divendres, 3 de febrer del 2012

Al president li torna a tocar la loteria

 Els que sapigueu de que va el 223è joc literari de Tens un racó dalt del món, ja us podeu imaginar com acaba la meva participació:


Un parell de centenars de persones, equipades amb pancartes i cartells, barren el pas al cotxe, amb els vidres tenyits de fosc, del president. A pesar del missatges, breus i clars, “lladre”, “cacic”, “corrupte”, el president es dirigeix al seu conseller que l'acompanya al seient de darrere. 
-Qui són aquests? Que fan? Que volen?-
-Els últims escàndols judicials han fet una mica de mal a la nostra imatge, senyor president, potser hauríem de...-
El president el talla: 
-Carallots, algun dia m'agrairan tot el que he fet per ells.-
La policia dispersa els manifestants. Creen un passadís per on el cotxe pot entrar al recinte. 
Ja a dins, el president és conduït a una petita estança, allí, assegut mentre el maquillen, repassa el guió de l'acte. El conseller se'l mira nerviós. 
-Preguntes? Com es que hi heu inclòs preguntes de la premsa? Qui són? Que hem preguntaran?-
-És per l'assumpte de la imatge que li comentava abans, hem pensat que demostrar transparència i mostrar-nos oberts a parlar...-
-Transparència? Carallots, no he de demostrar res jo, sóc on sóc i faig el que faig perquè és el meu paper, i ningú el pot fer com jo... I ja ho teniu controlat això?-
-Si senyor, no pateixi per res, les imatges que sortiran a les notícies de la TV les editem nosaltres mateixos...-
-Molt bé, així m'agrada...-

El president està tranquil. A l'hora prevista puja a la tarima, davant seu entre el centenar de persones que l'aplaudeixen, distingeix clarament una vintena de periodistes acreditats. 
Comença el seu discurs, parlant a poc a poc i gesticulant: 
-... la inauguració d'aquest aeroport és un dels actes més importants que hem fet els últims anys... ... nosaltres sabem que això serà un pas endavant per l'economia de la nostra zona... ... i els centenars de llocs de treball creats... ...i la rendibilitat de la inversió... ...quinze anys fa, que complint amb el meu deure i responsabilitat... ...a pesar d'una oposició insensata que res de bo vol per a nosaltres... ...però els resultats de les eleccions demostren... ... aquest aeroport serà...-
El discurs dura més de vint minuts, el públic l'escolta atent, i en ocasions aplaudeix o el victoreja.
Finalment, quan acaba amb una frase solemne, el conseller es posa al seu costat i dona la paraula al primer periodista:
-Que en pensa de les crítiques que ha rebut l'infraestructura per l'alt cost econòmic que ha suposat?-
El president torna a parlar de rendibilitat, de futur, i repeteix part del que ja havia dit. 
-Que els hi respondria als que l'acusen d'estar implicat en algunes de les empreses concesionàries que han participat a les obres?-
El president li fa una mirada al conseller, aquest acotxa el cap. Ara el president parla de transparència, de l'oposició que no sap ja com atacar-lo, i tanca la pregunta tornant a mencionar els llocs de treball creats.
-Les acusacions judicials que últimament li han fet per tràfic d'influències que... ...?-
Aquest cop el president ni es molesta a parlar sobre el que li han preguntat, torna al tema de la dinamització econòmica del territori. 
-I l'escàndol a nivell nacional sobre el finançament del partit que també sembla que... ...?-
El president adopta un posat seriós, i torna a arrebatre contra la falta d'arguments de l'oposició, i la manipulació del poder judicial. Just abans d'acabar de parlar fa un petit gest al conseller amagant la mà per sota la tarima. 
El conseller agafa el micròfon i dona per acabat el torn de preguntes. Afegeix quatre dades més sobre l'aeroport que estan inaugurant i acaba assenyalant la cortineta que cobreix la placa inaugural. 
El president s'hi acosta amb una rialla a la cara. Estira d'un fil, i la cortineta es desplaça deixant al descobert una gran placa metàl·lica gravada amb la data, el nom de l'aeroport, i també el seu propi nom. A l'esquerra de la placa, un relleu imita el seu perfil. El conseller s'apressa a presentar-ho com un homenatge sentit al gran promotor d'aquesta importantíssima obra.
La rialla del president s'amplia, i després d'unes paraules carregades de falsa modèstia, es posa just a sota la placa, disposat a que li facin les fotos que seran portada dels diaris de l'endemà.
El que no sap és que l'endemà, els diaris parlaran de terrible tragèdia, de fixacions mal posades, i de plaques inaugurals assassines. 
L'aeroport, que acabarà tancant al cap de dos anys de funcionament, durà el seu nom a títol pòstum. 

relat escrit amb aquesta cançó, de Def con dos, de fons.
es pot deduïr també qui inspira el personatge del president... (hi ha alguna pista subliminal)
i sense res més a afegir...
apa salut!!

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

una instal.lació venjativa.

El veí de dalt ha dit...

El president de l'escala...?

◊ dissident ◊ ha dit...

Ací li toca al presidente de la Diputació, que és molt pitjor.

Salut

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails