ara mireu-vos amb atenció aquests dos periquitos, que deuen dir-se?
us ho imagineu?
-Ostres! Que t'has fet al “flequillu”?-
-no res dona, uns “arreglus”-
-però si a tu no t'ha agradat mai cridar l'atenció! Si sempre has criticat aquells que es feien pentinats moderns!-
-però això era abans! de tant en tant ja convé cambiar una mica la imatge, això és evolucionar, anar aprenent del que t'ensenya la vida, anar construint-se, adaptar-se als temps que corren, que no em queda bé?-
-doncs si, et queda prou bé, però... però... hagués dit que et pentinaves així per dissimular les “entrades” que tant preocupat et tenien, que si et fas gran, que si canes, que si...-
-”vale”,” vale”, deixa'm ser una mica optimista! No?-
i és que la imatge és molt important, fins i tot pels periquitos!
i perdoneu-los per no parlar en català correcte, no es pensaven que els estavem escoltant,
i res més a afegir...
apa salut!
3 comentaris:
ja veig que els ocells també es preocupen per aquestes coses! molt bo!
Jaja, com he rigut!!!
Saps que...no vull pensar malament del teu periquito però això que ara de cop i volta es faci el presumit i s'arregli el serrell...és una mica sospitós...aquest o bé té la crisi dels 40 o una altre ocelleta por ai.... jajajajaj!!!!!
Natàlia! m'ha agradat molt aquesta idea teva de fer parlar els animalets!
i el pentinat d'aquest periquito no em diguis que no destaca...
apa salut i gràcies !!!
Publica un comentari a l'entrada