Aquest país se'n va a la merda

Españistan. Este país se va a la mierda.
Aquest és el títol de l'últim còmic que m'he llegit, i que vull aconsellar de llegir a tothom.
Els vídeos sobre la bombolla immobiliària, han corregut molt per internet, i són només una mostra del bon fer d'Aleix Saló en aquest còmic.


De fet, el còmic no té relació directa amb el vídeo, diguem que el vídeo només posa en context la història que es desenvolupa en el còmic.
La història, és una aventura, en plan èpic, d'un noi que ofegat per la hipoteca volta pel regne d'Españistan buscant la solució al seu problema.
I el país surt ben reflexat. En una odissea tipus Tolkien (inspiració de l'autor segons diu), el protagonista troba personatges ben "reals" com burocrates, directius, especuladors, periodistes, la sgae, els bisbes, polítics, ... vaja, tot un reflexe del tros de món on vivim.
I al final...
noooo, el final no s'explica ! per què a més, el final és boníssim, m'ha agradat molt i posa la cirera a un còmic genial.

Aquest és el segon llibre d'Aleix Saló, després de publicar en català, "Fills dels 80, la generació bombolla", que encara no he llegit, però buscaré per St Jordi. I a tingut força èxit, sobretot gràcies a la difusió del vídeo aquest que podeu veure més amunt.
I aquest 2012, l'autor ja està promocionant la seva nova obra "simiocràcia" amb un nou vídeo, tant bo com l'anterior, que ja fa venir ganes de llegir-lo.
Bons còmics, i crítics, cosa important amb els temps que corren en aquest país que jo també crec que se'n va a la merda.
i sense res més a afegir...
apa salut !!!

Gaudí va nèixer a Colldejou i 39 relats més. El llibre.

Aquesta és la presentació virtual del meu primer llibre:

Gaudí va nèixer a Colldejou i 39 relats més.

El personatge d'internet, conegut com Ric de riure, i que en realitat també es diu Ric (ard), ha conjurat la següent fòrmula per combatre la galopant crisi econòmica i també l'avorriment generalitzat.

Artesania literaria + Pla anticrisi = Presentació per Sant Jordi !!

Així és com neix aquesta idea, la necessitat de ser emprenedor, (diguem-ne... guanyar algo...), i de pas fer realitat un dels somnis més macos que tinc de sempre, em fan engegar aquesta edició tant... particular!
Ja sabeu, sobretot els que seguiu el bloc, que ja fa temps que escric, sempre ho he fet, però ja fa uns anys, i sobretot també gràcies al bloc i al món dels blocs, l'obra ha anat creixent.
Per això ja és possible un recull. Perquè això si que s'ha d'aclarir, el llibre no conté relats inedits, és un recull, selecció dels 40 relats que m'han semblat més presentables i que ja han estat publicats tant a internet, en aquest bloc, com alguns d'ells en paper a la revista "Lo Collet". 

Ho anomeno "artesania literaria", per variis motius:
Per modèstia, doncs sóc un aspirant a escriptor, i lo que queda!
Per que m'ho faig tot jo, jo m'ho he imaginat, ho he escrit, ho he editat, he buscat ajuda en les coses que no sabia o podia fer, ho he enviat a una imprenta (doncs a imprimir no arribo), faré una campanya de màrqueting, i ho vendré jo, tot plegat gestionant tots els passos jo mateix. Ho sigui, pura artesania. A més, aquesta primera edició del llibre (ves a saber si ni haurà una segona), esta formada per 100 exemplars, el que podriem dir una edició limitada. Tot un treball d'artesania, que a més em permetrà fer dedicatories personalitzades per a tots aquells que el vulguin.

Tot i ser una artesania he de fer molts agraïments, sobretot a les persones que m'han ajudat amb el llibre, com la Júlia, gran dissenyadora gràfica, que ha fet la portada i la contraportada, i la Rosa, que com a bona professora de català va ser la principal crítica a la meva ortografia i als meus relats originals, i a part de corregir-me, em va ajudar a fer que alguns d'ells fossin més entenedors.
També, sempre estaré superagraït al bloc, i al món dels blocs, la blogosfera que en diuen, i molt especialment a l'escriptor J.M Tibau amb al seu bloc Tens un racó dalt del món, i al bloc Relats conjunts, que m'han instigat, inspirat, i animat a escriure. Molts dels relats del llibre surten d'alguna de les moltes propostes literaries que fan.

