l'hort d'hivern

En aquestes èpoques de l'any, no li fem gaire cas a l'hort, de fet des de que vam plantar a principis de Novembre les faves, els pèsols i les cols, gairebé només hi hem anat a treure el cap per comprovar que tot anava bé, que el reg funcionava, i que els "jabalís" no entressin a xafar-ho tot.
Tampoc s'hi pot collir gaire cosa ara. En la visita d'avui ens n'hem pogut endur tot just una bossa amb pastanagues, julivert i rúcula.
I és que a l'hivern tot va molt lent, i més en aquest racó de muntanya, la part més fonda del Pla de l'Irla, on ja es prou si els rajos de sol arriben a les plantes durant 4 o 5 hores al dia, i la resta estan a l'ombra del bosc i de les muntanyes de la vall.
O sigui que el nostre hort d'hivern no té res a veure amb els de les faves de metre d'alçada que hi ha per baix el pla, a Reus o a altres llocs del camp. Ni tant sols té res a veure amb l'hort que hi ha a 100 metres, però que està a la vessant de la vall, i perfectament orientat al sud.

faveres a 29 de gener

O sigui que tant tranquilament, les nostres faves i pèsols, que ja porten gairebé tres mesos sembrats, amb prou feines arriben al pam. Això si, el fred és sa, es diu. I les plantes de l'hort sempre fan millor cara ara, i se les veu més sanes, que al pic de l'estiu.
Però quan comenci a arribar la calor, i si una forta gelada no ens ho mata tot, com l'any passat que vam arribar als -8ºC al poble, les faves i pèsols, que ja tenen la feina de les arrels mig feta, començaran a estirar-se rapidament, i passaran del pam al metre en un mes, i poc després ja estarem fent collita.
Potser no caldria, doncs, plantar-les al Novembre, sinó al febrer o al març, hem discutit algun cop. Però sempre una cosa o altra ens empeny a fer-ho. L'empenta de l'hort d'estiu que encara portem al Novembre. La tradició de plantar per Tot Sants, que potser és de zones més càlides. O simplement el fet que sinó és de gelades molt grosses, com la del febrer del 2012, les faves i els pèsols aguanten i es van fent un espai.

L'hort d'hivern. Bancals amb faves, pèsols i cols.

Ben poca a cosa a fer hi ha ara.
Arreglar la tanca, perquè els "javalís" si que van entrar, i tot i no fer gaire mal, quatre trepitjades, no cal que hi tornin.
Procurar que el reg vagi funcionant bé.
I totes aquelles coses, que quan hi ha feina, mai tenim temps de fer. Per exemple aquest hivern ens hem proposat de construir-nos una caseta, o alguna cosa per a desar bé els eines.

Les petjades del senglar

Ja arribarà la primavera, i amb la calor l'hort d'hivern s'enllaçarà amb el d'estiu, i llavors si que no hi haurà qui parí.
i sense res més a afegir...
apa salut!

No sempre és, allò que sembla ser.

Em costa agafar una dinàmica per tornar a escriure relats.
Això no vol dir que no escrigui... faig moltes pàgines per treballs del Grau.
Això no vol dir que no tingui idees... les vaig anotant en paperets, en arxius, per aquí, per allà...
Però costa, no se ben bé perquè.
Avui he trobat una d'aquestes notes, amb una idea simple, escrita en dos línies, i he pensat:
-Va! que no és tant difícil!
i ha sortit això:

Ell feia estona que la mirava, ella es feia la distreta mentre seguia ballant i de tant en tant parlava a cau d'orella amb alguna de les amigues que l'envoltava.
La música a tot drap, els llums de colors mòbils ballaven també, com tota la gentada que s'atapeïa en aquella discoteca, si es podia anomenar així aquell local tant petit.
-Has vist aquell del jersei vermell?-
-Si, és mono, oi?-
-Fa una hora que et menja amb les mirades, nena avui ja tens plan.-
-No que va, si jo passo.-
-No dius que t'agrada?-
-Dic que és mono, no que me'l follaria.-
Ell, potser intuint que era el protagonista de la conversa amb l'amiga, cada cop s'acostava més.
Finalment ja era al seu costat, amb el got a la mà, ballant.
Fent servir una de les seves gràcies ell va iniciar una conversa, es va presentar, va comentar-li alguna cosa del local, de la música que sonava.
Ella li mantenia la conversa amb un somriure, quan es feia un silenci ballaven un davant l'altre. Les amigues, al costat d'ells, comentaven el festeig. Una se li acostar a parlar-li a la orella.
-Avui folles doncs, no?
-Que dius! Només estic ballant!
-Ja, només ballant...
-Mira, ballo amb ell una estona, després em convida a un cubata, i per acabar m'acompanya a casa, i després se'n va, que et sembla el meu pla?
-Em sembla que ell va calent doncs.
-Doncs ja té cinc dits per fer-se passar la calentura!
Ell la va agafar per la cintura i l'amiga es va retirar.
Van continuar ballant, i parlant, i per suposat ell la va convidar a un parell de  cubates.
I quan van tancar la discoteca, ella li va demanar si la podia acompanyar a casa. Ell es clar, no s'hi va negar.
Van anar amb el cotxe d'ell, ella el guiava. Va parar just davant de l'edifici on vivia ella.
Asseguts al cotxe, ell se li va acostar, abraçant-la va intentar besar-la, però ella es va apartar. Posava cara d'ofesa.
-No! Que fas? Que et fa pensar que jo vull?
-Dona, doncs... hem ballat, m'has caigut simpàtica... vaja m'agrades... i com que tu...
-Jo? Que?
-Doncs com que m'has seguit el rollo...
-Que et penses, que perquè m'has convidat a uns cubates, i m'acompanyes a casa, això vol dir que hem de fer alguna cosa?
-Dona! No, però... m'ha semblat...
Ell posava cara de no entendre res, ella encara s'envalentonava més.
-Que et penses, que em pots comprar? Que sóc una prostituta?
-Però que dius! Jo? Jo no...
Ell no sabia que pensar, estava al.lucinant, ella ja sortia del cotxe. Ell també va sortir.
-On vas? Me'n vaig sola, i mira, saps que? Té!-
Regirant al seu bolso en va treure la cartera, va agafar un bitllet de cinc i li va donar.
-Això és pel favor, per portar-me, i pels cubates.-
-Però... però... no vull diners... mira, una abraçada, fem-nos una abraçada per acomiadar-nos, i marxem cadascú cap a casa seva, i tant contents.-
Ella el va mirar sorpresa, va somriure pensant-se que aquell home era mig tonto.
Es va guardar els cinc euros, i el va abraçar, poc, no més de cinc segons. Després es va girar i va marxar dient-li adéu sense mirar-lo.
Mentre caminava cap al portal va sentir el cotxe d'ell allunyant-se. Va buscar les claus al bolso. Llavors se'n va adonar, i al girar-se encara va veure tombar el seu cotxe per la cantonada, i maleint aquella última abraçada va cridar:
-Merda! La cartera! Me l'ha fotut!.-

i sense res més a afegir...
apa salut!

Fi ... del 2012

Adeu al 2012, un bon any, com tots.
l'any que vaig ser més padrí que mai, l'any que vaig voltar,
l'any que vaig buscar més que mai, vaig i hem van trobar.
l'any de Gaudí va nèixer a Colldejou,
i també el de voler escriure i només treure treballs universitaris. Amb bona nota això si.
l'any de conèixer coses, llocs i gent.
i de tornar amb els nens, per lo bo, i per lo dolent.
d'estimar i ser estimat.
i de deixar-me portar menys que mai.

com he dit ha estat un bon any.
i esperem que el 2013 també ho sigui.
salut i fins aviat!

A l'Areny desde Vilanova d'Escornalbou

Fa pocs dies, remenant pel wikiloc, vaig veure aquesta ruta, de seguida em va cridar l'atenció, doncs la muntanya de l'Areny la tinc tant aprop, i la veig quasi cada dia, però sempre m'he quedat a l'Ermita de la Roca, mai m'hi havia passejat.
No va costar gaire convèncer a la Lu per anar-hi. I com que si anem d'excursió a un lloc on no hi ha catxés, els hi posem nosaltres, doncs també vam carregar la motxil.la de recipients, papers, i altres utensilis geocatxers.

La ruta no es gaire llarga, solament 5,7 kilòmetres, i tampoc s'ha de superar grans desnivells, i a canvi ofereix uns paisatges molt espectaculars, amb unes panoràmiques del camp de Tarragona impresionants.
Vam sortir de Vilanova d'Escornalbou pel camí de l'Areny, en aquest primer tram el camí és ample, i transitable per cotxes, transcorre per entremig de camps d'olivers.
Aviat però es bifurca en dos senders, a la dreta pujant directe a l'Areny per les "escaletes", a l'esquerra vorejant la muntanya fins al peu de l'ermita, és el Camí dels Carlins per el qual vam tornar.

