Estem d'acord en que hi ha coses que no tenen preu?
La vida és l'exemple més clar, tothom ho diu que una vida, i concretament una vida humana no té preu, i qui ni posa és un delinqüent, o com a mínim un immoral.
Sobre la valoració de la vida dels altres éssers vius, el consens ja no és tant gran. Normalment valorem el benefici que n'obtenim i si aquest és satisfactori no ens importa acabar amb la vida aliena per exemple per alimentar-nos, per vestir-nos o perquè algunes plantes o animals ens fan la punyeta.
També hi ha qui mata només per plaer, o per divertir-se, i també ho veuen justificat.
La llibertat és una altra de les coses de les que ens hauríem de posar d'acord per a treure-li el preu. Es pot posar preu a la coacció sobre la llibertat de les persones? Es pot passar per sobre de les llibertats de les persones pagant? Llavors si això es permet, aquell que per qualsevol motiu té més diners, també té més poder sobre la llibertat de les altres persones, i pot disposar del que vulgui per al seu interès, coartar-les, enganyar-les, ocultar informació, disposar de més recursos, en definitiva, manipular al seu favor. No se suposa que la llibertat hauria de ser un dels puntals de la nostra societat? Les diferències econòmiques suposen ben bé que hi hagi persones amb més llibertat que altres. Persones que estan dalt i decideixen, i d'altres que estan baix, i acaten les desicions.
Per a mi, la natura també és una cosa que no té preu. Pateixo sens dubte del que se'n diu "idealització de la natura", o sigui, que tinc com a ideal de bellesa, d'equilibri, i de perfecció a l'entorn natural que ens envolta, als paisatges, als ecosistemes, a la natura en general.
La natura no és aliena a les persones, som part important, i sense el que ens dona no seriem res. Des de l'inici dels temps les persones actuen sobre la natura per a viure i evolucionar. Totes les espècies ho fan, però només aquelles que mantenen un equilibri amb el seu entorn sobreviuen.
Però, sembla que la crisi econòmica ha fet oblidar totes les consideracions sobre el medi ambient que potser algun dia van tenir les persones.
En la meva valoració personal sobre si s'ha de fer una pedrera o no, en els paratges del Collet Rodó a l'Argentera hi trec les següents conclusions:
- L'explotació d'una pedrera és l'activitat econòmica més destructiva que pot tenir un territori, la destrucció total del paisatge, i de parts del seu ecosistema. En aquest procés hi perdem tots, i en canvi només hi guanyen uns pocs. Si a sobre es segueix la tendència actual, cada cop aquest benefici està més deslocalitzat i concentrat en poques mans.
- Els nostres paratges tenen una gran riquesa, poden oferir molt beneficis, activitats econòmiques, als seus habitants, però sempre serà la economia qui decideixi cap a on es tira. Si es vol que aquestes activitats siguin perdurables han de ser sostenibles i respectuoses amb l'entorn. Els pobles han de poder decidir el seu futur i com volen viure.
- L'explotació de la pedrera, té a més, altre efectes, com la circulació de camions pesats per una carretera estreta i plena de tombs com la nostra. Això suposa com a mínim un gran perill.
El diumenge sabrem la valoració que en fa el poble en la consulta convocada per l'Ajuntament per decidir si aquest projecte tira endavant o no. A mi potser m'hagués agradat que les coses fossin més clares.
Si es fa, el preu sempre em semblarà poc.
Es clar, que potser són una mira raru.