Poca cosa més es pot explicar del llibre, que té 202 pàgines, en format A5, i caràcters de mida 12. Es tracta de 40 relats, alguns més llargs, d'altres més curts, amb moltes temàtiques diverses, com podeu veure al detall de la contraportada.

El llibre, a l'igual que els relats i tot el que publico al bloc, té una llicencia Creative Commons, que permet la copia i la lliure difusió, amb les úniques limitacions de la cita de l'autor, i la restricció comercial. Això vol dir, que vull vendre els llibres, però sobretot vull que els relats es llegeixin, o sigui que qui vulgui llegir gratuïtament també ho podrà fer, fins i tot fotocopiant-se el llibre legalment.
Això si, un llibre és, ho hauria de ser, un objecte de valor, i tenir-lo no és el mateix que haver-lo llegit.
Que ningú s'estigui de llegir-lo, però!!!

I com es pot aconseguir un dels 100 exemplars del llibre?
Doncs el pla té, en principi, cinc fases.
La primera és la campanya de marq e tinc, durant la setmana del 9 al 15 d'abril, basicament a través del facebook (on tinc el mateix nom que al bloc), de correus electrònics, i del boca a boca. Aniré donant detalls, fins el dia 13 que faré la presentació virtual (això que llegiu ara mateix).
Durant la setmana del 16 al 22, també a través del facebook i correus elèctrics, comença la primera comanda de llibres, tothom que en vulgui el podrà reservar i ja acordarem com us el faig arribar.
El dia 21, a Colldejou, es celebra el primer acte de Sant Jordi, organitzat pel Centre Cultural de Colldejou, consistent en la presentació del llibre. Es realitzarà a la sala d'actes a les 18:30 (Hi esteu tots convidats), i jo mateix us explicaré algunes coses que encara he de pensar... també tindré exemplars per vendre i dedicar personalment.
El dia 22, a Colldejou també, el Centre Cultural monta la paradeta de llibres i roses, com cada any, i també en tindran uns exemplars.
Finalment, el dia 23, per Sant Jordi, jo mateix sortiré al carrer, i fent una barreja de performance i "top manta", voltaré per Reus amb els exemplars que hem quedin. Aniré amb gorra, busqueu-me!!!

i ja està tot dit, ara només esperar que les coses vagin tal com les he planejat, i sobretot que els que llegiu el llibre disfruteu una estona, i us agradi. I si els venc tots, doncs ja estarà bé!

i sense res més a afegir...
apa salut!!

Kampanilla torna a volar

Avui toca... post meliquista nostàlgic amb homenatge a una motocicleta!!!

Qui no li ha posat nom al seu cotxe? moto? bicicleta? o altres objectes més o menys estimats? doncs jo també ho feia quan era més jovenet, i a una de les primeres "coses" a la que vaig posar nom va ser a la meva vespinillo.
La Kampanilla va ser el meu primer vehicle a motor, me la va comprar mon pare quan tenia 18 anys perquè pogués anar a l'institut, que queda fora de la ciutat a bastants km de casa, i a una de les primeres feines que vaig tenir en un viver de Cambrils.
El nom prové d'un dels personatges del còmic de Max "Peter Pank", que en aquella època era un dels meus referents. En aquest còmic, la fada té un toc més de bruixa, i una sensualitat punk que a mi m'encanta encara avui en dia, a més, no era precisament una fada "cursi" com podeu veure en el full del còmic que us poso.
Tornant a la vespinillo, el bateig es va fer amb una enganxada de pegatines, que em vaig currar jo mateix, on hi havia dibuixades imatges de la Kampanilla. Ben fetes les pegatines! encara aguanten avui en dia més de 15 anys després.
La vespinillo va ser la revolució de la mobilitat per a mi, vaig començar a circular sense parar, voltant per tota la comarca, tant per conèixer terme, se'm veia sovint per la Boca de la Mina o per la Pedrera, com per anar de concert en concert descobrint els camins.
Al cap d'uns anys, quan vaig marxar de casa per anar a viure al centre, ja vaig aconseguir el meu primer "carro", i la vespinillo, pobreta, va passar a fer-me més nosa que servei, doncs no tenia on aparcar-la.
Vaig cedir-la a uns amics, que la van fer voltar per Vilaplana uns pocs anys.
Però els amics van haver de marxar, i la Kampanilla em va tornar quan ja vivia a Colldejou. Però tampoc la necessitava per a res, ni tenia on guardar-la, així que la vaig tornar a cedir al Joan, que la va reparar a consciència, i la va fer circular força anys pel poble.
Però les circumstàncies van cambiant, i el Joan ja no viu aquí, i la vespinillo es va quedar apartada als baixos de casa seva, com a mig abandonada.
Fa pocs mesos, mon cunyat me'n va parlar, demanant-me si li podia deixar per anar a la feina, com que el Joan ja no en feia res no li va importar deixar-li, i Kampanilla va tornar a circular diariament per Trucafort.
Però ara l'Eduard ja no la necessita, així que me la va portar. I aquí està, aparcada en un racó de la plaça com la podeu veure a la fotografia. I la faig anar!! ni que sigui per airejar-me els dies d'estudi, o per anar a l'hort en un plis plas, i funciona perfectament!!!
Kampanilla torna a volar!

Et regalo un personatge 2 !!!

Siiii !!! Tornem-hi !
Una vegada en aquest bloc vaig intentar organitzar una història que al final va sortir prou bé, es tractava d'una cadena de regals. Sabeu que és una cadena de regals?
La idea és que un pensi un regal (en aquest cas, jo començo) i l'ofereixi, qui el vulgui acceptar haurá de pensar un altre regal per a oferir perquè una tercera persona es pugui afegir a la cadena, aquest tercer acceptarà el regal del segon i després pensarà un regal per a que s'hi pugui afegir un quart, i així anar seguint... s'entèn?
podeu mirar les instruccions que vaig donar la primera vegada, o fins i tot seguir aquella cadena...
voleu participar-hi?
doncs aquí teniu el meu personatge de regal per al primer que s'hi apunti:

Li diuen “El Mejicano” tot i que no és pas d'aquell país. Ell és d'aquí, de tota la vida, però moreno de pell i amb el pèl molt fosc i llis. 

Diuen que abans era jardiner, però que el van fer fora de l'empresa perquè era més aviat dropo. Però ell, lluny de demostrar la droperia que li adjudicaven, va trobar una altra manera de guanyar-se la vida. Al cap de dues setmanes de que el fessin fora, te'l podies trobar cada dia a la plaça, amb la guitarra a la mà, tocant i cantant ranxeres. Devia ser per això que van començar a dir-li “El Mejicano”. 

El cas és que tenia força èxit, ho feia prou bé. I ell es va caracteritzar i es va deixar un llarg bigoti a lo Mario Moreno, que encara li donava més aire de Mariatxi. I després d'això fins i tot es va posar un barret d'aquests típics, d'ala molt ample. 

Va fer-se conegut per tota la ciutat, va deixar el carrer i va començar a actuar primer en restaurants, després en sales de festes, hi ha qui diu que fins i tot el van llogar per a tocar a Barcelona. Una vegada, em comenta un amic, el van veure passejant per la ciutat amb un cotxe de luxe acompanyat d'una famosa cantant del moment. 

Però després de tant d'èxit, un dia va desaparèixer, i durant molt de temps no se'n va tornar a saber res. Avui he tingut la sorpresa de tornar-me'l a trobar. Estava a la plaça, tocant i cantant les mateixes cançons que feia anys l'havien fet un personatge conegut. L'he vist una mica deixat, vell fins i tot. Però m'he aturat a escoltar la seva música. Deliciosa com sempre. 

Per cert, s'ha afaitat el bigoti.

o sigui que ja sabeu, si voleu el meu regal, heu de pensar, i publicar un personatge, (si no teniu bloc envieu-me'l a ricderiurearrobagmail.com i us el publicaré jo!) i llavors serà vostre!
vinga! regalem-nos personatges!!!
i ja podem avançar que quan algú rep un personatge de regal, li agafen moltes ganes d'escriure'n una història amb ell, utilitzeu els personatges! i torneu el regal!
i us recordo, el personatge pot ser en qualsevol format, escrit, dibuixat, fotografiat, com vulgueu!
anims!
Feu-ne difusió i convideu a participar-hi a tothom que vulgueu!!!
Per acabar, en aquest espai aniré enllaçant la cadena
Ricderiure va regalar el    "Mejicano"  a  Gerònima    
la  Gerònima va regalar el mag  a la Carme
la Carme va regalar la Quimeta a la Gloria
la Gloria va regalar el Tinet a Dissortat
Dissortat va regalar l'esclau Idris a la Montse
la Montse va regalar en Jim a  l'Iblama
l'Iblama regala la Brigida a ... el pròxim que s'apunti!
i sense res més a afegir...
apa salut!

Geocerca a Colldejou

Aquest cap de setmana, junt amb la Lu, hem publicat els nostres primers "grans" catxés, i no són grans per la mida, o per que siguin els primers, són grans perquè van més enllà del catxé tradicional consistent en anar a un lloc on el gps et marca una proximitat per trobar-lo.
Aquests dos catxés estan situats, com no, a Colldejou, i tal com es diu al propi text, pretenen donar a conèixer el poble.
Per als que no coneixeu el món de la Geocerca, us explicaré en que consisteixen.
El primer és un catxé misteri, consisteix en, des de casa, contestar una sèrie de preguntes, a través del googlejador, i després amb les respostes obtenir unes coordenades a on es pot trobar el "tresor".
És el següent: Geocerca a Colldejou #1

Aquesta és una sèrie de dos catxés que preten fer-vos conèixer la bonica població de Colldejou. Per a resoldre aquest, primer haureu de respondre unes preguntes sobre el poble i la seva gent. ATENCIÓ Dins aquest catxé trobareu la fórmula per a resoldre Geocerca a Colldejou#2, per tant és imprescindible començar la sèrie amb aquest catxé. Busqueu per la xarxa la resposta a les següents preguntes: Quina extensió té el terme municipal de Colldejou?             A=X-10,2      2.  A quina alçada es troba el poble?             B=X-430      3.  Quin és el teléfon del Bar restaurant el Casal de Colldejou?             9778372XY             C=X-4+Y      4.  Alçada de la Mola de Colldejou?             D=(X+1)/183      5. Quin any apareix per primera vegada documentat?             E=(X-154)/200      6. Quin dia d'Agost , durant la Festa Major, se celebra la festivitat de Sant Llorenç?             F=X-1      7. Quants habitants censats tenia el poble el 2011? i quants d'ells eren dones?          G=X-181          H=(X-5)/25      8. Quants regidors té l'ajuntament? i quants votants els van escollir?          I=X          J=(X-14)/40      9. Quants vehicles hi havia matriculats el 2010?          K=(X+10)/60     10. Quantes persones aturades hi havia a 31 de Març del 2011?          L=(X+1)/2 ATENCIÓ: Davant del dubte, tenen preferencia les fonts oficials, i si estan directament relacionades amb el poble encara més. Substituïu els valors de les lletres a la següent fòrmula i ja podeu anar a buscar el catxé. N  ABº CD. EFG    E  000º IJ. KLH Molta sort i passeu-ho bé! ATENCIÓ Aquest catxé es troba fora del poble, en un lloc amb boniques vistes a la postal de Colldejou amb la Mola al fons, us ve de pas trobar-lo si pujeu des de Mont-roig del camp, per tant engegeu el gps abans d'arribar i us estalviareu tornar enrere.

El segon, és un catxé tipus multi, aquest consisteix en anar al lloc que s'ha preparat per al joc, i sobre el terreny fer una petita ruta durant la qual s'hauran d'aconseguir una sèrie de dades, amb aquestes dades s'aconsegueixen unes altres coordenades que ens duen a un punt on trobem una pista que ens diu on podem trobar el "tresor"
És el següent: Geocerca a Colldejou #2

Aquesta és una sèrie de dos catxés que preten fer-vos conèixer la bonica població de Collejou. Per resoldre aquest catxé haureu de donar-vos un tomb per Colldejou, per tal de conèixer-lo, i apuntar algunes dades, que us donaran els valors necessaris per trobar les coordenades de la pista definitiva que us conduïrà al catxé final. ATENCIÓ La fórmula per a resoldre aquest catxé la trobareu dintre del catxé Geocerca a Colldejou #1. Així doncs, és imprescindible fer-lo previament. Per tal d'orientar-vos, hem dissenyat el següent mapa: La ruta comença a les piscines municipals, just a l'entrada del poble. Aquestes son les coordenades d'inici d'aquest catxé, i us poden servir com a parking on deixar el vehicle. També podeu aparcar a la plaça, i després baixar caminant fins a l'inici, però fareu més camí. Durant la ruta haureu d'aturar-vos als punts que us indica el mapa per respondre les següents preguntes: 1. Quantes pilotes hi ha dibuixades? X=A 2. Quants quadrats té la porta de la casa amb la torre circular? X=B 3. Quantes places d'aparcament pintades a terra veus? X=C 4. Quin número té a la façana la casa més gaudiniana del poble? X=D 5. Quin és el número de la casa que té un rellotge de sol a la façana? X=E 6. Quants bancs veus? X=F 7. Quants escalons has de baixar? X=G 8. Quantes torretes rectangulars hi ha? X=H Substituïu els valors de A, B, C, D, E, F, G i H a la fòrmula i dirigiu-vos on us marquen les coordenades, a escassos 300 metres d'on heu acabat la ruta. Allí hi heu de buscar la pista definitiva que us durà al catxé. Molta sort i passeu-ho bé! Siusplau, no publiqueu fotos o pistes que delatin el catxé, la pista definitiva o el seu entorn. Les fotos us les podeu fer durant el recorregut de la ruta. Gràcies!

