la cadena de regals
Et regalo un escenari! es va tancar amb el regal que vaig rebre per part de la Chave.
I es clar, la Chave ja em va regalar un personatge, l'Helaena, i ara em regala un escenari...
I es clar, per continuar la proposta
Que fer quan et regalen un escenari?...
Quina millor idea que posar l'Helaena enmig del desert!!!!
L'Helaena, que en la seva fugida cap endavant, cap a l'Àfrica, també ha de passar mals moments. O sigui que aquí teniu el meu regal de tornada cap a la Chave.
El sol crema, l'Helaena està molt cansada, fa tres dies que camina, no li queda res de menjar, només té un parell de dits d'aigua a l'ampolla que portava. Davant seu res, El Res, sorra i més sorra, i el sol que la crema, la motxilla li carrega les espatlles, li fa molt de mal, es sent molt dèbil. Mira endavant i es desespera, es pregunta com ha pogut ser tant estúpida.
Fa quatre dies l'Helaena arribava a Akedkod procedent de Tumbuctú, portava dues setmanes a Malí de vacances. Tenia planejat quedar-se quatre dies en aquesta zona remota oblidant-se dels maldecaps que li donaven el grup de francesos amb el que viatjava. El seu objectiu: viure el desert. Havia arribat amb un petit grupet format per dos motxilers alemanys i un anglès. Un d'ells, l'anglès, tenia un contacte al poble que els portaria a conèixer el més inhòspit dels racons del sud del Sàhara, un petit trekking de tres dies amb dues nits al desert.
L'Helaena no pot caminar més, els peus li fan un mal insuportable, no es troba gens bé. Amb molt d'esforç fa els últims passos fins arribar dalt de la duna a la que s'ha enfilat, mira al voltant, no hi ha res, només sorra, ha caminat cap a l'est els darrers dos dies i encara no ha aconseguit trobar la carretera cap a Akedkod, es desespera, cau de genolls posant-se les mans al cap. Es maleeix per haver-se cregut tant valenta, tant forta, tant inconscient.
Fa quatre dies es van allotjar en una petita kasbha de dues plantes propietat del mateix que els havia de fer de guia, allí hi vivia amb tota la seva família, els van cedir tota una habitació per a que hi dormissin tots quatre. Van sopar amb els homes de la família que els acollia, li hagués agradat anar-se'n amb les dones, trencar aquestes barreres que separaven gèneres i cultures, però va quedar-se amb els homes per preparar el trekking que iniciarien l'endemà. N'estava farta d'estar rodejada d'homes, precisament fugia del grup de francesos cansada del constant remolinar de corbs al seu voltant. N'estava farta de que d'ella l'únic que semblava importar era que era una dona, tant els francesos com els motxilers amb qui ara anava semblava que no n'haguessin vist una des de feia mesos.
L'Helaena s'aixeca, agafa l'ampolla d'aigua i s'humiteja els llavis, em moriré pensa, es pregunta moltes coses, ha tingut molt de temps per pensar des de que camina perduda pel desert. Ho va deixar tot a Catalunya, va venir a treballar a l'Àfrica per que n'estava farta de la vida que portava, de les hipocresies, del materialisme, de les tonteries. Ara se'n recorda del seu poble, de la seva mare, pensa que potser no hi tornarà, es morirà, i per que? Que volia demostrar?
Fa tres dies es van llevar abans de que sortís el sol i van sortir amb les motxilles endinsant-se en el desert, la jornada va ser llarga, vint-i-cinc quilometres enmig de les dunes caminant cap a l'oest, van descansar al migdia a recer d'unes formacions rocoses. Per la tarda van acampar al peu d'una duna força alta, van muntar un parell de haimes i van encendre un foc.
Allí al costat del foc després de sopar, jugant a cartes va ser on va perdre els nervis.
Primer va ser un comentari sobre la seva figura, l'Helaena va arrugar el front, per que no lloaven que dominés tant l'Alemany com l'Anglès!, després un d'ells es va oferir per a fer-li un massatge, però si es trobava perfectament! Havia caminat com ells i no havia perdut el ritme en cap moment!
La gota que va fer vessar el vas, una juguesca, qui guanyes aquella mà dormiria a la mateixa haima que ella, els que perdessin es retirarien a l'altra.
Ara l'Helaena pensa com en va ser de tonta de deixar-se provocar. Continua caminant, continua amb el cap donant-li voltes al motiu que l'ha portat aquí. Ella no ha de demostrar res a ningú, donar valor a les paraules que la van ofendre va ser posar-se per sota d'ells, ella és forta, ella pot fer el que es proposi, no vol ser millor que ningú, simplement vol ser ella, vol ser feliç. Camina molt lentament, el cap li bull.
Fa tres nits l'Helaena es va aixecar de la vora del foc, emprenyada, va engegar a parir als motxilers, es va carregar la bossa petita amb el sac de dormir i es va perdre en la foscor. No es va allunyar gaire, així ho creia, al cap d'unes hores de dormir sobre la sorra es va haver d'aixecar, el fred era insuportable, va recollir el sac i es va dirigir altre cop cap a la haima.
Va caminar a les fosques tota la nit, i l'endemà, i el següent, no s'ho podia creure, s'havia perdut.
El sol estava dalt de tot, es va asseure i tal com havia fet els dies anteriors es va protegir amb el sac de dormir. S'adormia, pensava, perquè? Perquè? Cerque no m'he estimat prou? Ningú es pot posar per damunt meu, i jo no em puc posar per damunt de ningú. He de viure, he de deixar de tenir por a ser jo mateixa.
Somiava que tornava a Catalunya, no tenia por de res, afrontava els problemes que l'havien portat a exiliar-se a l'Àfrica, era feliç. Volava, volava molt alt, per sobre de coses que no li agradaven però que tampoc li creaven grans preocupacions, no veia problemes, només veia solucions, camins nous, camins on ella tirava endavant fent realitat els seus somnis.
Va obrir els ulls, el soroll era eixordador, va girar el cap, volava, el desert immens ho era encara més des de l'aire. Es trobava en un helicòpter. Va somriure abans de tornar a adormir-se.
moltes gràcies pel teu regal Chavelita! espero que t'agradi l'aventura de l'Helaena!
i com no,
us animo a tots a que feu un bon ús de l'escenari que us van regalar, animeu-vos a donar-li vida!
poseu-hi personatges!!!
vinga!!!
i res més...
apa salut!!!
