la nit estelada

Aquí tenim la meva primera participació als Relats conjunts! una altre iniciativa d'aquestes que ens fan escriure.
El relat havia d'estar "inspirat" en el quadre de Van Gogh "la nit estelada". Un quadre ben maco!



La nit era molt clara, la lluna tot i no ser plena il·luminava el petit poblet fent-ne brillar les teulades.
Realment hi estava a gust aquí, de dia el poble era molt tranquil, gairebé no s'hi sentien sorolls, els habitants de Sant Romieg sortien ben d'hora a treballar la terra i no tornaven fins la tarda, es trobaven al bar i feien petar la xerrada entre gots de vi.
Bé, això és el que veia des de la finestra de l'hospital per que fins ara no l'havien deixat sortir. Però no es sentia empresonat, les dues habitacions de que disposava eren molt amplies i lluminoses. El taller estava perfectament equipat, hi tenia tot el que necessitava, el seu germà havia pensat en tot per que no parés de treballar. L'habitació dormitori era molt confortable, tenia una vista magnifica sobre el gran jardí del centre i sobre el poble de Sant Romieg. Un balcó rectangular ben gran feia de passadís exterior entre les dues habitacions i li permetia sentir l'aire lliure sense sortir de la seva reclusió, fins i tot si no bufava massa vent podia aprofitar per pintar les vistes.
Es sentia segur en aquests tres espais, només tenia contacte amb tres persones diferents. Dues infermeres que cuidaven que no li faltes menjar i tot tipus de cures, la seva ferida s'havia curat del tot, una curosa desinfecció diària havia acabat amb les picors i la irritació que encara patia un any després. La tercera persona era el doctor, el veia poc i parlaven encara menys, li feia l'efecte de que no li despertava gaires simpaties, es limitava a examinar-lo, a fer-li unes poques preguntes, i sobretot a fer-li firmar les factures que enviava al seu germà.
La nit era clara i calorosa, va tornar a sortir al balcó, la vista era magnifica, la lluna, els estels. Tenia la tela al davant i la pintura mig feta, el xiprer, la lluna. Anava completant els traços i omplint-los de color.
Realment feia anys que no es sentia estimat, les atencions de les infermeres el feien sentir molt bé, eren molt amables, sempre disposades a donar conversa, a parlar dels quadres, a admirar-los. L'animaven a continuar cada pintura, a buscar nous racons per ser pintats. Eren dones joves que amb prou feina devien ser a la trentena, pensava ell que mai devien haver sortit d'aquest petit poble i que ara s'enlluernaven amb la seva presència, amb els quadres.
La Violette era la més jove de les dues, era bella, xerraire i atrevida. Sempre anava vestida amb una bata blanca que marcava les seves corbes, es movia amb gràcia, tenia unes mans molt suaus que el feien estremir de plaer quan escampava les locions i cremes sobre el seu cos.
Se l'imaginava nua, entrant a l'habitació enmig de la nit, estirant-se al seu llit i fent-li l'amor. Imaginava les seves carícies, les mans d'ell sobre els pits d'ella, els seus llargs cabells caient sobre la seva cara mentre el cavalcava, els cossos suats, entrelligats, gemint de plaer.
Arribà a l'orgasme en poca estona, la nit era calorosa, la vista era magnifica. Enmig de l'escena hi representà la fusió de cossos que acabava de viure.
El quadre estava acabat.

Vincent Van Gogh va pintar La nit estelada durant la seva estada a l'hospital psiquiàtric del monestir de Saint Paul de Mausole a Sant Romieg de la Provença la primavera i estiu del 1889.

Realment un gran artista amb una vida força moguda, si en voleu saber més podeu veure la seva obra i biografia.
Espero que us agradi...
i poca cosa més,
apa salut!