dijous, 18 de desembre de 2008

kitsch

en un "venaso" d'aquests que m'agafen a mi, ara m'ha donat per escoltar tot el dia un "disc" vell que tenia per aquí, es diu KITSCH III i recordo que ja el tenia en cassete, doncs el vaig escoltar un cop i vaig pensar, -qui hem va parir que bo! no recordava...- en veritat, recordava alguna lletra, així que m'el vaig gravar en cd i cap al cotxe. I jo quan tinc un cd al cotxe, l'escolto durant mesos, i amb els kilometres que faig!
Però cada cop m'agrada més, fins al punt que m'he imprimit les lletres i tot! , ara mateix estic buscant intensament més coses d'aquest grup, que encara està en actiu, i han tret fins a deu discos més a part d'aquest...
KITSCH III és un directe brutal, a la sala zeleste, el 1992...
us poso aquí dos lletres de les que més m'agraden i uns videos ...
també enllaços, si voleu saber més de kitsch, aneu a la seva pagina oficial, es pot escoltar cançons, veure les lletres, comprar, etc...


CONFESSIÓ
Al final, cauré de genolls,
suplicaré que algú em faci mal,
que em matis.

Al final, hauré
de mossegar-me els llavis,
hauré de callar o hauré de mentir.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
I no suplicaré que em salvis.


ART DE TRAÏR
Un cop la passió pot més que la por,
la por infinita d'abraçar el teu cos.
D'una manera estranya i prenyada d'avís
el cor desvetlla en mi la més gran injustícia.
Jo, que no tinc paraules perquè tu puguis sentir-me,
no sé com desfer-me d'aquesta agonia
un cop deixats enrera els vils anys de desig,
desitjos acomplerts de manera astuta.
M'adono que fer-te mal seria ferir-me,
que hi ha un abans i un després de tenir-te



PRESÓ MENTAL
Quiet dins una capsa humida,
amb el sol de fora a estones amb mi,
apartat del món per força, comptant amb ràbia els dies,
veient passar formigues al meu costat.
Gris en una capsa grisa, covardament caçat,
dormint sol cada
vespre,
somiant que no m'afecten ni el fred ni la calor dins el meu cap.
I no m'afecten ni el vent ni la pluja.
Encara que no ho sembli no hi ha pitjor tortura que pensar.

aquesta última és del concert de zeleste del 92 de kitsch III, la ostia!
apa fins la pròxima

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails