Mont-ral, bosc i riu.

Bosc i riu és una ruta de geocatxing circular des de Mont-ral. Aquest itinerari us portarà des de dalt de la muntanya, fins a la vall del riu Brugent, per seguir el seu curs durant uns quilòmetres, per pujar després altre cop fins al punt d'inici.

La ruta L'excursió que proposem té una longitud de 12,5 km, i passa per una gran varietat d'ambients naturals, pinedes de pi roig, màquies de solana, alzinars humits a les barrancades, bosc de ribera i paisatges agrícoles. La dificultat de la caminada és relativa, hi ha algun tram no molt llarg on la pujada és considerable, i alguns on t'has d'agafar als arbres per poder baixar alguna pendent. Tot i això considerem que és apte per a tots els públics, si aquests estan mínimament avesats a aquest tipus d'activitats. És de destacar que la major part de l'excursió recorre indrets ombrejats, la qual cosa la fa especialment apta per als dies d'estiu, molt més si tenim en compte que al riu Brugent hi ha moltes zones on el bany és altament recomanable. L'excursió completa es pot realitzar en unes 5 hores, sense comptar el temps dedicat a buscar catxés. Tot i això, us demanem que als vostres comentaris (logs) expliqueu el temps que li heu dedicat i també altres informacions que puguin orientar i ajudar als propers que vulguin fer-la. Per a orientar-vos: Podeu descarregar-vos el track sencer de la ruta aquí. Podeu consultar la descripció sencera de la ruta aquí. De tota manera a la pàgina de cada catxé hi incloem la descripció del tram corresponent. Els catxés Durant la ruta podeu buscar i trobar 22 catxés. Són de tamany micro o petit, i la dificultat no és baixa (1,5), excepte en algun cas, i en els catxés finals. Tots els trobareu a pocs metres del camí, excepte el #8 que ben bé mereix desviar-se una mica de l'itinerari. A la capçalera del logbook de cada catxé hi trobareu anotada una lletra amb el corresponent valor numèric, anoteu-les perquè us serviran per a poder trobar els dos catxés finals. També us anirà bé anotar el número del catxé en que heu trobat cada lletra. Els dos catxés finals els podeu buscar un cop acabat l'itinerari ja que es troben propers al punt d'inici. Agraïments Moltes gràcies al Mussaranyot, que va acompanyar-nos en el segon dia de preparació de la ruta, i a més de col·laborar en el disseny d'algun catxé, ha preparat els dos finals i també el track de la ruta. Moltes gràcies al Truskipepetboix que ens va deixar el GPS que vam fer servir el segon dia. I sobretot moltes gràcies a tots els que fareu aquesta excursió i buscareu els catxés, esperem els vostres comentaris!

Descripció de la ruta

• La ruta comença a l’encreuament de la carretera d’Alcover a Capafonts amb la que porta a Mont-ral i la Mussara. En aquest lloc es pot aparcar fàcilment junt a una petita edificació abandonada.

• El camí comença just darrere aquesta edificació per una camí ample de terra que hem de seguir fins a trobar altre cop la carretera. En el primer tram hi ha marques vermelles i blanques (GR), però ràpidament les deixem per desviar-nos a la dreta seguint unes altres marques verdes i blanques.

 

• El camí ample de terra continua just a l’altre banda de la carretera, l’hem de seguir. Aquest ja ens farà descendir a la vall del Brugent, anant a buscar el barranc del Mas d’en Verd. No deixarem aquest camí ample fins arribar al Brugent, i només trobarem un encreuament a la part alta que hem d’agafar a l’esquerra.
• Un cop arribem al riu, l’hem de creuar, a l’altra banda hi ha una bifurcació que ens porta cap a Farena, a l’esquerra, i cap als Molins d’en Fort i del Castellà a la dreta. Agafarem aquesta última opció. El Molí d’en Fort és a pocs metres, just davant de la porta tornarem a creuar el riu per un petit pontet de fusta. D’aquí en endavant seguirem les marques verdes i blanques.
• Seguim un petit sender que baixa proper al riu per enmig del bosc, passarem per davant del Molí del Borrós. Continuarem fins arribar a un altre petit pont de fusta. Abans de creuar-lo, ens desviem uns metres per contemplar el Toll del Dolmen, que reconeixerem per les grans roques que li fan de sostre. Després tornarem enrere per creuar el pontet. 

• Després de creuar, el camí s’enfila una mica pel marge esquerra de la vall, després de passar per davant d’una petita cova anem a parar davant del Molí d’en Vilalta. Avancem i trobem el Molí de’n Po, en aquest punt hi ha una bifurcació, un camí ens porta directes al riu, i un altre ens dirigeix a l’esquerra altre cop cap al marge, seguim aquest últim per trobar al cap de pocs metres un cartell que ens indica els camins cap a Farena, i cap a la Riba, agafarem aquesta última direcció.

 

• Passem per los Fontanals, una petita font que deixem a l’esquerra, a escassos metres anem a parar a la llera del Riu Sec, tombarem cap a l’esquerra uns pocs metres buscant les marques verdes i blanques que ens portaran a un altre sender que seguirem fins a un altre encreuament amb un cartell que ens indica la direcció del Pinatell i la de la Riba. Continuarem direcció a la Riba. Aquí deixem de seguir les marques verdes i blanques, a partir d’ara seguirem fites fetes amb muntets de pedres. El sender primer s’enfila pel marge esquerra de la vall, però de seguida torna a baixar al riu fins a un punt on l’hem de creuar saltant per damunt de pedres. 

 

• Després de creuar, continuem pel sender que segueix el curs del riu per la dreta fins arribar al Molí del Castellà, en aquest punt també hi ha una bifurcació, a l’esquerra cap al riu, i a la dreta creuar per dins el molí i seguir el sender que s’enfila per la marge dreta de la vall, agafem aquesta última opció.
• El sender es va enfilant deixant el riu a la dreta, ja no ens hi tornarem a acostar. Més endavant trobem una altra bifurcació, a l’esquerra ens baixa al riu, a la dreta marcat amb una fita, ens porta a pujar cap al Barranc de la Comallonga, seguirem aquesta última opció.
• Després de creuar el llit del barranc, el sender s’enfila fort cap al vessant dret de la vall, aviat trobarem un altre encreuament, també marcat amb fita de pedra, hem de seguir a l’esquerra en direcció altre cop al Brugent. 

 

• Quan ja som altre cop a la vall del Brugent, el camí puja ben fort esquivant el congost de l’Esqueix, ja no deixarem aquest sender, sense bifurcacions, fins arribar al camí ample de terra. A partir d’aquí, seguim les marques blanques i vermelles de l’antic GR la Riba-Mont-ral, algunes estan força desdibuixades.
• Un cop arribats al camí ample, girem a la dreta, seguirem per aquest camí, passant per davant del Mas d’en Plana, fins a la Font de la Diana, només hi trobarem una bifurcació que hem d’agafar a l’esquerra. 

• Just darrere de la font, comença un sender que hem de seguir, aquest és potser el tram més salvatge del camí, ja que el sender està bastant ple de vegetació, tot i que és senzill de seguir. No l’abandonarem fins a arribar davant de les tanques contra els senglar del Mas d’en Blai.
• Vorejarem tota la finca del Mas d’en Blai seguint un camí ample, trobarem una bifurcació que hem d’agafar a l’esquerra fins arribar a la porta de la tanca, la vorejarem per la dreta, fins arribar a una bassa, allí el sender puja fins portar-nos al Mas d’en Blai, hi passarem just per davant. 

 

• Seguirem uns metres per un camí ample fins a l’entrada d’un altre mas. Just davant de la porta metàl.lica hi comença un sender, que hem de seguir fins arribar a la Font de Baix. Aquí les marques del GR nou ens indiquen clarament que hem d’agafar un altre sender, el seguirem pujant ja en direcció a Mont-ral fins a trobar un camí ample asfaltat.
• A l’arribar al camí asfaltat anem a la dreta seguint-lo, no serà molta estona, doncs al cap d’uns centenars de metres un altre sender surt a l’esquerra.
• El seguim passant ben aprop d’una pedrera, fins que ens torna a portar a un camí ample, que només seguirem uns metres per desviar-nos després per un sender a l’esquerra del camí. El seguirem fins a tornar a desembocar un altre cop al mateix camí ample de terra.
• Seguim el camí ample, marcat de vermell i blanc, fins que trobem un sender a la dreta. 
• Seguint el sender travessarem un bosc i finalment arribarem a l’inici de la ruta.

esperem que us agradi l'excursió, i que ho passeu bé buscant catxés.
i sense res més a dir...
apa salut!

Domingueros pecadors!

La setmana passada vaig voler anar amb uns nens a fer un bany als tolls del Brugent una mica més amunt de la Riba.
Sorpresa la meva quan vaig veure que al llarg de la zona on acostuma anar la gent a banyar-se han impedit l'aparcament d'una manera bastant brusca. Rases fondes a ras de cuneta, pedrots impedint el pas, i tot tipus de coses per aconseguir que si vols anar a banyar-te, haguis de caminar un mínim de 3 o 4 km.
Ja sabia que ultimament els mossos d'esquadra s'estaven "ensanyant" amb tothom que no aparcava amb un mínim de decència, però això no m'ho esperava.

 Després de patir una contrarietat inicial, la reflexió em va portar a aplaudir la iniciativa.
Tal i com podeu veure en aquesta notícia, la zona començava a correr perill, i és que el fet que un valor tant gran com aquests tolls, sigui tant accessible a tot tipus de públic té el seu perill.
En resum, tal com es diu en aquests casos, al final paguen justos per pecadors, però millor això que no pas arribar un dia i veure com tot s'ha cremat per culpa d'algun "dominguero" irresponsable.
I el problema no és només aquí. El toll de l'olla, el riu Siurana, el Montsant, la Fou, etc... com tants altres espais naturals són víctimes de les seves propies virtuds que atrauen potser a massa gent.
Però això és la solució? Prohibir? Tancar l'accés al medi natural?
A qui? A tothom?

 Particularment, porto tota la vida anant i venint per la natura, sempre l'he tractat tant bé com he pogut, i trobo totalment injust que les prohibicions hem puguin arribar a afectar, jo no vull pagar pels domingueros!!
En el cas de la Riba, prohibir l'aparcament em sembla molt bé, la caminada ja és un bon filtre que farà que els més "inconscients" ja no hi arribin, o al menys no ho facin tant carregats.
La meva conclusió:
Falta educació!!! moooolta!!! (vaja, precisament allò que s'està retallant)
Potser en comptes d'enviar els mossos, s'haurien d'enviar educadors a aquests llocs que corren perill. Potser en comptes de prohibir s'hauria d'ensenyar. Potser...

Això si, si la supervivencia de l'espai passa per que no hi anem... doncs haurem de fer el sacrifici... esperem no haver-hi d'arribar però a aquest extrem.
i sense res més a afegir...
apa salut!!

bajoca !

Avui he estat buscant informació sobre les bajoques, i com que últimament no escric gaire, doncs aprofito per il·lustrar el bloc.
En primer lloc un aclariment, la bajoca és allò que molts anomeneu "mongeta tendra", de fet és amb aquestes paraules que he hagut de fer la meva recerca al professor "google".
Bajoca és una paraula que surt a la llista RTV, però de fet s'usa en moltes comarques del sud de Catalunya per parlar del fruit, millor dir baina, de la Phaesolus vulgaris, a l'Enciclopèdia Catalana parla de tavella enlloc de baina, i no defineix un origen geogràfic per la paraula.
M'ha resultat curiós, que bajoca també surt al diccionari de la RAE, ja que sembla que a la zona de Múrcia també li diuen així a les "judías tiernas", em pregunto com ho deuen pronunciar.

 fotos pròpies

En català la "mongeta tendra" és el fruit immadur de la fesolera, però que curiosament fa mongetes, mentre que nosaltres, els RTV entre ells, de la fesolera en surten bajoques, que més tard faran fesols.
Bé, deixant les paraules i entrant a les plantes:
La Fesolera, o bajoquera si per això la volem, és una planta de la família de les Lleguminoses, la segona més nombrosa en nombre d'espècies, emparentada, per exemple, amb la cigronera, la pesolera, el garrofer i la mimosa.
Atenció amb les lleguminoses, perquè a l'hort són molt valuoses, a part del que produeixen, també tenen la virtut d'enriquir el terra amb Nitrogen, gràcies a uns bacteris que tenen a les arrels i que agafen aquest material que es troba en forma de gas a l'aire, i el transformen en mineral que alimenta les plantes.
Les bajoqueres són d'origen americà, i n'existeixen moltes varietats que fan característiques diferents, tant en el fruit, bajoca plana/bajoca rodona, com en la planta, bajoquera enfiladissa/bajoquera de mata baixa.

 fotos pròpies

 Les bajoqueres es sembren enterrant fesols a la primavera, tot just acabat el fred, i en uns 50/60 dies ja pots començar a collir. La collita, també segons varietats, pot durar entre 20 i 40 dies, produint entre 1 i 2 kg de bajoca per metre quadrat.
A l'hort de Colldejou, amb l'Iblama, en tenim unes quantes (uns 16m2) majoritariament de bajoca rodona, i enfiladisses, i tot just ara comencem a omplir les bosses cada cop que anem a l'hort. Més o menys un parell de quilos cada tres o quatre dies.
I es per això que he començat a buscar informació sobre les bajoques, he de saber que fer-ne de tantes bajoques.
La primera opció és menjar-se-les tal com les anem collint, lo que vol dir passar-se l'estiu menjant delícies com patata i bajoca bullides, bajoques gratinades, tant amb tomàquet com amb beixamel, bajoca migfregida amb qualsevol acompanyament com escalivada per exemple, o amanida de bajoques.
La segona opció és compartir-les, Iep ! veniu un dia a l'hort que marxareu carregats!

 fotos pròpies

 I l'altre, és conservar-les per a l'hivern, quan a mercat van a més de 3 euros el quilo. Dues opcions per conservar: o congelar o fer pots, en els dos casos primer s'ha d'esterilitzar la bajoca escaldant-les un parell de minuts, i després s'embossen i congelen, o es posen en la pròpia aigua de l'escaldament i es tanquen al bany maria.
Noi ! que se'ns ha girat feina!
Per acabar, i tornant a les paraules, tant bella paraula bajoca, que també s'utilitza com a pseudoinsult, més o menys amb el significat de capbuit, o immadur, tal com són els fruits que ens mengem.
No sigueu bajoques! mengeu bajoca! que porta quantitat de proteïnes, vitamines, minerals i antioxidants!
i sense res més a afegir...
apa salut!

cultecno

Despres de uns quants mesos de pausa/descans, aquesta és la meva participació del mes de Juny a la proposta de Relats Conjunts.

La sala és plena de gent, una gran pantalla la presideix. El grupet entra, amb el Blau al capdavant, tothom es mou, però no es sent cap música. De seguida el Blau s’hi afegeix.

-Que fas Blau?- pregunta el Taronja.

-Ballo, que no ho veus?

-Doncs a mi em sembla com si haguessis caigut- posa cullerada el Verd

-Tu no estàs “in”, no saps que el “cooltecno” és la forma més avançada i moderna de música, i que el seu ball està basat en la forma de llibertat més pura?

-Però si jo no sento cap música, ni cultecno ni res,- hi torna el Taronja.

-Sou uns carques i uns atrassats, a veure si us heu pensat que en aquest festival de música avançada hi veníem a escoltar rumba.-

-I que dius que hem de fer per ballar aquest “cooltecno”? – pregunta el Rosa, que no vol quedar com un desfasat.

-Doncs mira,- el Blau es posa pedagògic- només heu de mirar aquesta pantalla plena de colors en moviment i deixar-vos portar, deixar-vos anar, llibertat total de moviments i de sentiments.-

Tres d’ells es posen a imitar el Blau, el Taronja se’ls mira amb la boca oberta.

-Doncs jo,- diu el Taronja- no li acabo de veure la gràcia a això.-

-Potser ets més de fer congues a la festa major, o de fer coreografies tipus “coyotdax”, vaja, hem pensava que eres dels nostres.-

-No, no, si jo... crec que ho començo a entendre...-

I així, s’afegeix al ball “cooltecno” que omple aquella sala del festival de música avançada, mentre pensa que cada dia li costa més seguir el pas dels seus amics per mantenir-se a la “última”.

i sense res més a afegir...

apa salut!

sóc raru? (5, no vull la cantera al Collet Rodó)

Com es posa preu a les coses?

Estem d'acord en que hi ha coses que no tenen preu?

La vida és l'exemple més clar, tothom ho diu que una vida, i concretament una vida humana no té preu, i qui ni posa és un delinqüent, o com a mínim un immoral.
Sobre la valoració de la vida dels altres éssers vius, el consens ja no és tant gran. Normalment valorem el benefici que n'obtenim i si aquest és satisfactori no ens importa acabar amb la vida aliena per exemple per alimentar-nos, per vestir-nos o perquè algunes plantes o animals ens fan la punyeta.
També hi ha qui mata només per plaer, o per divertir-se, i també ho veuen justificat.

La llibertat és una altra de les coses de les que ens hauríem de posar d'acord per a treure-li el preu. Es pot posar preu a la coacció sobre la llibertat de les persones? Es pot passar per sobre de les llibertats de les persones pagant? Llavors si això es permet, aquell que per qualsevol motiu té més diners, també té més poder sobre la llibertat de les altres persones, i pot disposar del que vulgui per al seu interès, coartar-les, enganyar-les, ocultar informació, disposar de més recursos, en definitiva, manipular al seu favor. No se suposa que la llibertat hauria de ser un dels puntals de la nostra societat? Les diferències econòmiques suposen ben bé que hi hagi persones amb més llibertat que altres. Persones que estan dalt i decideixen, i d'altres que estan baix, i acaten les desicions.

Per a mi, la natura també és una cosa que no té preu. Pateixo sens dubte del que se'n diu "idealització de la natura", o sigui, que tinc com a ideal de bellesa, d'equilibri, i de perfecció a l'entorn natural que ens envolta, als paisatges, als ecosistemes, a la natura en general.
La natura no és aliena a les persones, som part important, i sense el que ens dona no seriem res. Des de l'inici dels temps les persones actuen sobre la natura per a viure i evolucionar. Totes les espècies ho fan, però només aquelles que mantenen un equilibri amb el seu entorn sobreviuen.
Però, sembla que la crisi econòmica ha fet oblidar totes les consideracions sobre el medi ambient que potser algun dia van tenir les persones.

En la meva valoració personal sobre si s'ha de fer una pedrera o no, en els paratges del Collet Rodó a l'Argentera hi trec les següents conclusions:

• L'explotació d'una pedrera és l'activitat econòmica més destructiva que pot tenir un territori, la destrucció total del paisatge, i de parts del seu ecosistema. En aquest procés hi perdem tots, i en canvi només hi guanyen uns pocs. Si a sobre es segueix la tendència actual, cada cop aquest benefici està més deslocalitzat i concentrat en poques mans.
• Els nostres paratges tenen una gran riquesa, poden oferir molt beneficis, activitats econòmiques, als seus habitants, però sempre serà la economia qui decideixi cap a on es tira. Si es vol que aquestes activitats siguin perdurables han de ser sostenibles i respectuoses amb l'entorn. Els pobles han de poder decidir el seu futur i com volen viure.
• L'explotació de la pedrera, té a més, altre efectes, com la circulació de camions pesats per una carretera estreta i plena de tombs com la nostra. Això suposa com a mínim un gran perill. 

Només amb aquests tres motius, ja en tinc prou per justificar perquè no vull una pedrera al Collet Rodó. Per això tampoc vull la carretera que uneix la carretera de Colldejou amb el Collet Rodó, i que es peça clau per a que aquesta es faci. (Em refermo en que aquest projecte no ha estat aprovat per l'Aj. de l'Argentera, cosa fàcilment verificable, i que se'm va negar que fos cert).
El diumenge sabrem la valoració que en fa el poble en la consulta convocada per l'Ajuntament per decidir si aquest projecte tira endavant o no. A mi potser m'hagués agradat que les coses fossin més clares.
Si es fa, el preu sempre em semblarà poc.
Es clar, que potser són una mira raru.

Aquest país se'n va a la merda

Españistan. Este país se va a la mierda.
Aquest és el títol de l'últim còmic que m'he llegit, i que vull aconsellar de llegir a tothom.
Els vídeos sobre la bombolla immobiliària, han corregut molt per internet, i són només una mostra del bon fer d'Aleix Saló en aquest còmic.


De fet, el còmic no té relació directa amb el vídeo, diguem que el vídeo només posa en context la història que es desenvolupa en el còmic.
La història, és una aventura, en plan èpic, d'un noi que ofegat per la hipoteca volta pel regne d'Españistan buscant la solució al seu problema.
I el país surt ben reflexat. En una odissea tipus Tolkien (inspiració de l'autor segons diu), el protagonista troba personatges ben "reals" com burocrates, directius, especuladors, periodistes, la sgae, els bisbes, polítics, ... vaja, tot un reflexe del tros de món on vivim.
I al final...
noooo, el final no s'explica ! per què a més, el final és boníssim, m'ha agradat molt i posa la cirera a un còmic genial.

Aquest és el segon llibre d'Aleix Saló, després de publicar en català, "Fills dels 80, la generació bombolla", que encara no he llegit, però buscaré per St Jordi. I a tingut força èxit, sobretot gràcies a la difusió del vídeo aquest que podeu veure més amunt.
I aquest 2012, l'autor ja està promocionant la seva nova obra "simiocràcia" amb un nou vídeo, tant bo com l'anterior, que ja fa venir ganes de llegir-lo.
Bons còmics, i crítics, cosa important amb els temps que corren en aquest país que jo també crec que se'n va a la merda.
i sense res més a afegir...
apa salut !!!

Gaudí va nèixer a Colldejou i 39 relats més. El llibre.

Aquesta és la presentació virtual del meu primer llibre:

Gaudí va nèixer a Colldejou i 39 relats més.

El personatge d'internet, conegut com Ric de riure, i que en realitat també es diu Ric (ard), ha conjurat la següent fòrmula per combatre la galopant crisi econòmica i també l'avorriment generalitzat.

Artesania literaria + Pla anticrisi = Presentació per Sant Jordi !!

Així és com neix aquesta idea, la necessitat de ser emprenedor, (diguem-ne... guanyar algo...), i de pas fer realitat un dels somnis més macos que tinc de sempre, em fan engegar aquesta edició tant... particular!
Ja sabeu, sobretot els que seguiu el bloc, que ja fa temps que escric, sempre ho he fet, però ja fa uns anys, i sobretot també gràcies al bloc i al món dels blocs, l'obra ha anat creixent.
Per això ja és possible un recull. Perquè això si que s'ha d'aclarir, el llibre no conté relats inedits, és un recull, selecció dels 40 relats que m'han semblat més presentables i que ja han estat publicats tant a internet, en aquest bloc, com alguns d'ells en paper a la revista "Lo Collet". 

Ho anomeno "artesania literaria", per variis motius:
Per modèstia, doncs sóc un aspirant a escriptor, i lo que queda!
Per que m'ho faig tot jo, jo m'ho he imaginat, ho he escrit, ho he editat, he buscat ajuda en les coses que no sabia o podia fer, ho he enviat a una imprenta (doncs a imprimir no arribo), faré una campanya de màrqueting, i ho vendré jo, tot plegat gestionant tots els passos jo mateix. Ho sigui, pura artesania. A més, aquesta primera edició del llibre (ves a saber si ni haurà una segona), esta formada per 100 exemplars, el que podriem dir una edició limitada. Tot un treball d'artesania, que a més em permetrà fer dedicatories personalitzades per a tots aquells que el vulguin.

Tot i ser una artesania he de fer molts agraïments, sobretot a les persones que m'han ajudat amb el llibre, com la Júlia, gran dissenyadora gràfica, que ha fet la portada i la contraportada, i la Rosa, que com a bona professora de català va ser la principal crítica a la meva ortografia i als meus relats originals, i a part de corregir-me, em va ajudar a fer que alguns d'ells fossin més entenedors.
També, sempre estaré superagraït al bloc, i al món dels blocs, la blogosfera que en diuen, i molt especialment a l'escriptor J.M Tibau amb al seu bloc Tens un racó dalt del món, i al bloc Relats conjunts, que m'han instigat, inspirat, i animat a escriure. Molts dels relats del llibre surten d'alguna de les moltes propostes literaries que fan.

Poca cosa més es pot explicar del llibre, que té 202 pàgines, en format A5, i caràcters de mida 12. Es tracta de 40 relats, alguns més llargs, d'altres més curts, amb moltes temàtiques diverses, com podeu veure al detall de la contraportada.

El llibre, a l'igual que els relats i tot el que publico al bloc, té una llicencia Creative Commons, que permet la copia i la lliure difusió, amb les úniques limitacions de la cita de l'autor, i la restricció comercial. Això vol dir, que vull vendre els llibres, però sobretot vull que els relats es llegeixin, o sigui que qui vulgui llegir gratuïtament també ho podrà fer, fins i tot fotocopiant-se el llibre legalment.
Això si, un llibre és, ho hauria de ser, un objecte de valor, i tenir-lo no és el mateix que haver-lo llegit.
Que ningú s'estigui de llegir-lo, però!!!

I com es pot aconseguir un dels 100 exemplars del llibre?
Doncs el pla té, en principi, cinc fases.
La primera és la campanya de marq e tinc, durant la setmana del 9 al 15 d'abril, basicament a través del facebook (on tinc el mateix nom que al bloc), de correus electrònics, i del boca a boca. Aniré donant detalls, fins el dia 13 que faré la presentació virtual (això que llegiu ara mateix).
Durant la setmana del 16 al 22, també a través del facebook i correus elèctrics, comença la primera comanda de llibres, tothom que en vulgui el podrà reservar i ja acordarem com us el faig arribar.
El dia 21, a Colldejou, es celebra el primer acte de Sant Jordi, organitzat pel Centre Cultural de Colldejou, consistent en la presentació del llibre. Es realitzarà a la sala d'actes a les 18:30 (Hi esteu tots convidats), i jo mateix us explicaré algunes coses que encara he de pensar... també tindré exemplars per vendre i dedicar personalment.
El dia 22, a Colldejou també, el Centre Cultural monta la paradeta de llibres i roses, com cada any, i també en tindran uns exemplars.
Finalment, el dia 23, per Sant Jordi, jo mateix sortiré al carrer, i fent una barreja de performance i "top manta", voltaré per Reus amb els exemplars que hem quedin. Aniré amb gorra, busqueu-me!!!

i ja està tot dit, ara només esperar que les coses vagin tal com les he planejat, i sobretot que els que llegiu el llibre disfruteu una estona, i us agradi. I si els venc tots, doncs ja estarà bé!

i sense res més a afegir...
apa salut!!