La pedrera de l'Argentera, un projecte aturat?

Article publicat al número 68 (Abril del 2016) de la revista "Lo Collet" del Centre Cultural de Colldejou. 

El passat 21 de gener es va fer públic que el projecte d'establir una pedrera al paratge del Collet Rodó, en terme de l'Argentera ben aprop de Colldejou, quedava aturat. El motiu: el passat 25 d'Agost de 2015 va caducar el termini de pròrroga de l'autorització administrativa que permetia l'inici del projecte.
Però realment podem donar per mort aquest projecte? El mateix alcalde de l'Argentera, Lluís Mª Castellví, va dir en la roda de premsa en que es va fer pública aquesta aturada (provisional?) que: LEMAR, l'empresa que l'ha de construir, té ara "tot el dret de presentar les al·legacions que consideri oportunes" per reprendre les tasques del projecte. El mateix alcalde va atribuir aquesta aturada a: “l'empresa no ha pogut tirar endavant alguns tràmits (referint-se a la construcció de la carretera d'accés) i això ho ha endarrerit tot”.
Alguns detractors del projecte hem rebut amb alegria i optimisme aquesta noticia, tot i això Defenterra, associació de l'Argentera que s'ha posat davant en la lluita contra la pedrera, dubta que el projecte s'hagi aturat definitivament, i expliquen que ni la Generalitat ni l'Ajuntament de l'Argentera s'han retirat de la defensa del recurs mediambiental que la mateixa associació va interposar i que aquest contenciós encara segueix endavant.
Els tràmits per a la construcció d'aquesta pedrera, que van començar el setembre de 2008 amb el certificat d'autorització que l'Ajuntament de l'Argentera va aprovar a l'empresa, no han estat exempts de dificultats, polèmiques, i rumors alimentats per certes faltes d'informació. Tot i que LEMAR va vendre inicialment el projecte com: “modèlica mediambientalment”, ja el 19 de novembre de 2009 la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya no aprovava l'Estudi d'Impacte i integració paisatgística del projecte per literalment: “orografia del terreny, excessiva visibilitat des de punts d'interès com el Castell d'Escornalbou, la grandària de l'activitat extractiva, l'existència d'altres activitats pròximes així com la previsible durada de l'explotació-restauració integrada , fan que l'impacte que comporta aquesta activitat extractiva no es pugui considerar assumible des del punt de vista paisatgístic”.

recreació de com es projecta la pedrera (font:Defenterra) 

El setembre de 2010 la Direcció General de Medi Natural es pronunciava també sobre una de les qüestions que més afecta la població de Colldejou, l'accés a la pedrera. Aquest accés l'empresa LEMAR el va projectar des de la carretera de Colldejou a la Torre de Fontaubella, exactament des del Camí del Corral Nou, travessant el barranc de Buidegasses per seguir després el sender que condueix al Collet Rodó, aquest és el camí natural que utilitzaríeu si volguéssiu anar caminant des de Colldejou al Castell d'Escornalbou, us ho recomano doncs és una bonica excursió. En aquest informe de la DGMN s'insta a redefinir el projecte inicial que havia dissenyat l'empresa (vial d'un carril) per l'elevat risc d'incendi que suposaria, i fa incís en que tot i incloure-hi un altre carril encara s'haurien d'afegir més mesures preventives doncs el risc no disminuiria massa, conclou aconsellant la utilització d'un altre accés com per exemple el camí existent des de Vilanova d'Escornalbou.
En aquest punt us parlaré del primer dels rumors que corren sobre aquesta qüestió: La carretera es pagarà (o es volia que es pagués) amb diners públics de la Diputació. Tot i que avui sabem que això no serà així (l'empresa es va comprometre per escrit amb l'Ajuntament de Colldejou a cobrir aquesta despesa), potser va contribuir a crear aquest rumor les diferents denominacions que se li han donat a aquest accés: carretera, vial, camí de Colldejou a l'Argentera. Així com la “fama” de l'empresa, de la que faré esment més endavant.

També el Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca es va pronunciar negativament sobre el “condicionament” de l'accés l'abril del 2011, pel que podem deduir i fins després de l'estiu de 2012 el projecte del camí continuava sent el mateix que ja va “tombar” la DGMN l'any anterior.
El següent capítol d'aquesta història segurament el recordareu tots els “fumats i fumades”, el maig del 2012 i gràcies a la intervenció d'alguns regidors de l'ajuntament es va realitzar una “Consulta Popular” en que els habitants del poble (censats) es van poder pronunciar sobre si volien la carretera d'accés a la pedrera. Els resultats van ser favorables a la construcció de l'accés per un estret marge de 8 vots (62 SI, 54 No, 2 blancs, 73,3% de participació).
En una reunió informativa que es va realitzar una setmana abans de la votació es van fer públics els compromisos de LEMAR amb Colldejou si s'accedia a la realització de l'obra: Assumpció de despeses de projectes, expropiacions, construcció i manteniment del vial (especificant les franges antiincendis), contribució a les rutes de projecció turística (sense especificar), limitació d'horaris de pas de camions per no coincidir en horari escolar ni cap de setmana, 25.000 € anuals en obres d'interès local, i la contractació de 3 persones de Colldejou per l'empresa LEMAR (sense especificar). Per la seva banda l'Ajuntament de Colldejou es comprometria a aprovar tant el projecte del camí com l'Avaluació d'Impacte Ambiental (dubtem que es pugui aprovar sinó és viable?) així com a tramitar els expedients d'expropiació i facilitar els permisos per a realitzar el manteniment del vial.
És clar que la valoració d'aquestes contraprestacions és totalment subjectiva, hi ha qui ho trobarà un gran negoci, hi haurà qui creurà que la preservació de l'entorn del Collet rodó no té preu, el que és segur és que per a realitzar aquesta valoració s'ha de disposar de tota la informació, tant aquella que ens pot agradar més com aquella que potser ens farà dubtar, per això en aquest punt de l'article aturarem la cronologia dels fets per fer un breu repàs a les possibles conseqüències negatives del projecte:

• Alt impacte paisatgístic (irreparable per la naturalesa de l'activitat) en un indret de gran bellesa i potencial turístic per a Colldejou, recordeu que és el camí fins el castell. 
• Tot i les mesures preventives que es puguin prendre és obvi que el risc d'incendi augmentarà considerablement si es construeix un vial per on hi circularan molts camions. 

• Hi ha afectació per a la fauna, en concret per a les Àguiles Cuabarrada i Marcenca, pel Duc i pel Còlit Negre (totes especies protegides). 

• Impacte sobre el patrimoni geològic, hídric (hi ha dos capçaleres de barranc a la zona), i acústic (doncs es treballarà amb voladures). 

• Impacte visual des del Castell d'Escornalbou, un dels valors turístics més importants de la zona. 
• Molèstia a la carretera de Colldejou pel pas de camions (que s'afegiran als que ja tenim), és molt fàcil realitzar el càlcul: quantitat a extreure anualment= 173.000m³ (dades del projecte) dividit entre quantitat transportada per un camió=10m³ i ens donarà la increïble quantitat de 1.730 camions anuals, és a dir 18 camions/hora durant uns 22 anys! És clar que aquestes xifres no poden ser reals, però ens poden servir per a fer-nos una idea de com augmentarà el transit de vehicles pesat al pas per Colldejou, amb totes les molèsties i perills que això pot comportar. 

• Acumulació, ja no aprop nostre sinó a tota la comarca, d'activitats extractives, el Baix Camp ja té 51 pedreres, el 18% de totes les de Catalunya. 
•  En l'àmbit dels rumors, ja fa anys que es comenta (a Colldejou, Vilanova, etc...) que l'indret havia estat escollit per a ubicar un abocador de “residus especials”, aquest fet no deixa de ser un rumor, però no hem de deixar de tenir en compte que la realització d'una pedrera seria un primer pas perfectament compatible amb aquest suposat abocador. 
•  I per acabar farem esment a una qüestió prou subjectiva i propensa a la rumorologia, la fiabilitat de l'empresa LEMAR, i més en qüestió de la seva “mare”: MJ Gruas, que ha estat protagonista de noticies per haver declarat que havia realitzat “pagament irregulars” o comissions a la Diputació de Lleida per valor de 500.000€ a canvi de suposats favors. 

Tot i això aquell 9 de maig el poble de Colldejou va votar si a la carretera, cosa que almenys diu bastant a favor de la qualitat democràtica (concepte tant de moda) i de la participació de la gent en les decisions importants.

últim tram del camí d'accés (camí de Colldejou al Castell) 

Però després de la consulta de Colldejou els detractors del projecte van continuar lluitant per aturar-lo, diferents entitats com: Defenterra, Gepec, Junts per l'Argentera-PM, Delterpa, Ateneu d'Alforja, Alveolus, ICV/EUiA, i persones particulars, van continuar presentant al·legacions al projecte, davant l'Ajuntament de l'Argentera, del Síndic de Greuges, del Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori, de la Direcció General per la Qualitat Ambiental, a l'Ajuntament de Colldejou, i finalment l'Abril del 2015 van interposar un Contenciós Administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el que com ja he explicat l'Ajuntament de l'Argentera i la Generalitat es van personar com a part defensora i que encara no s'ha resolt tot i l'anunci d'aturada del projecte.
És destacable també que el mes de Novembre de 2015, el Grup d'Estudis i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) va adreçar un escrit a l'Ajuntament de Colldejou en el que demanava el recolzament a una sèrie de propostes adreçades a la protecció dels ecosistemes i paisatges de la Baronia d'Escornalbou i en contra dels projectes de construcció de la pedrera LEMAR i el camí d'accés, l'escrit es va sotmetre a votació resultant aquesta favorable a la proposta del GEPEC per 3 vots a favor, 1 en contra i una abstenció, cosa que podria significar un canvi en la postura de l'Ajuntament pel que fa a aquest projecte.
I el final de la cronologia ja el coneixeu, el 2016 va començar amb una noticia esperançadora per als que no volem que aquest projecte tiri endavant. És clar que aquesta notícia també pot ser bona per a tots aquells que van valorar que Colldejou necessita una empenta per al seu progrés, doncs la conservació del moltíssim valor natural del que està envoltat el poble continua deixant oberta la possibilitat de desenvolupar propostes alternatives que aprofitin aquest potencial, ja sigui per al turisme com per altres activitats sostenibles que enriqueixin a Colldejou i a la seva gent. És clar que per a que això sigui possible haurà de ser veritat que el projecte s'ha aturat definitivament, cosa que esperem que es compleixi.
Per acabar només vull aclarir la intenció d'aquest escrit: informar,cosa sempre necessària, a través de l'obtenció del màxim de dades possibles (podeu demanar-me les fonts quan vulgueu), i com no donar la meva opinió, que crec no és única, sobre aquest projecte:
i tant! Estaré ben content si aquest projecte, o qualsevol que malmeti el potencial natural de l'entorn de Colldejou, no tira mai endavant. Colldejou té una gran riquesa, només aixecar la vista per veure-la, no cal vendre's allò que mai es podrà recuperar.
Ricard Maldonado 23 març 2016