a la mola des de la Torre

Una vegada més el David em va treure del llit, aquest cop amb l'Antonio, per fer una pujadeta a la nostra Mola, a proposta de l'Antonio i seguint un llibre de rutes pel camp de Tarragona (ed.Cossetània) el camí triat va ser una ruta circular des de la Torre de Fontaubella pujant per la canal del mig, un camí força maco que cap dels tres havia fet mai sencer, així que vam anar motoritzats cap a la Torre per fer l'ascensió al nostre pedrot de 900m ( de mitjana má o meno..). Ja fa molts anys que no pujava per la canal del mig, (recordo de petit amb el Joan, sortint amb tren des de Reus), la pujada per aquest camí és força considerable, molt considerable! vaja, que fot una pujada de nassos!, això si, en 40 minuts ens vam plantar a dalt, molt maca la pujada amb unes vistes sobre el Priorat i el Montsant que valen la pena, i l'entrada a la mola es fa per un raconet d'aquests idíl.lics, amb el prat i els pins i la boira baixa...
Vam esmorzar a dalt com a bons excursionistes, explicant-nos excursions passades, "el camino", els plans que podríem fer, el que fan els frikis, i tal i tal.


I després de pujar toca baixar! el camí escollit el de la vall de Massanes, o sigui, baixar fins al coll del guix i després tira avall per la pista, fins la bassa, on una idea de banyar-nos va passar ràpid pels nostres caps, tant ràpid com va marxar, que estem a l'Octubre!
I la veritat és que no havia passat mai més avall de l'alzina de l'Escoda, o sigui que a descobrir camins nous que és lo maco, (i si de pas trobem una nova zona boletaire, doncs millor!), després de la bassa, es continua una mica més per la pista, i poc després ens vam posar per un sender amb l'entrada a motoristes barrada amb dos estaques, bon tros de camí, amb força bosc, l'ideal per fer ja de cara al migdia, i de vorejar la mola per baix, vam atravessar uns quants trossos amb avellaners per tornar a arribar a la Torre.
En total unes 3 hores i mitja de caminada, el llibre ens n'indicava 5h! i després uns entrepans per dinar al bareto dels ravoses! molt bo si senyor!
Últimament no estic traient gaire a passejar la càmera de fotos, total que no la vaig pendre o sigui que no puc ilustrar aquesta excursió amb fotografies meves, però no passa res, que per això es van inventar el google imatges, i he fet una tria de les que més m'han agradat, sense permís dels seus autors que espero no es molestin!
i ja amb ganes de tornar a fer camins!
apa salut!

fotos que diuen...

Aquí dues fotos que podrien ser art? gamberrisme? ganes de comunicar lo vist?




buenu aquí queda...
apa salut!

tomaquets!

Les tomaqueres són unes plantes originaries de les muntanyes andines de sud Amèrica, els habitants d'aquelles terres ja els cultivaven segles avans de les grans civilitzacions inques i maies, i avans de l'arribada dels espanyols al segle XV ja es cultivaven diferents varietats per tot el continent fins a Mèxic. Després amb el descobriment d’Amèrica els tomàquets van arribar a Europa, a poc a poc es van anar introduint, els italians menjaven uns tomàquets grocs al segle XVI, i també es menjaven per les nostres terres peninsulars, al principi els anglesos el consideraven tòxic i no el van començar a apreciar fins el segle XVIII, des de llavors s'ha cultivat de valent per tot arreu, se n'han fet i descobert moltíssimes varietats diferents i fins avui en dia en que continua expandint-se pel món i omplint el plat de milions de persones.


Algunes varietats de tomàquet són;
Tomàquet d'amanir: el que s'utilitza per l'amanida, se sol collir una mica verd.
Tomàquet de branca: també anomenat Canari, és el que s'utilitza per sucar, es cull madur i normalment és més petit que el tomàquet d'amanir.
Tomàquet Cherrie: és un tomàquet molt petit que s'utilitza sencer per guarnir amanides. Hi ha varietats de color vermell i altres de color groc.
Tomàquet de penjar: és un tomàquet de mida petita que s'utilitza per sucar i té la característica que es pot conservar tot l'any penjat en un lloc fresc i sec.
Tomàquet Montserrat: també anomenat tomàquet de Rosa, és un tomàquet amb molt espai buit que s'utilitza per farcir.
Tomàquet de Pera: té aquest nom perquè la forma recorda una mica a una pera. És el tomàquet que utilitza la indústria per a fer conserves. És molt carnós i va molt bé per fer salses o gaspatxo.


En el cultiu tradicional, uns fems en un terra normal, sobretot que no faci tolls i unes temperatures estiuenques són suficients per assegurar les collites, també els trípodes de canyes que s'utilitzen per mantenir-les dretes i facilitar la collita, la recollida i que no es facin malbé els tomàquets en contacte amb el terra.


En el cultiu industrial s'utilitzen els hivernacles, per augmentar i controlar les temperatures ideals per a les plantes cosa que n'augmenta la producció, i per adelantar les collites i aconseguir els tomàquets més temprans o tardans, per tenir tomaquets tot l'any. a les èpoques més fredes, els tomàquets es cullen verds i es fan madurar amb etilè, un gas que n'augmenta la conservació a canvi de treure-li sabor i valor nutritiu.


també es cultiva en cultius hidròponics, amb les plantes creixent sobre substrats inerts, alimentant-se dels nutrients que l'horticultor li subministra via reg, això també en fa augmentar la producció, que l'any 2002 va ser de 108 milions de tonelades!
Tomàquets a dojo!


