dimecres, 8 de desembre de 2010

duel a mort per amor...

Mira que és dificil explicar alguna cosa en només 200 paraules,
serà que m'enredo massa? serà que faig massa floritures? no se concretar?
Inici, nus i desenllaç en 200 paraules...
Per a la meva participació al 185è joc literari de Tens un racó dalt del món he seguit la meva tècnica habitual, primer penso una història, desprès l'escric intentant ser el màxim de breu,
faig el recompte de paraules... i PAM ! m'en sobren 200!
i llavors toca retallar...
Avui però publicaré les dos versions, primer la curta (per en Jesús) i després la llarga (per comparar)...
la condició és que el text havia de poder-se incloure en alguna de les obres de Dumas i els mosqueters, creieu que hi pega?


-Senyora!- digué un dels mosqueters- ens em reptat en un duel a mort i qui guanyi quedarà amb el vostre amor-
I just quan acabava l'última paraula acometé un cop d'espasa brutal que l'altre pogué esquivar. La donzella s'apartà a un racó horroritzada.
El duel va continuar, quan portaven deu minuts, ja cansats, un d'ells no va poder esquivar una estocada que de cop li arranca la mà esquerra sencera, la sang brotava a raig.
Però el ferit no es rendí, agafar l'espasa de terra amb l'altre mà i es llençà furiosament contra el seu oponent. L'altre esquivà els dos primers cops, però no va poder amb el tercer que li va arrencar, a l'altura del turmell, el peu dret fent-lo caure a terra. El que quedava de peu, rajant sang, es va posar damunt el seu rival i dirigí la punta de l'espasa sobre el coll del cavaller caigut.
-Prou deu meu!, però que feu insensats!- els va interrompre la donzella- Per mi ja podeu anar els dos a l'infern, com voleu que em casi amb un manc, o amb un coix!- i sense ni mirar-los es girà i torna a entrar al palau deixant als cavallers estupefactes.


i aquesta és la primera versió...

El soroll de les espases xocant furiosament despertà a Madame Blanche, sortí ràpidament a la balconada i allí enmig del patí s'hi trobà l'encarnissat combat.
Eren Lord Saldieu i el Senyor de Bouis que es reptaven en duel.
-Senyora- començà a parlar de Bouis – Ja fa més d'un any que aquests dos homes la seguim allà on va, li oferim els nostres millors presents, li festegem amb les nostres millors arts-
-Senyora- continuà Saldieu – més d'un any fa ja que vaig declarar-li el meu amor, que vaig prometre-li el cel i les estrelles-
-Senyora- reprengué de Bouis – més d'un any! I vostè no ha decidit amb quin dels dos vol contraure matrimoni.
-Senyora- el talla Saldieu – el vostre amor ben bé val la nostra vida, ens em reptat en un duel a mort i qui guanyi quedarà amb el vostre amor-
I just quan acabava l'última paraula acometé un cop d'espasa brutal cap a de Bouis que aquest pogué esquivar. Madame Blanche s'apartà a un racó horroritzada.
El duel va continuar, quan portaven deu minuts, ja cansats, Saldieu no va poder esquivar una estocada que de cop li arranca la mà esquerra sencera, la sang brotava a raig.
Però Saldieu no es rendí, agafar l'espasa de terra amb l'altre mà i es llençà furiosament contra el seu oponent. De Bouis esquivà els dos primers cops, però no va poder amb el tercer que li va arrencar, a l'altura del turmell, el peu dret. De Bouis caigué a terra, Saldieu, rajant sang, es posar damunt i li posa la punta de l'espasa sobre el coll.
-Prou deu meu!, però que feu insensats! Per mi ja podeu anar els dos a l'infern, com voleu que em casi amb un manc, o amb un coix!- i sense ni mirar-los es girà i torna a entrar al palau deixant estupefactes als cavallers.

bueno, i sense res més a afegir...
apa salut!

11 comentaris:

roselles ha dit...

És fantàstic! :D

roselles ha dit...

És fantàstic! :D

Adbega ha dit...

T'ho has currat Ric! La curta està tan bé com la llarga... sang i fetge, una dona intel·ligent i uns noms més que adients!!

Elfreelang ha dit...

Les dues versions estan prou aconseguides!

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies per duplicat

McAbeu ha dit...

Realment molt bo!.
Em sap una mica de greu pels pobres cavallers però no hi ha dubte que ells mateixos s'ho han buscat. ;-D

ricderiure ha dit...

Gràcies roselles, Elfreelang, Jesús!

Ad, McAbeu
una dona inteligent i uns homes prou rucs, no?

salut!!!

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Vaja força tenien el cavallers aquests, que amb una espasa de l'època dels mosqueters podien tallar una mà o un peu en rodó!!!

Està molt bé el final, nen. La donzella té tota la raó. I és que matar per amor és una gran estupidesa.

Una abraçada!

ricderiure ha dit...

Dissortat!!!
molt bé l'apunt històric! ja me'n havia adonat que no quadrava gaire... però no podia retallar la part "gore" ...
`^_^´
diguem que si, a part de beneits, eren uns forçuts.
salut!

Rafel ha dit...

Malgrat la sang i fetge, divertit com les pel·lícules dels Monthy Pyton.
Ja han fet ben bé el gamarús.

La Meva Perdició ha dit...

La versió curta de sang i fetge amb el desplant final de la donzella és vertiginós i molt divertida.

La versió extensa, deixa un regust amarg, doncs desprès de tants patiments per la dama amada és descobreix que aquesta s'ho fa venir bé per tenir els dos cavallers al servei del seu caprici.

Bona aquesta, la de mostrar les dues versions. ^_^

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails