la Natalia des de Xim xim d'històrietes continua subministrant fotografies per a que ens atrevim a inspirar-nos.
Aquesta és la meva visió de l'escena:
Ella al fons:
Buff! Crec que ja es prou tard, fa hores que m'espero, seré tonta, no s'ho mereix, no s'ha atrevit ni a trucar-me, serà possible, i que volia ell? Que li truqués jo? Que li digués que potser ens ho podem repensar? Que em perdoni? Que li perdoni que? Si no tinc res a perdonar jo, si no he fet res, les coses són com són, jo no en tinc cap culpa, si de cas és ell el que m'hauria de demanar perdó, no diu que m'estima tant? No està tant boig per mi? Doncs per que pensa només en ell? I jo que? I les meves necessitats que? Que jo he donat molt ja, però molt, potser si que sóc una mica egoista, però i que? Que no he de pensar en mi jo? Si no em cuido jo, qui em cuidarà? Ostres tu, no me'n se avenir, si ell sap que jo els divendres sempre vinc aquí, porto hores aquí, i no ha vingut, no vindrà, no em telefonarà, i ara que faig?
En un racó de la sala, fora de la vista d'ella, junt a la barra, ell i el cambrer:
-perdoni, quan li dec?-
-quatre euros i mig noi, ja veig que t'han deixat plantat!-
-buenu, plantat, plantat ben bé no, venia per aquí a veure si per “casualitat” em trobava una persona, però em sembla que no deu haver sortit avui.
-i per que no la truques noi? Coy, avui en dia que tenim telèfons mòbils i internet i tot això, truca-la home!-
-no, no, és ella la que m'ha de trucar-
i després de pagar els quatre euros i mig, s'acomiada cordialment del cambrer, i surt per la porta que hi ha darrere seu, sempre lluny de la vista d'ella.
i poca cosa més, mai se sap el que pot passar...
apa salut!!
7 comentaris:
Que truqui ...que la truqui....bon relat!
Que suros aquests dos! Tant a prop, i entestats en fer valer la seva. Estan condemnats a trobar-se de nou, que baixin del burrooo!
M'agrada.
Quina pena, els dos volen trobar-se però son tan caparruts!!!.. al final espero que un dels dos baixi del burro!!!! i facin un bon retrobament, d'aquells que fan història.
M'ha agradat :) !!! Jo també hi he vist una història d'amor al darrera...jejeje
Així no anirem enlloc, amb aquests dos...
Clar que el caparrut és ell que la veu i no diu res.
Ella sembla que no el veu, però si el veiés amb l'actitud que té, què faria? qualsevol li va al darrere, orgullós com és.
Sí, de vegades el per aquí no hi passo, et pot fer perdre una història, un moment, una vivència...jo com d'orgull en tinc poc, com dic un defecte és que soc arrestrada...en fi, poder algun dia milloro!
Bon relat!
Si no baixen del burro...no es trobaran!
Publica un comentari a l'entrada