El Mateu s'inicia com a reporter de BaixCampTV seguint el rumor de la presència d'una bèstia al pantà de Riudecanyes, en farà un bon reportatge.
llegiu el
capítol 1 el
capítol 2 el
capítol 3 el
capítol 4 i el
capítol 5.
6. El desenllaç
Va anar sol cap al pantà. Mentre conduïa pensava, no sabia gaire bé que anava a fer. No tenia res. No sabia on buscar, els altres cops la sort, o l'oportunisme, li havien portat les notícies, que havia de fer ara?
Va aparcar amb dificultat, tornava a estar ple de gent. Va anar cap al bar, l'encarregat no hi era, els dos nois servien esmorzars a tort i a dret i ni tant sols se'l van escoltar quan els va preguntar on podia trobar el seu cap.
Se'n va anar a caminar per les rodalies del pantà, va travessar la presa i baixant a la platja va continuar vora l'aigua dirigint-se a la cua.
Quan ja era força lluny de la presa es va asseure en un lloc solitari. Tenia una vista magnifica de tot l'embassament. Va estar-hi força estona, pensant, fins que una cosa va cridar-li l'atenció.
A uns cent metres d'ell, enmig de l'aigua, alguna cosa es movia. De seguida va engegar la càmera, va enfocar el zoom.
Se li van posar els nervis a flor de pell. Alguna cosa nedava enmig del pantà. No sobresortia gaire de l'aigua, però va veure clarament una figura verdosa que es movia, capbussant-se una vegada i una altra davant seu. Va estar-s'hi ben bé tres minuts. I després va desaparèixer tant sobtadament com havia aparegut.
Va estar mirant l'aigua durant un quart d'hora més, però la bèstia no hi era.
Es va mirar les imatges que havia gravat. Eren fantàstiques!
Mentre tornava cap a la presa va trucar a la directora de la TV per explicar-li. S'ho va prendre a broma, va dir-li que es deixés estar de monstres i tornés a la feina de veritat o haurien de parlar seriosament.
No s'ho podia creure, acabava de gravar el monstre i ella no li donava importància.
Enfadat va prendre una decisió. Ell sol tiraria endavant amb la notícia.
Aturat damunt la presa va fer unes quantes trucades. No li va costar gaire posar-se en contacte amb els canals de TV privats que el dia abans havien trucat a la seva cap. Els va oferir el reportatge, totes les imatges que ell havia gravat i en especial aquelles últimes, van acceptar i li van oferir un bon preu.
Estava excitat pel que acabava de fer, segurament li costaria la feina, però estava segur que havia fet bé, la directora de BaixCampTV no en tenia ni idea.
Quan va arribar al bar, l'encarregat l'esperava, van xerrar una estona, i el Mateu li va explicar el que acabava de veure. L'home semblava tant emocionat com ell.
Abans de marxar, el Mateu va demanar-li si li deixava anar al lavabo. Pots anar al de darrere, va dir-li l'encarregat assenyalant-li una porta, el del bar l'estan fregant ara mateix, travesses l'habitació i és al fons.
El Mateu no va trobar l'interruptor d'aquella habitació, però veia la llum que entrava al lavabo per una finestra, mig a les palpentes va aconseguir arribar-hi.
Mentre pixava, el Mateu pensava en les fantàstiques imatges que acabava d'aconseguir, eren bones, molt bones. Segur que seran un èxit, pensava.
Somreia mentre sortia del lavabo, amb el cap a un altre lloc, el Mateu va tornar a travessar a les palpentes aquella habitació carregada de coses.
Ni tan sols es va fixar en l'equip de submarinisme que hi havia a l'habitació, damunt d'una cadira, ni en l'inflable de color verd, com amb forma de cocodril, que hi havia llençat i desinflat en un racó.
I va marxar perdent la oportunitat de descobrir el misteri del monstre del pantà.
Aquella setmana els canals privats estatals van treure les seves imatges, van parlar-ne dos dies, també variïs diaris se'n van fer ressò.
Poc després quan es va descobrir la veritat al Mateu li plourien ofertes de feina de tot arreu.
FI
i fins aquí les aventures del Mateu el reporter intrèpid de CanalBaixCamp TV, espero que us hagui agradat, i totes aquestes coses...
i que tingueu una molt bona sortida d'any 2011, i una bona entrada al 2012.
i sense res més a afegir...
apa salut!