Les meves tomaqueres han viscut de l'oxigen i el carboni de Colldejou, s'han alimentat de fems de l'hípica i d'aigua de la bassa, i ara fan amanida, estan penjats o ja són salsa...
que bons que són els tomàquets!


i res més apa salut i pam tomaket!

blocaniversari !

tal dia com avui farà un any, va començar aquesta història que mira ves per on ha sortit endavant com qui res...
em sembla que l''expressió "quadern de bitàcora" que alguns fan servir pels blocs personals com ara aquest, és molt encertada...
i és que aquest espai és com la paret de casa on enganxava posters i tot de coses per que s'em quedessin més en el record.
I per que no compartir-ho?
83 post, entrades, escrits, en els que hi ha lu que em passava pel cap en aquell moment, explicar-vos el que he fet, la història que se m'ha passat pel cap, o la informació que he buscat per curiositat...
m'encanta veure que hi ha gent que es passa per aquí.
m'encanta quan algú deixa senyals de vida. Comentaris!.
Vaja que estic content de portar un any fent aquest ricderiure bloc.


I a veure lu que dura!
apa salut!

la rumba sona al carrer!

Doncs ahir vaig estar en un macroconcert rumbero a Tarragona!
Bongo Botrako i la Pegatina, bon concert, bona rumba i gentada assegurada...
els Bongo Botrako que ja els hem vist a Colldi aquest estiu continuen amb al marxa "xipiron", aquests arrastren multituds, s'han fet un fart de voltar aquest estiu, i foten una canya! precisament em recorden mogollon els primers cops que vaig veure al grup que va tocar després... La Pegatina!
I es que quan vaig veure per primeres vegades als rumberus de la Pegatina, a Riudoms i a lo submarino de Rasquera vaig flipar, vaig parlar-ne amb tothom, vaig escoltar el disc sis mesos seguits i em vaig apendre totes les cançons...
-Aquest grup és i serà molt gran!- deia jo tot convençut, fins i tot vam tenir la possibilitat de portar-los a Colldejou a traves del Dani, no va ser però...
I si, s'ha fet un grup gran, algú em va explicar que els havia fitxat un manager assessor o no se que, que es dedica a fer-los un grup important en l'escena músical, i sembla que ho està aconseguint, per que ja fa temps que la Pegatina es comença a conèixer a tot arreu i es sent sonar en radios, pubs i discoteques mòvils... a més la seva agenda de concerts els porta per tota la geografia, d'hispania i també d'europa!
Encara no he escoltat el seu segon disc, (que es pot descarregar gratis!) ara que per mantenir el nivell tindran feina, és el que els hi passa als grups que comencen tant forts, a veure si lumenus es mantenen com un dels millors i més marxosos grups de per aquí...
Amb els Bongo Botrako a darrere i prenent nota... ai xipiron!


A la pàgina oficial de La Pegatina i podeu anar per aquí, hi trobareu mogollon de coses, notícies, agenda, videos i descarregues gratuites dels seus discos! Recomanada total!
Els Bongo Botrako també tenen una pàgina, al facebook! també molt útil per si els voleu seguir, veure videos o dir-lis qualsevol cosa! aquí la teniu...
i per acabar us poso uns videos... i a disfrutar de la rumba!
apa salut!

moltes felicitats cofrares!!!

i per molts anys més que seguim així !!!!
aviat més !
apa salut !

jo també vaig anar al cambrirock!

pues si, jo també, vaig ser un dels 35.000 segons la organització que vaig passar pel recinte del cambrirock, i és que molt bé això de tenir un macrofestival amb bon cartell aquí al costat de casa, l'entrada potser una mica cara, però compensen amb el dia gratuït de rigor, el divendres vam veure els Chambao, tranquis però molt bons, en aquest video podeu veure com la Xris s'emociona amb el superhit i el Dani li segueix el ritme.



Després els Ojos de Brujo, grup que sembla que es renova i es retroalimenta per seguir millorant, a pesar de l'exit i sense caure en el "macaquisme", em va agradar moltíssim el rapejador que portaven i el ritme i la marxa que ens van posar, com veieu en aquest video tant mogut en que era impossible mantenir la camera estable i ballar al mateix temps, també el divendres la Dijeila ens va posar uns temes que a tots ens van agradar molt fins que li van tallar la llum i ens van dessallotjar. Molta gent vam discutir-nos amb els segurates per que a ningú li agrada que no el deixin sortir del recinte, a veure si aprenen del Reggus, pulseretes?



El dissabte el "bombazo" eren els Macaco, té conya la història que quan vam arribar no ens deixaven entrar per "falta de aforo" i ja té tela que un concert gratuït ens vam haver de colar per un foradet a la tanca per darrere els policlins... molt brut tot plegat, el concert estava a rebentar, 20000 persones segons el Reus digital, i es que el moving dels macacos és la canço nº 1 en tot el pais, ( encara no he aclarit si dels 40 principales o no), els Macaco eren el meu grup preferit a la seva època quan tocaven per Reus, d'aquell grup només en queda el Carbonell o mono loco, o sigui el cantant, a més s'han tornat més tranquis i com no, molt més "comercials" (o no!). Posat's a rajar d'ells, me'ls imagino al "videoclip" del Zapatero a les pròximes eleccions... per que serà?
A pesar de tot, continuen sent bons, i el concert va estar força bé, això si, com va pronosticar el Dani, quan van tocar el superhit Moving, la penya es va començar a retirar en massa, i fins i tot vam arribar a sentir, -ahora que ya han tocado la buena ya nos podemos ir!-



Va acabar la Vinila Von Bismarck, una pinxadiscos que va fotre una tralla brutal, marxa marxa marxa, vaig xalar com un passanen !
Si voleu veure les fotos "oficials" del festival estan totes a la web oficial
i així anar fent, completant aquest agost tant.... tant...
apa salut!