El Mateu s'inicia com a reporter de BaixCampTV seguint el rumor de la presència d'una bèstia al pantà de Riudecanyes, en farà un bon reportatge.
llegiu el capítol 1 el capítol 2 el capítol 3 i el capítol 4.
5. Sensacionalisme?
Va haver d'insistir-li, però al final va aconseguir que el càmera li deixes editar a ell el material que havien recollit.
El dimecres es va presentar a la TV amb un vídeo de 6 minuts que ell considerava genial. L'entrevista al biòleg, la troballa del gos mort i el primer diagnòstic que n'havia fet, es clar que n'havia tret el tall on aquest dubtava, li restava credibilitat, i els agents rurals emportant-se el cadàver. Tot junt feia patxoca. El magazín s'emetia aquella mateixa tarda.
La directora va aprovar-ne l'emissió, no tant entusiasmada com l'últim cop, i va demanar-li que ell mateix redactés el que en diria la presentadora del programa.
Aquell dia se'n va anar cap a casa content. Es sentia un gran reporter, un caçador de notícies autèntic.
L'endemà el primer que feu en sortir de casa fou anar a fullejar diaris al quiosc. El diari provincial duia la notícia del gos atacat en una petita ressenya en portada. Primera víctima del monstre, deien.
Aquest cop no li va agradar tant. Havien copiat íntegrament la notícia que havien emès al seu magazín, i només el citaven una vegada al principi, mentre que a la presentadora del programa l'anomenaven en tres ocasions, i fins i tot en feien una valoració com a futura promesa del periodisme.
Quan va arribar a la feina la directora ja l'esperava. El primer que li va dir va ser que dos canals de televisió privats d'àmbit estatal l'havien trucat per comprar els drets del reportatge i els vídeos de la bèstia del pantà. Ell dibuixà un somriure, però aviat se li va esborrar. La directora va dir que no ho havia venut. Havia rebut una trucada dels agents rurals, li havien explicat que el gos no havia estat atacat per cap bèstia, clarament aquell gos havia estat atropellat. La notícia de la primera víctima del monstre era falsa. Algú havia portat aquell pobre gos fins a la vora del pantà, i fins i tot li havien fet talls perquè semblés el que no era. Els agent rurals havien rastrejat fins l'últim racó del pantà, no hi havia ni rastre de cap bèstia estranya.
La mirada de la directora era acusadora. El Mateu ho va negar. Com podia pensar que ell podia fer una cosa així?.
Va dir-li que anava molt embalat. Que la història de la bèstia havia començat com un rumor, i que encara era un rumor sense cap fonament. Que no intentés explotar la notícia fent sensacionalisme.
Sensacionalisme? Ell no feia sensacionalisme, va callar, ja pensaria com arreglar-ho. L'endemà tornaria a Riudecanyes.
(finalitzarà al pròxim capítol...)
i el desenllaç divendres!
i sense res més a afegir...
apa salut!!r
4 comentaris:
a veire si la víctima més gran serà ell mateix....
ai en quin embolic s'està ficant?
Tots els ciutadans del poble de Riudecanyes estem esmaperduts!! Ja no gosem anar a passejar...I què i què, doncs...?
Pobre Mateu, quina decepció... a veure com acabarà això!
Publica un comentari a l'entrada