el vint-i-vuit de novembre, fum, fum, fum

Aquest mes, en Jesús ens proposa, en homenatge a la declaració de la jota com a dansa d'interès nacional, d'escriure'n una, que tracti un tema d'actualitat,
per a la meva proposta per al 181è joc literari no és que hagi triat un tema gaire original...
segur que tots n'heu sentit a parlar...
diuen i diuen i bla bla bla...

El vint-i-vuit de novembre, fum, fum, fum

aquesta tardor és moguda

i no per que plogui molt

cada quatre anys ja ens passa

que toca decidir el vot

l'única eina que té el poble

per posar el polític a lloc

ja pots posar-te la radio

o mirar el televisor

que a tot arreu fan lo “mismu”

se sent la mateixa cançó

i canten fins a cansar-se

per que triïs qui és el bo

uns tiren cap a l'esquerra

altres van cap a altre cantó

uns ens parlen de peles

i altres parlen  de la nació

presumeixen i prometen

el que sigui sense por

i uns faran mil millores

i d'altres en faran un milió

i si un diu que es bona persona

l'altre afirma que és millor

i diran el que sigui

per no abandonar el “silló”

però quan passi aquell dia

llavors ja no importarem

no compliran les promeses

amb les ganes quedarem

i podran fer el que vulguin

tampoc ens n'adonarem

em sembla que m'ha quedat com a coix això, (i això de la mètrica no se si ho acabo d'entendre...)
alguna idea per a fer una última estrofa?

i sense res més a afegir,
apa salut!