perquè tinc un gos

 Aquest mes el Jesús, en el seu 190è joc literari ens dona total llibertat d'extensió, així que vinga!! sense tallar-me ni una paraula, aquí teniu la meva participació que havia de partir d'aquesta fotografia.

 Vaig trigar molt de temps a decidir-me, no era precisament que anés sobrat de diners, i necessitava un bon ordinador, vaig buscar per internet, vaig comparar diferents màquines i finalment em vaig decidir per un bon portàtil, la relació qualitat preu era incomparable. A més vaig trobar una oferta boníssima just del model que havia triat en una nova botiga d'informàtica que havien obert feia poc dos carrers més avall de casa meva.

Sense pensar-m'ho gaire, la veritat, vaig anar a aquella nova botiga. La dependenta era una noia jove, molt maca, em va atendre molt amablement fins al punt que em va arribar a seduir totalment, em va cantar les meravelles de tots els portàtils que tenia a la venta, i ha pesar de que jo hi anava amb una idea clara vaig acabar comprant-me un aparell millor del que havia triat abans, i més car es clar, vaig pagar trinco-trinco, com sempre faig, i vaig marxar força content amb la meva compra.

Vaig deixar l'ordinador carregant la bateria tota la nit tal com deien les instruccions. L'endemà a la tarda després de la feina vaig arribar a casa tot engrescat amb l'estrena del meu nou portàtil. La sorpresa la vaig tenir quan en engegar-lo em va sortir una pantalla blava demanat-me un codi per a iniciar l'ordinador. Vaig llegir-me les instruccions cinc cops mirant-me minuciosament tots els punts, vaig regirar tots els papers i els adhesius enganxat a la part de sota. Però en cap lloc i vaig trobar cap referència de cap codi d'inici, ni tant sols de que existís o fos necessari aquell codi. Em vaig passar tota la tarda intentant engegar l'aparell sense aconseguir-ho. I finalment vaig desistir pensant que l'endemà a la tarda aniria a veure la dependenta seductora que semblava que tantes coses sabia sobre aquesta màquina.

Però l'endemà em vaig quedar de pedra quan al arribar a la botiga vaig trobar-me que no hi era, bé, el local si que hi era, però buit, totalment buit, només un retol amb el telèfon d'una inmobiliària indicava que el local buscava llogater. Bé, ben bé no era buit, un gos gros i blanc, jeia on feia pocs dies hi havia hagut l'expositor que donava a l'aparador. Vaig marxar ben frustrat.

Aquella nit vaig estar un munt d'estona, amb el meu vell i atrotinat ordinador, buscant per internet la solució al meu problema, no vaig trobar res, ni a la pàgina del fabricant, ni en cap d'aquests fòrums on sempre tenen la resposta a tot. En cap lloc es feia referència a l'existència d'un codi d'activació per a aquell ordinador.

Els dies següents vaig intentar moltes coses, vaig anar a la inmobiliària, vaig anar a la mediació de consum de l'ajuntament, però ningú sabia res de la botiga d'informàtica que per unes setmanes va estar oberta en aquell carrer.

Quan tornava de la feina, al passar per davant d'aquell aparador, veia el gos, que encara era allà, tranquil, sempre jaient rere el vidre.

També vaig consultar els meus amics informàtics, cap d'ells em va saber solucionar el problema. El meu nou ordinador no s'engegava, no em servia per a res.

Al cap d'unes setmanes em vaig fixar en el gos, que hi feia allà? De qui era? De la inmobiliària o potser dels antics llogaters? Si era així de segur que devien passar per allà de tant en tant per alimentar-lo. Potser era l'únic camí que podia seguir per poder engegar l'ordinador, o almenys recuperar els diners que m'havia costat.

Vaig anar a preguntar a la inmobiliària sobre el gos, no en sabien res, ells s'havien limitat a posar el cartell al vidre i no n'havien vist cap de gos, no era seu, em van dir que l'endemà mateix anirien a comprovar-ho i mirarien que n'havien de fer d'aquell gos tancat allí dins.

L'endemà al passar per davant de la botiga vaig coincidir amb el noi de la inmobiliària, s'enduia el gos, em va explicar que el portava a la gossera doncs tampoc ell tenia ni idea de com podia localitzar-ne l'amo.

I mira, no se si va ser que em vaig entendrir, o que en el fons volia alguna cosa d'aquells que m'havien estafat venent-me un ordinador inútil. Sigui com sigui, em vaig endur el gos cap a casa, el noi de la inmobiliària no em va posar cap problema, i fins i tot va semblar alleugerit de no haver-lo de pujar al seu cotxe.

El gos era força maco, i manso, va entrar a casa remenant la cua i quan el vaig portar a la terrassa on tenia pensat posar-li el jaç semblava molt content, m'acariciava amb el cap talment com si em donés les gràcies per haver-lo adoptat.

Llavors em vaig fixar en el collar que portava, era força ample i tenia una xapeta metàl·lica, hi havia una inscripció. C3PO. Quin nom més estrany per un gos vaig pensar primer. L'amo devia ser un freak de la guerra de les galàxies. Però en pocs segons em vaig il·luminar, vaig córrer altre cop a engegar l'ordinador.

Inserir el codi d'activació. C3PO vaig posar. I l'ordinador es va engegar.

No m'ho podia creure, el gos portava el codi d'activació gravat al collar, tot plegat semblava una història d'aquestes de moralines que et parlen del destí.

I jo no sóc supersticiós, però des de llavors que en C3PO viu amb mi, el meu millor amic diuen, i l'ordinador mai més m'ha fallat ni m'ha donat cap problema.

El que encara no tinc clar, és quina lliçó n'he d'aprendre d'aquesta història.

Per cert! vaig veure el gos en un aparador del carrer Galanes de Reus!! encara és allí!!!
i sense res més a afegir...
apa salut!!!