Així doncs, vam pujar per "les escaletes", el sender s'enfila bastant, les escaletes estan esculpides a la roca vermella, i permeten pujar els trams més costeruts. En poca estona vam arribar dalt, bé, dalt de tot no, sota el cingle, a un replà amb unes vistes impresionants, ple dels forats rodons plens d'aigua tant típics d'aquesta muntanya.
Després el camí ja es fa més planer, es baixa per una petita vall de llit de roca, on vam parar una estona a prendre el sol d'hivern. I després torna a descendir, per anar a buscar les "escales del diable"

El tram de les "escales del diable", més proper a l'ermita, està força condicionat, amb les vores desbrossades, i baranes per protegir el cingle. S'hi veuen un munt de balmes, coves, com la "cova foradada", i covetes, ens hi vam passejar força, i fins i tot vam entrar a un forat molt semblant a les cases dels "hobbits" del Senyor dels Anells.

Poc després ja s'arriba a l'Ermita de la Roca, que no vam visitar perquè ja tenim molt vista, tot i que val la pena.
De l'ermita vam baixar pel camí vell, un camí empedrat com n'hi ha pocs, que ràpidament et porta al peu de la muntanya.
Des d'allí surt a l'esquerra, ben senyalitzat, el "camí dels Carlins", que vam seguir per tornar al punt d'inici de la ruta, Vilanova d'Escornalbou.

Tot plegat ens va costar unes 5 hores, tot i que segurament es pot fer perfectament en dues o tres.
El que passa és que nosaltres anem molt tranquils. I vam amagar dotze catxés!
Si voleu veure, o descarregar-vos el track que vam fer, podeu anar aquí.
I si voleu veure els catxés que vam amagar podeu anar a Geocaching.com i consultar el mapa "Vilanova d'Escornalbou".
Tant si aneu a passejar, com a buscar tresors, segur que us agradarà molt.
i fins aquí...
apa salut!!!

per cert, totes aquestes fotos tant maques que acompanyen aquest text, són de la Lu.

Hi sóc! Tornaré!

Fa molt de temps que no hem posava l'editor a davant... ja ho enyorava, mesos sense publicar, de fet sense escriure res que no fossin treballs de la uni, o pàgines de catxés.
He deixat aquest espai ben abandonat, tanta vida que m'ha donat, i va i el deixo... i també deixo d'escriure!

Però no, tornaré! i ho faré aviat!
Tinc tanta feina, i estic tant dispers que no se com m'ho faré, però escriure això avui ja és un primer pas.
I aprofitaré que vam fer una excursió molt xula, i amb bones fotos, i també catxés, per començar a recuperar aquest bloc!

Fins aviat!
Salut!

Mont-ral, bosc i riu.

Bosc i riu és una ruta de geocatxing circular des de Mont-ral. Aquest itinerari us portarà des de dalt de la muntanya, fins a la vall del riu Brugent, per seguir el seu curs durant uns quilòmetres, per pujar després altre cop fins al punt d'inici.

La ruta L'excursió que proposem té una longitud de 12,5 km, i passa per una gran varietat d'ambients naturals, pinedes de pi roig, màquies de solana, alzinars humits a les barrancades, bosc de ribera i paisatges agrícoles. La dificultat de la caminada és relativa, hi ha algun tram no molt llarg on la pujada és considerable, i alguns on t'has d'agafar als arbres per poder baixar alguna pendent. Tot i això considerem que és apte per a tots els públics, si aquests estan mínimament avesats a aquest tipus d'activitats. És de destacar que la major part de l'excursió recorre indrets ombrejats, la qual cosa la fa especialment apta per als dies d'estiu, molt més si tenim en compte que al riu Brugent hi ha moltes zones on el bany és altament recomanable. L'excursió completa es pot realitzar en unes 5 hores, sense comptar el temps dedicat a buscar catxés. Tot i això, us demanem que als vostres comentaris (logs) expliqueu el temps que li heu dedicat i també altres informacions que puguin orientar i ajudar als propers que vulguin fer-la. Per a orientar-vos: Podeu descarregar-vos el track sencer de la ruta aquí. Podeu consultar la descripció sencera de la ruta aquí. De tota manera a la pàgina de cada catxé hi incloem la descripció del tram corresponent. Els catxés Durant la ruta podeu buscar i trobar 22 catxés. Són de tamany micro o petit, i la dificultat no és baixa (1,5), excepte en algun cas, i en els catxés finals. Tots els trobareu a pocs metres del camí, excepte el #8 que ben bé mereix desviar-se una mica de l'itinerari. A la capçalera del logbook de cada catxé hi trobareu anotada una lletra amb el corresponent valor numèric, anoteu-les perquè us serviran per a poder trobar els dos catxés finals. També us anirà bé anotar el número del catxé en que heu trobat cada lletra. Els dos catxés finals els podeu buscar un cop acabat l'itinerari ja que es troben propers al punt d'inici. Agraïments Moltes gràcies al Mussaranyot, que va acompanyar-nos en el segon dia de preparació de la ruta, i a més de col·laborar en el disseny d'algun catxé, ha preparat els dos finals i també el track de la ruta. Moltes gràcies al Truskipepetboix que ens va deixar el GPS que vam fer servir el segon dia. I sobretot moltes gràcies a tots els que fareu aquesta excursió i buscareu els catxés, esperem els vostres comentaris!