Els enllaços per trobar-los a la web de Geocaching.com els podeu veure a la pròpia descripció, ens ho hem passat molt bé muntant-los, i esperem que força gent s'animi a "jugar" i a conèixer Colldejou.
i sense res més a afegir...
apa salut!

La por

Només girar la cantonada ja el vaig veure, anava per l'altra vorera. El cap acotxat, el barret tapant-li els ulls, de seguida em va fer pensar el pitjor. Al passar sota el fanal alguna cosa va lluir-li a les mans, vaig imaginar-me un ganivet. La llum va mostrar-me la seva vestimenta, cosa que encara em va espantar més, els pantalons es veien vells i bruts, esparracats, la samarreta rallada, de color vermell i negre, amb estrips força grossos. A uns 15 metres va començar a creuar el carrer dirigint-se a mi. Llavors ho vaig veure, no portava un ganivet, en duia almenys cinc, enganxats als dits com llargues ungles. 

Ni m'ho vaig pensar, vaig apretar a córrer tornant enrere per on havia vingut. Vaig sortir d'aquell carrer trencant la cantonada, buscant ajuda. Però no hi havia ningú, estava desert. 

Tres metres després de girar per la següent cantonada vaig veure aquell grup d'encaputxats. Em vaig espantar moltíssim, anaven pel mig del carrer, eren set o vuit, amb barrets en forma de cucurutxo com els penitents, anaven rient mentre es passaven una ampolla de la que bevien a morro. No era setmana santa, vaig pensar en el Ku Klux Klan, jo no sóc negre, però estava mort de por i girant cua vaig tornar a apretar a córrer. 

Quan ja no podia més em vaig aturar, estava en una placeta. Vaig respirar, llavors en un racó hi vaig veure gent. Hi havia un policia, estava xerrant amb una dona a la qual no vaig veure la cara. M'hi vaig acostar de pressa, nerviós, i vaig començar a explicar-li al policia el que m'acabava de passar. Va esclatar a riure, estava fumant i hem va tirar el fum a la cara. La dona es va girar, no era una dona, tenia bigoti i era molt lleig. També va esclatar a riure. Ja amb la llengua fora vaig sortir d'allí tant ràpid com vaig poder, el grup d'encaputxats ja entrava a la plaça. 

Els vaig deixar enrere, estava molt cansat de tant córrer, vaig mirar al voltant i no vaig reconèixer on era, havia donat tants tombs que m'havia perdut. Una mica més endavant vaig veure unes monges, sense por em vaig acostar a demanar-lis indicacions per sortir d'aquell barri. Quan es van girar vaig veure que també eren homes. 

No entenia res, només podia córrer. 

Després vaig sentir molt soroll, hi havia molta gent en un gran carrer molt il·luminat. 

L'aire era ple de confeti, la música sonava molt forta, tothom anava disfressat. 

Era carnaval i de tanta por que havia passat ni hi havia pensat. 

i sense res més a afegir...
apa salut!

Al president li torna a tocar la loteria

 Els que sapigueu de que va el 223è joc literari de Tens un racó dalt del món, ja us podeu imaginar com acaba la meva participació:

Un parell de centenars de persones, equipades amb pancartes i cartells, barren el pas al cotxe, amb els vidres tenyits de fosc, del president. A pesar del missatges, breus i clars, “lladre”, “cacic”, “corrupte”, el president es dirigeix al seu conseller que l'acompanya al seient de darrere. 

