El cavaller anà a salvar la princesa, però quan va arribar es va trobar que els jutges ja li havien fet la feina, i la princesa ja vivia a Qatar envoltada de luxes. El Rei va aprofitar per posar en nòmina al drac, i aquest va continuar fustigant el poble, ara però, era el Rei qui recollia els impostos que el drac posava, i així es van muntar un "xiringuito" força prosper.
Però...
El cavaller va tornar al poble, i va explicar als pobres ciutadans la veritat de la conxorxa entre el drac i el Rei, el poble es sublevà, i recorrent a la violència (doncs abans ja ho havien intentat amb manifestacions i escraches) van enderrocar el tirà.
El Rei va insistir: "lo siento, me he equivocado, no volvera a ocurrir", però no va poder evitar ser guillotinat.
I així va ser com es va proclamar la República, i tots els ciutadans feliços es regalaven llibres i roses.
FELIÇ SANT JORDI
2 comentaris:
Jo crec que amb el temps fins i tot pot ser real i tot el teu conte
Literatura invocant la realitat, superant la ficció, i fins i tot les llegendes.
Bon relat de denúncia per la Diada.
Publica un comentari a l'entrada