el quadre protagonista, Saturn devorant el seu fill, de Goya.
Una història tètrica segur! si podeu ambientar-vos amb les cançons de le peuple de l'herbe entrareu de ple en l'ambient de ...
La caverna de Kronos
En Carles demanà pel senyor Erlanger als porters del local. Eren dos tipus ben fornits, el miraren amb desconfiança, i després de comprovar la seva identitat demanant-li el carnet li indicaren que al entrar travessés tota la sala principal i preguntés a la barra del fons.
“La caverna de kronos”, així s'anomenava aquella gran discoteca, en Carles no hi havia estat mai però n'havia sentit a parlar. Era el local més “in” de la ciutat, tenia fama de ser molt selectiu i molt car, l'edifici vist per fora ja impressionava, era com una immensa superposició de cubs, tot revestit de planxes metal.liques i d'algun material que imitava la roca, mirada de lluny semblava una muntanya de ferro i roca iluminada amb focus vermells que li donaven un aire sinistre.
Només travessar la porta queda eixordit per la música que sonava a gran volum, entrà a la sala principal i li semblà que travessava les portes de l'infern.
La gent saltaven com bojos seguint el ritme trepidant, tot de flaixos blancs, blaus i vermells il·luminaven suaument la multitud, hi havia gent per tot arreu.
Reconegué la cançó, Maison en dur de le peuple de l'herbe, li agradava, de seguida es senti atrapat per l'ambient i tingué temtacions d'unir-se a la multitud enmig de la pista de ball.
Però no, havia vingut amb un objectiu clar, tenia una cita. Sense deixar de moure el cap seguint el ritme vorejà la pista principal tal com li havien dit els guardes de seguretat.
Quan arribà a la barra del fons estava força sorprès, havia vist uns quants grupets practicant sexe sense inhibicions al ritme de la música, estaven completament nus, i semblaven com posseïts cavalcant, llepant, fregant-se en una orgia sense fre. També havia vist força gent consumint, les ratlles de pols blanca cobrien les taules, i gent de totes les edats les empenyien nas endins mentre reien i bevien dels seus cubates.
Per que l'havia citat aquí? En Carles no entenia res. Googlejant li havia estat fàcil descobrir que “la caverna de kronos” pertanyia al holding d'empreses que dirigia el senyor Erlanger, però per que no l'havia citat a una hora raonable en un despatx del seu edifici?
A la barra es demanà un Cacique amb cola i preguntà on podia trobar el senyor Erlanger, li serviren la copa sense cobrar-li i li digueren que esperés allí mateix.
Cada vegada tenia més desconfiança en aquella situació, dubtava de que aquella cita extravagant tractés sobre el seu esperat ascens. Coneixia els seus plans el senyor Erlanger?
En Carles tenia por, no li feia cap simpatia el senyor Erlanger, feia deu anys que treballava al capdavant d'una de les seves empreses més importants i mai n'havia estat content. Ell havia donat molts beneficis a aquella empresa, les seves grans idees i la seva enorme habilitat com a programador informàtic havien contribuït enormement a la fortuna del magnat Emile Erlanger.
Es preguntà si algú havia descobert els seus plans per fundar la seva pròpia empresa, emportant-se part de l'equip amb que ara treballava.
Una dona morena, amb els cabells llargs, tota vestida de negre, el vingué a buscar, li dona indicacions per que entrés en un reservat on es trobaria amb el seu cap. Canvià la música, sonava No escape també de le peuple de l'herbe.
L'habitació era encara més fosca que la discoteca, era estreta i llarga, vorejada de sofàs, a les parets hi penjaven tot de quadres suaument il·luminatsts, reconegué les pintures negres de Goya, se li feu un nus a la gola, tot allò feia por de veritat, figures monstruoses, violència, dolor, sang i sofriment omplien les parets.
Al fons, a la penombra, rodejat de dues noies nues que semblaven dormir a la seva falda hi havia el senyor Erlanger. Just damunt seu un quadre, Saturn devorant el seu fill. Li somrigué fent-li un senyal per que s'acostés.
-T'agrada el Bloody Mary noi? Prova això, ja veuràs com t'agrada.
Agafà al got.
No li agradà, era calent, era fastigós,
era sang!, es marejà, caigué a terra. Els seus plans no tirarien endavant.
Emile Erlanger somrigué, ell era l'amo, ningú li pendria el lloc.
i és que els poderosos sempre guanyen?
i res més...
apa salut!
9 comentaris:
Normalment sempre guanyen^^.Molt bona la història.
Quina història! Segur que ha passat més d'una vegada. El quadro és bèstia però en el món dels negocis tampoc s'estan de res!
Genial. La descripció de l'antro aquest és boníssima.
El senyor Erlanger sembla una mica vampir, si no?
Salut!
Collons, el teu relat és tètric. Però la musiqueta té tela també...
Qualitat en la narració, quina enveja :P
d.
Molt original i molt actual ricderiure! espero que s'allunyi molt de la realitat! ben escrit!
Un relat amb una bona escenificació,
Salut!
Si em permets una crítica (lleu), la història m'agrada, tant la descripció de l'ambient com l'explicació dels motius, tanmateix el final tanca en fals la història, no sabem, fora de la sensació desagradable, quin és l'objectiu de fer-li beure el got de sang.
gràcies Maria!
segur que la realitat sempre supera la ficció Pd40.
Dissortat l'has clavat, quan estava escribint-ho em va venir al cap el bar de "Abierto hasta el amanecer" (obert fins l'alba?) i per això vaig posar el detall de la sang que esmenta el Josep B.
gràcies Deomises, Elvira i Montse!
Josep B. espero que vinguis per aquí més sovint a fer-me força crítiques, que les necessito, com he posat més amunt el tema de la sang el vaig posar simplement com a detall vampíric, sense més ni més, per donar-li un aire més sinistre al final...
Salut per tots!!!
Practicar sexe amb aquest ritme de música és tota una proesa!!!!! O potser jo soc massa gran ^_^
Aquest Erlanger sembla tot un senyor dimoni. Aposto per una segona part on el protagonista es vegi en una situació com Faust obligat a pactar amb ell.
Publica un comentari a l'entrada