la solució de l'alcalde

Aquesta és la meva proposta per al 205è joc literari de Tens un racó dalt del món:

L'alcalde entrà al ple, havia reunit a tots els regidors cridant-los amb urgència, només obrir la porta es feu el silenci, els mirà, alguns semblaven nerviosos, que deu passar? Potser ja ha trobat la solució al problema? Pensaven alguns d'ells mentre intentaven ocultar el neguit. L'alcalde seriós travessà la sala i anà a seure a la seva trona.

Feia molts dies que la tensió s'havia apoderat del poble sencer, tots els regidors amb l'alcalde inclòs eren al punt de mira de les ires dels ciutadans. Era mes d'agost i la piscina municipal restava tancada, la biblioteca i el casal d'avis lluïen també un cartell que anunciava que els treballadors havien decidit fer vaga indefinida, l'herba creixia per tots el jardins de la vila sense que cap jardiner anés a fer la seva feina. El poble estava paralitzat, fins i tot els fanals havien deixat d'encendre's a la nit.

L'alcalde feu una trucada, continuava el silenci a la sala de plens, tots estaven a l'expectativa, al cap de poc menys de dos minuts la secretaria de l'ajuntament entrà carregada de dossiers, en repartí un per a cada regidor.

A fora, darrere la porta, esperaven com ocells rapinyaires un bon grapat de periodistes, els diaris i la radio locals i fins i tot un parell de canals de televisió estatals. La noticia havia corregut com la pólvora, la situació s'havia fet insostenible i tots esperaven la resposta contundent de l'alcalde.

Feia quatre mesos que la economia de l'ajuntament havia fet fallida completament, l'incident havia estat molt greu, i des de llavors encara no s'havia plantejat cap mesura per a solucionar-ho.

L'alcalde pregà a tots els regidors que obrissin el seu dossier, els manà de fixar-se en la primera pàgina i llegir detingudament la resta. Els regidors obeïren, no entenien res, que volia dir allò? Un rumor ompli la sala. L'alcalde li digué alguna cosa a la secretaria i aquesta sortí per tornar tot seguit acompanyada de dos operaris municipals, carregaven un enorme plafó cobert amb una tela blava que varen deixar de peu dret just darrere de la posició de l'alcalde. Els regidors es miraven els uns als altres sense entendre res.

Els periodistes intentaven escoltar des de darrere la porta, sentien crits, rialles, l'alcalde manant silenci, finalment la secretaria obri la porta, alguns dels regidors sortien de la sala indignats.

- I diu que ja està fet! Que no es pot fer marxa enrere, que el ministeri ho ha aprovat! Quina beneiteria!

- Per augmentar el turisme, per fer-se un lloc al món diu, Déu meu quina bajanada!

- Aquest home s'ha tornat boig! Acabarà d'enfonsar el poble!

Els periodistes prenien nota de tots el comentaris, que passava? Quina havia estat la proposta de l'alcalde? La secretaria els feu entrar, tot seguit hi hauria una roda de premsa.

L'alcalde agafà el micròfon i es dirigí als periodistes:

- Vull dirigir un missatge per a tots els ciutadans, veïns, veïnes, per a solucionar aquesta crisi profunda que travessem hem de ser més llestos que els demés, més competitius, hem de prendre mesures que potser mai havíem pensat que hauríem de prendre.

- Avui us he de donar una notícia que per sempre més canviarà el destí del nostre poble, deixarem de ser un lloc desconegut en el mapa del món i a partir d'ara tothom parlarà de nosaltres, la gent vindrà a veure'ns, molta gent, la nostra economia es recuperà.

- Ciutadans, el ministeri ha aprovat el canvi de nom al nostre poble, a partir d'ara aquest cartell presidirà l'entrada a la vila. Ciutadans, tinc l'honor de comunicar-vos que des d'avui el nostre poble és al llibre Guiness dels Record Mundials.

I d'una estirada destapa la tela que cobria el plafó.

Els periodistes es van quedar perplexos.

Al cartell, sota del símbol de l'associació que certificava els records mundials si podia llegir:

Pobleondosregidorsdelacoalicioppopularsesvanemportartotselscalersdelconsistoriabansdefuguiralesbahames.

L'alcalde sortí de la sala tranquil, amb un mig somriure, sabia que tot allò no tenia cap ni peus, però es sentia satisfet, tot el món en parlaria.

l'història havia d'estar inspirada en aquest cromo que mostra el nom de ciutat més llarg del món!!

realment però, com podeu veure a la wikipedia,Taumata no és un poble sinó un turó, el poble amb el nom més llarg és Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogocha a Gales.
Fins abans d'aquest relat, és clar...
i sense res més a afegir...
apa salut!!!