Bé, aquesta versió té 318 caràcters més que la que finalment he penjat a relats en català.
(sempre preocupat pels números)
Es tracta d'una entrevista a una peculiar superestrella del món musical.
Eren cinc periodistes afortunats, Carole Freeze no es deixava veure gaire sovint fora dels escenaris i gairebé mai concedia entrevistes. La veterana cantant de 143 anys havia creat molta expectació en el seu darrer concert, i havia tornat a despertar tot el misteri que sempre l'envoltava, rumors, hipòtesis, noves religions creades per seguidors que l'adoraven, Carole Frezze era un personatge mediàtic de primera categoria, i no tant sols per la seva carrera artística, sinó també per la seva imatge d'eterna joventut i la impressionant longevitat de que feia gala.
L'entrevista es realitzà a l'enorme camió habitatge amb el que es desplaçava la cantant durant les seves gires, en una saleta acollidora s'assegueren els cinc periodistes amb la cantant a davant.
Primer vingueren les preguntes sobre el concert i sobre el darrer disc que havia sortit al mercat. Carole responia apassionadament, parlava de les cançons, del seu significat, de lo fantàstic que era el darrer disc, els parlava del nou projecte que portava entre mans, un llibre que aspirava a ser best-seller. Els periodistes prenien notes tot i tenir la gravadora engegada, un d'ells, l'únic a qui li havien permès, feia fotografies sense parar.
Després d'una hora d'entrevista, la periodista més jove demanà la paraula i es disposa a tocar el tema tabú, aquell al que sempre Carole esquivava la resposta.
-Estimada Carole, ja se que no li agrada que li preguntin, però és que no em puc deixar de meravellar de l'aspecte jovenívol que té, sinó fos per que és una gran estrella des de fa 70 anys no em podria creure l'edat que té, siusplau, no podria compartir, ni que fos una miqueta, amb nosaltres, el secret de l'eterna joventut?-
Es feu un silenci tens. Carole Freeze s'aixecà, va mirar-se la jove periodista.
-Els havia avisat que no volia parlar de la meva edat. Dono per acabada l'entrevista. I vostè, joveneta, li diré el que dic sempre, la joventut és un do que surt de la bellesa de les meves cançons, amb elles i amb l'ajuda de Déu puc seguir cantant i traient nous disc.
Van entrar els de seguretat per endur-se els periodistes, Carole va tombar-se i es dirigí a la seva habitació.
Hi entrà, tancà la porta rere seu, es dirigí cap a la càpsula que hi havia al centre de l'habitació, s'hi posà dins i apretà el boto de congelació.
Després tot fou silenci, i gel.
i sense res més a afegir...
apa salut!
