si per que l’hem estimat aquest ha esdevingut bell, es perquè compartim aquesta bellesa.
Després d’uns minuts en silenci, li dic.
-a la flor no li importa mostrar-se així de bonica, no ens demana res, per que li hauríem doncs de demanar nosaltres alguna cosa, crec, i això nen amic meu és una confidència, que la flor pel fet d’haver nascut aquí i d’ésser bonica i alegrar-nos, el que ens vol dir es que nosaltres que hem nascut allà i que som així o aixà, també podem ser-ho de bonics, i sobretot podem alegrar, i que si ella que és una planteta verda i petita, que només viurà un parell d’estacions, dedica la seva existència a fer feliç al que l’envolta, siguis home, insecte o ocell, que menys podem fer nosaltres...
i el nen em mira fent una ganyota
-ja ets ben estrany tu! Em diu mentre s’en va...
Bé, estrany és una paraula que pot voler dir moltes coses.

Fi

Dibuixem un xai !