dimecres, 17 de desembre de 2008

una hora amb el meu parc

Atenció que me poso literari, en plan escriptor, no sé ben bé per que se m'ha ocorregut que podia passar a net aquest text, i ja que el passo a net, doncs el penjo al bloc que el tinc una mica avorrit, això ho vaig escriure l'any 99 un diumenge d'hivern a Reus,

Una hora amb el meu parc

la monotonia, la de sempre, ha acabat amb els meus nervis.
Aquest diumenge, avorrit com el que més, ha acabat portant-me a un lloc on el temps pot convertir-se en una cosa estranya, i a on la vida pot donar tants tombs que pot acabar resultant entretinguda.
Avorrit d’estar a casa estudiant amb una hora per davant avans de trobar-me amb ella, amb la qual he quedat aquí, cerco el banc més refugiat del gelit vent i m’assec.
Min. 3 just després d’encendrem el primer cigarret, s’ha presentat davant meu un noi, després de demanar-me molt amablement si podia seure amb mi, s’ha avingut a compartir molt cortesament un canut el qual he acceptat amb molt de gust. El noi en qüestió es diu Jeroni, i no el conec, però es veu que, no se si el fred, el mig canut que ja s’havia fumat, o un atac de confraternització l’ha portat cap a mi. I hem tingut una interessant conversa sobre les coses que giren a l’entorn d’aquest parc, els seus arbres i altres coses banals a simple vista en les que ningú no es fixa. El meu inesperat amic, ha marxat però, quan s’ha acabat el canut, i amb un amistós a reveure s’ha despedit de mi, girant la cantonada.
Min 15. m’encenc el segon cigarret, al temps que els inquilins d’una de les cases de davant, amb els quals ja m’havia fixat, per que tenien la persiana pujada fins dalt i els veia obrar en la seva quotidianitat, l’han baixada sorollosament després d’observar-me uns minuts. El que miraven encuriosits era, com jo intentava, de totes formes i postures, encendrem el cigarret en contra del vent, que fa una espècie de remolí aquí on sóc jo, així que , quan ho he aconseguit han decidit tallar tot tipus de contacte amb mi.
Min 22. en sec han irromput, pertorbant la meva tranquil•litat, uns nens juganers, que a pesar del fred, no han perdut els seus instints infantils, i tots contents criden i es persegueixen.
Min 29. el que semblava un joc divertit, en sec s’ha acabat, els nens han emmudit i han abandonat el parc.
Min 32. ha passat fa un moment el Canyi, que semblava que portava pressa, a més de fred, ha passat una mica allunyat i m’ha saludat amb un discret adéu.
Min 37. em vec obligat a mocar-me amb el jersei, ja que no porto mocador. El fred que fa en aquest lloc m’està fent moure com el cul d’en Jaumet. Sembla que tots els objectes del parc tenen la mateixa sensació que jo, ja que, aquí al davant meu ja fa estona que un munt d’objectes, o bé deixalles, tals com; papers, bosses de plàstic, fulles... estan fent com una espècie de ball en rodona, empesos pel vent, talment com si celebressin que no pateixen el fred.
Min 39. una forta ràfega de vent s’endú alguns fulls de la meva llibreta, i aquests s’en van a compartir ball amb les bosses de plàstic, sense gaires remordiments i amb dificultats trenco el seu festeig i els torno al seu lloc.
Min 42. cau el tercer cigarret, aquest encès amb més facilitat, sorprès veig que és el penúltim, i hem plantejo que potser estic fumant massa, deu ser per passar el fred.
Min 46. un home baixa del cotxe i enretira un contenidor per a poder aparcar, després d’algunes dificultats ho aconsegueix, i s’en va satisfet cap a casa, al portal del davant. Sembla que el fred estimula la pressa, i l’home a aparcat al davant de casa tot i no haver-hi lloc.
Min 49 m’aixeco i faig uns salts, tot per treure’m el fred.
Min 52 apareix un home que tot tranquil passeja el gos, l’home tot fumant un cigarret, deu esperar que el gos faci les seves necessitats. Sembla que ni el fred li fa perdre en aquest home el seu deure amb el seu animal de companyia.
Min 54 en un moment de distracció, l’home a marxat amb el gos, sembla que, o bé el gos patia molt de fred i ho ha fet ràpid per a poder marxar, o bé el fred a fet oblidar a l’home els seus deures.
Min 61 ella, arriba per fi, només amb un minut de retard sobre el que havíem quedat, s’asseu al meu costat, i hem disposo a ensenyar-li el que escric...


buenu, doncs aquí ho deixo... lo passat passat està...
atenció, queden pocs dies per a salvar la cua ! voteu no! que no vull ! que la gent ja m'està presionant ! voteu no!

salut i a reveure

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails