les cols de Bruseles

Aquest mes estic menjant cols d'aquestes a grapats, fregides, al forn, bullides, ...
No era per a mi un aliment gaire habitual, però quan en vaig veure planter en vaig posar a l'hort,
i és que està molt bé que hi hagui plantes que aguantin aquestes gelades i nevades i a sobre encara et donin de menjar en aquesta època.
Les vaig plantar per allà el mes de Setembre, i ara ja deu fer un mes que cada cop que hi vaig en recullo les cols més grans, ja n'he recollit uns quants grapats.


"aquesta és la meva!"

Una planta ben curiosa, no l'havia vist avans de tenir-la aquí, té tota la pinta igual que una col normal, l'únic que té les fulles una mica més rodonetes i disposades clarament en creu.
Les cols petites són brots que surten de la tija, es fan totes les cols juntes i apretades i donen a la col "mare" un aspecte ben extrany.


"ostres quines plantacions!" foto google.

Sembla que es diuen així per que són plantes que creixien silvestres per la vora d'aquesta ciutat belga. Són supernutritives, tenen un munt de vitamina C, augmenten les defenses de l'organisme, i tenen també carotenoides que són unes substàncies que segons he llegit aquí són una prevenció de càncers en l'aparell digestiu.

"això són enciams i cebes, res a veure amb les cols, però maco oi?"

He vist unes quantes receptes navegant per la xarxa, lu més típic és posar-la com acompanyament en plats de verdures bullides, també com a acompanyants en coses al forn, com patates, seitan o tofu. Jo les he arribat a posar en sofregits per a l'arrós o per a plats de pasta tallades ben petites. Sen's dubte, com més m'ha agradat és al forn.

i res més... a disfrutar-la...

salut!