sóc raru (3, juantxi????)

sóc raru, sóc molt raru...
sóc juantxi?
diu el decàleg del juantxisme:

1. El juantxi beu, et menja l´orella i sempre et gorreja el tabac.

2. El juantxi de debò, fuig de l´aigua i del sabò.

3. El juantxi com cal, persegueix a les adolescents amb ànsia animal.

4. Aquell qui es juantxi, deu pasta a tots els bars.

5. El juantxi no opina, sentència.

6. El bon juantxi sol ser l´últim en tancar els bars.

7. L´home que viu el seu juantxisme, té ínfules artístiques.

8. El juantxi exemplar és un perdedor vocacional.

9. El bon juantxi no creu que l´ordre natural de les coses sigui un juantxi a cada bar, sinò un bar per a cada juantxi.

10. Everybody´s juantxi, tots som juantxis.

No diré quins d'aquest "manaments" compleixo ni en quin grau o faig, però com sabeu, hi ha diferents graus de juantxisme,
el meu és profund...
i ja fa anys...
vaig conèixer el mític "agente secreto de la CIA", vaig anar a tots els concerts dels Flangers, de la Banda del Pere Mata després del Dr.Juantxi, em passejo per Reus a les set del matí amb els altres juantxis xiulant la reina del llevant,
vaig deixar de viure a Reus, però el juantxisme em persegueix fins i tot a Colldejou...
i és que el juantxis ens reconeixem els uns als altres, ens comprenem...

Segons la web de l'Ariel, el messies juantxi, podriem definir així el juantxi:

Així doncs un “juantxi” originàriament seria un tipus de personatge pintoresc, exhibicionista, borratxo, fiestero alhora que perdedor vocacional, que té ínfules artistístiques i que viu alegrement la vida amb una certa actitud surrealista alhora que esperpèntica.

sóc raru? sóc Juantxi?
és greu?
doncs no ho deu ser tant, és qüestió de portar-ho amb alegria...
i res més a afegir, i molt a fer que avui és dissabte! ( i no entraré en temes polítics...)
apa salut!