Descripció de la ruta

• La ruta comença a l’encreuament de la carretera d’Alcover a Capafonts amb la que porta a Mont-ral i la Mussara. En aquest lloc es pot aparcar fàcilment junt a una petita edificació abandonada.

• El camí comença just darrere aquesta edificació per una camí ample de terra que hem de seguir fins a trobar altre cop la carretera. En el primer tram hi ha marques vermelles i blanques (GR), però ràpidament les deixem per desviar-nos a la dreta seguint unes altres marques verdes i blanques.

 

• El camí ample de terra continua just a l’altre banda de la carretera, l’hem de seguir. Aquest ja ens farà descendir a la vall del Brugent, anant a buscar el barranc del Mas d’en Verd. No deixarem aquest camí ample fins arribar al Brugent, i només trobarem un encreuament a la part alta que hem d’agafar a l’esquerra.
• Un cop arribem al riu, l’hem de creuar, a l’altra banda hi ha una bifurcació que ens porta cap a Farena, a l’esquerra, i cap als Molins d’en Fort i del Castellà a la dreta. Agafarem aquesta última opció. El Molí d’en Fort és a pocs metres, just davant de la porta tornarem a creuar el riu per un petit pontet de fusta. D’aquí en endavant seguirem les marques verdes i blanques.
• Seguim un petit sender que baixa proper al riu per enmig del bosc, passarem per davant del Molí del Borrós. Continuarem fins arribar a un altre petit pont de fusta. Abans de creuar-lo, ens desviem uns metres per contemplar el Toll del Dolmen, que reconeixerem per les grans roques que li fan de sostre. Després tornarem enrere per creuar el pontet. 

• Després de creuar, el camí s’enfila una mica pel marge esquerra de la vall, després de passar per davant d’una petita cova anem a parar davant del Molí d’en Vilalta. Avancem i trobem el Molí de’n Po, en aquest punt hi ha una bifurcació, un camí ens porta directes al riu, i un altre ens dirigeix a l’esquerra altre cop cap al marge, seguim aquest últim per trobar al cap de pocs metres un cartell que ens indica els camins cap a Farena, i cap a la Riba, agafarem aquesta última direcció.

 

• Passem per los Fontanals, una petita font que deixem a l’esquerra, a escassos metres anem a parar a la llera del Riu Sec, tombarem cap a l’esquerra uns pocs metres buscant les marques verdes i blanques que ens portaran a un altre sender que seguirem fins a un altre encreuament amb un cartell que ens indica la direcció del Pinatell i la de la Riba. Continuarem direcció a la Riba. Aquí deixem de seguir les marques verdes i blanques, a partir d’ara seguirem fites fetes amb muntets de pedres. El sender primer s’enfila pel marge esquerra de la vall, però de seguida torna a baixar al riu fins a un punt on l’hem de creuar saltant per damunt de pedres. 

 

• Després de creuar, continuem pel sender que segueix el curs del riu per la dreta fins arribar al Molí del Castellà, en aquest punt també hi ha una bifurcació, a l’esquerra cap al riu, i a la dreta creuar per dins el molí i seguir el sender que s’enfila per la marge dreta de la vall, agafem aquesta última opció.
• El sender es va enfilant deixant el riu a la dreta, ja no ens hi tornarem a acostar. Més endavant trobem una altra bifurcació, a l’esquerra ens baixa al riu, a la dreta marcat amb una fita, ens porta a pujar cap al Barranc de la Comallonga, seguirem aquesta última opció.
• Després de creuar el llit del barranc, el sender s’enfila fort cap al vessant dret de la vall, aviat trobarem un altre encreuament, també marcat amb fita de pedra, hem de seguir a l’esquerra en direcció altre cop al Brugent. 