-Qui són aquests? Que fan? Que volen?-

-Els últims escàndols judicials han fet una mica de mal a la nostra imatge, senyor president, potser hauríem de...-

El president el talla: 

-Carallots, algun dia m'agrairan tot el que he fet per ells.-

La policia dispersa els manifestants. Creen un passadís per on el cotxe pot entrar al recinte. 

Ja a dins, el president és conduït a una petita estança, allí, assegut mentre el maquillen, repassa el guió de l'acte. El conseller se'l mira nerviós. 

-Preguntes? Com es que hi heu inclòs preguntes de la premsa? Qui són? Que hem preguntaran?-

-És per l'assumpte de la imatge que li comentava abans, hem pensat que demostrar transparència i mostrar-nos oberts a parlar...-

-Transparència? Carallots, no he de demostrar res jo, sóc on sóc i faig el que faig perquè és el meu paper, i ningú el pot fer com jo... I ja ho teniu controlat això?-

-Si senyor, no pateixi per res, les imatges que sortiran a les notícies de la TV les editem nosaltres mateixos...-

-Molt bé, així m'agrada...-

El president està tranquil. A l'hora prevista puja a la tarima, davant seu entre el centenar de persones que l'aplaudeixen, distingeix clarament una vintena de periodistes acreditats. 

Comença el seu discurs, parlant a poc a poc i gesticulant: 

-... la inauguració d'aquest aeroport és un dels actes més importants que hem fet els últims anys... ... nosaltres sabem que això serà un pas endavant per l'economia de la nostra zona... ... i els centenars de llocs de treball creats... ...i la rendibilitat de la inversió... ...quinze anys fa, que complint amb el meu deure i responsabilitat... ...a pesar d'una oposició insensata que res de bo vol per a nosaltres... ...però els resultats de les eleccions demostren... ... aquest aeroport serà...-

El discurs dura més de vint minuts, el públic l'escolta atent, i en ocasions aplaudeix o el victoreja.

Finalment, quan acaba amb una frase solemne, el conseller es posa al seu costat i dona la paraula al primer periodista:

-Que en pensa de les crítiques que ha rebut l'infraestructura per l'alt cost econòmic que ha suposat?-

El president torna a parlar de rendibilitat, de futur, i repeteix part del que ja havia dit. 

-Que els hi respondria als que l'acusen d'estar implicat en algunes de les empreses concesionàries que han participat a les obres?-

El president li fa una mirada al conseller, aquest acotxa el cap. Ara el president parla de transparència, de l'oposició que no sap ja com atacar-lo, i tanca la pregunta tornant a mencionar els llocs de treball creats.

-Les acusacions judicials que últimament li han fet per tràfic d'influències que... ...?-

Aquest cop el president ni es molesta a parlar sobre el que li han preguntat, torna al tema de la dinamització econòmica del territori. 

-I l'escàndol a nivell nacional sobre el finançament del partit que també sembla que... ...?-

El president adopta un posat seriós, i torna a arrebatre contra la falta d'arguments de l'oposició, i la manipulació del poder judicial. Just abans d'acabar de parlar fa un petit gest al conseller amagant la mà per sota la tarima. 

El conseller agafa el micròfon i dona per acabat el torn de preguntes. Afegeix quatre dades més sobre l'aeroport que estan inaugurant i acaba assenyalant la cortineta que cobreix la placa inaugural. 

El president s'hi acosta amb una rialla a la cara. Estira d'un fil, i la cortineta es desplaça deixant al descobert una gran placa metàl·lica gravada amb la data, el nom de l'aeroport, i també el seu propi nom. A l'esquerra de la placa, un relleu imita el seu perfil. El conseller s'apressa a presentar-ho com un homenatge sentit al gran promotor d'aquesta importantíssima obra.

La rialla del president s'amplia, i després d'unes paraules carregades de falsa modèstia, es posa just a sota la placa, disposat a que li facin les fotos que seran portada dels diaris de l'endemà.

El que no sap és que l'endemà, els diaris parlaran de terrible tragèdia, de fixacions mal posades, i de plaques inaugurals assassines. 

L'aeroport, que acabarà tancant al cap de dos anys de funcionament, durà el seu nom a títol pòstum. 

relat escrit amb aquesta cançó, de Def con dos, de fons.
es pot deduïr també qui inspira el personatge del president... (hi ha alguna pista subliminal)
i sense res més a afegir...
apa salut!!