 

• Quan ja som altre cop a la vall del Brugent, el camí puja ben fort esquivant el congost de l’Esqueix, ja no deixarem aquest sender, sense bifurcacions, fins arribar al camí ample de terra. A partir d’aquí, seguim les marques blanques i vermelles de l’antic GR la Riba-Mont-ral, algunes estan força desdibuixades.
• Un cop arribats al camí ample, girem a la dreta, seguirem per aquest camí, passant per davant del Mas d’en Plana, fins a la Font de la Diana, només hi trobarem una bifurcació que hem d’agafar a l’esquerra. 

• Just darrere de la font, comença un sender que hem de seguir, aquest és potser el tram més salvatge del camí, ja que el sender està bastant ple de vegetació, tot i que és senzill de seguir. No l’abandonarem fins a arribar davant de les tanques contra els senglar del Mas d’en Blai.
• Vorejarem tota la finca del Mas d’en Blai seguint un camí ample, trobarem una bifurcació que hem d’agafar a l’esquerra fins arribar a la porta de la tanca, la vorejarem per la dreta, fins arribar a una bassa, allí el sender puja fins portar-nos al Mas d’en Blai, hi passarem just per davant. 

 

• Seguirem uns metres per un camí ample fins a l’entrada d’un altre mas. Just davant de la porta metàl.lica hi comença un sender, que hem de seguir fins arribar a la Font de Baix. Aquí les marques del GR nou ens indiquen clarament que hem d’agafar un altre sender, el seguirem pujant ja en direcció a Mont-ral fins a trobar un camí ample asfaltat.
• A l’arribar al camí asfaltat anem a la dreta seguint-lo, no serà molta estona, doncs al cap d’uns centenars de metres un altre sender surt a l’esquerra.
• El seguim passant ben aprop d’una pedrera, fins que ens torna a portar a un camí ample, que només seguirem uns metres per desviar-nos després per un sender a l’esquerra del camí. El seguirem fins a tornar a desembocar un altre cop al mateix camí ample de terra.
• Seguim el camí ample, marcat de vermell i blanc, fins que trobem un sender a la dreta. 
• Seguint el sender travessarem un bosc i finalment arribarem a l’inici de la ruta.

esperem que us agradi l'excursió, i que ho passeu bé buscant catxés.
i sense res més a dir...
apa salut!

Domingueros pecadors!

La setmana passada vaig voler anar amb uns nens a fer un bany als tolls del Brugent una mica més amunt de la Riba.
Sorpresa la meva quan vaig veure que al llarg de la zona on acostuma anar la gent a banyar-se han impedit l'aparcament d'una manera bastant brusca. Rases fondes a ras de cuneta, pedrots impedint el pas, i tot tipus de coses per aconseguir que si vols anar a banyar-te, haguis de caminar un mínim de 3 o 4 km.
Ja sabia que ultimament els mossos d'esquadra s'estaven "ensanyant" amb tothom que no aparcava amb un mínim de decència, però això no m'ho esperava.

 Després de patir una contrarietat inicial, la reflexió em va portar a aplaudir la iniciativa.
Tal i com podeu veure en aquesta notícia, la zona començava a correr perill, i és que el fet que un valor tant gran com aquests tolls, sigui tant accessible a tot tipus de públic té el seu perill.
En resum, tal com es diu en aquests casos, al final paguen justos per pecadors, però millor això que no pas arribar un dia i veure com tot s'ha cremat per culpa d'algun "dominguero" irresponsable.
I el problema no és només aquí. El toll de l'olla, el riu Siurana, el Montsant, la Fou, etc... com tants altres espais naturals són víctimes de les seves propies virtuds que atrauen potser a massa gent.
Però això és la solució? Prohibir? Tancar l'accés al medi natural?
A qui? A tothom?

 Particularment, porto tota la vida anant i venint per la natura, sempre l'he tractat tant bé com he pogut, i trobo totalment injust que les prohibicions hem puguin arribar a afectar, jo no vull pagar pels domingueros!!
En el cas de la Riba, prohibir l'aparcament em sembla molt bé, la caminada ja és un bon filtre que farà que els més "inconscients" ja no hi arribin, o al menys no ho facin tant carregats.
La meva conclusió:
Falta educació!!! moooolta!!! (vaja, precisament allò que s'està retallant)
Potser en comptes d'enviar els mossos, s'haurien d'enviar educadors a aquests llocs que corren perill. Potser en comptes de prohibir s'hauria d'ensenyar. Potser...

Això si, si la supervivencia de l'espai passa per que no hi anem... doncs haurem de fer el sacrifici... esperem no haver-hi d'arribar però a aquest extrem.
i sense res més a afegir...
apa salut!!