L'Helaena, l'últim personatge de la cadena!

aviat farà dos mesos que vaig fer la proposta de Et regalo un personatge, va ser una idea que se'm va acudir per fer el bloc més participatiu, i ben content que n'he quedat.
He conegut nous blocaires i hem acostat una mica més les xarxes a les que estem conectats, i el millor, hem creat!!
dotze personatges han estat regalats i molts han estat font de noves històries, fantàstic, hem compartit la creativitat.
Si voleu veure els personatges seguiu aquest enllaç, i les històries en aquest altre.
I per acabar i tancar aquesta cadena us presentaré el personatge que m'han regalat a mi.
La Chave des de més enllà del mar, segueix encara conectada a aquestes terres, i amb el seu regal tanquem la cadena.
Moltes gràcies Chavelita!!!!!  Així doncs us presento el meu personatge regal.

l'Helaena té 28 anys... lluita cada dia pel que li han imposat des de petita: ser la doneta del seu home, estar per la casa i els fills, tancada en una gàbia... ella saps que pot arribar molt lluny, fins les estrelles si s'ho proposa, però el pes de l'educació és tant, les inseguretats tantes, i la lluita eterna i cansada...

fa temps va decidir veure el món: igual que el Petit Princep, va allunyar-se de la seva rosa (per trobar-la a faltar...). però les seves pors també l'acompanyen, així segueix lluitant, amb amor, amb valentia, amb somriures i resignació per canviar el que creu equivocat... començant per ella mateixa...

els fantasmes del passat la segueixen i també s'ajunten els presents (i, tal vegada, els futurs...) però ella segueix, endavant, contra el vent i la pluja, amb un somriure com escut, despullada de prejudicis i ràbia, per trobar quelcom que no sap que busca...

l'Helaena és molt gran... només necessita creure-ho

l'Helaena té molta història, la Chave la dibuixat en dos etapes de la seva vida.

... l'Helaena ara té 58 anys... endarrera ha quedat la bellesa i la figura dels 20... el seu cos s'ha enxamplat, el seu cor i la seva ment també... el cabell, gairebé blanc, li recorda cada dia tot el que ha viscut... les arrugues que voltegen els seus ulls verds diuen que sempre que ha tingut oportunitat, ha somrigut...ha aconseguit el que s'ha proposat i ha estat en 65 paisos diferents: allí ha conegut cultures, maneres de fer, paraules, persones, injusticies, alegries...

sempre havia pensat que havia nascut dona per ser mare. ha estat buscant el pare perfecte o, tal vegada, els millors gens pel seu fill imaginari, que mai ha tingut... en tot aquest temps, s'ha tornat egoista i no ha volgut compartir el seu temps, tot el que podia viure, per donar vida a un altre...

ha recaigut una i altra vegada, buscant companys de vida que li juraven i li perjuraven que era una persona especial, però tant cobards per no deixar la seva tranquila vida, per canviar, per apostar i buscar quelcom diferent al costat d'una persona que, igual que l'au Fenix, es reinventa cada vegada que surt el sol, que es crema, però amb més força que mai ressorgeix... tal vegada tenien raó i és inaccessible, tal vegada és va quedar anclada en un passat impossible...

ara, però, després de tants anys, ja no es sent sola: ha deixat de buscar fora el que té de sobra a dins... s'ha enamorat d'ella mateixa i és feliç... ara li donarem un nou nom: Narcisa.

I no s'acabava aquí la creativitat de la Chave, per que com bé sabeu a qui regala un personatge, sempre li correspon un personatge de regal, en aquest cas el regal per a la Chave és el Max, el millor vaixell de paper del món que va crear la Judit.
Doncs tal com cal, la Chave, que és molt agraïda, ha somiat amb el Max

QUI ES EL MAX???

m'agrada molt el Max... l'he mirat, he somiat i m'he vist damunt d'ell creuant mars i oceans... sempre mirant cap a l'horitzó, amb un somriure, amb l'aigua salada mullant-me la cara, els cabells, i que escou als ulls, però sense tancar-los... recordant el que deixes endarrera, però sense mirar... perquè, si no, tal vegada, et tornis una estàtua de sal, com aquell passatge biblesc, com l'aigua de la mar quan s'evapora per tornar com a pluja...

el motor del Max és l'alegria, les ganes, la voluntat, la curiositat, la por... qualsevol sentiment fa que el Max navegui i que no s'aturi o s'estanqui quan la marea baixa (perquè sempre puja i baixa... això és quelcom tan cert com real...)

a en Max l'acompanyen tot de dofins que salten i juguen al seu voltant... son els seus AMICS! aquelles persones que estan sempre amb tu, al teu costat, caminant (o nedant) al mateix nivell, que no et deixen mai sola... i quan hi ha mala mar, més a prop els sents!!! i quan canvies d'aigües, recordes els seus reflexos i un sentiment d'orgull, de melancolia, de felicitat t'omple com gotetes d'aigua la mar... i apareixen nous peixos que t'acompanyen... i no et sens mai desemparada... és la gràcia de navegar, de viatjar...

quan el Sol es pon, les estrelles mostren un altre camí... l'únic que has de saber es seguir-les, interpretar-les... i ningú ha dit en cap moment que això sigui senzill... però, en tot cas, a qui li agraden les coses fàcils?

"la vida és bonica però complicada" que deia una cançó: així vull que segueixi, perquè li dones valor a allò pel que lluites, encara que el vent no bufi a favor de les veles (que no té), el Max no es rendeix, el Max segueix endavant perquè, d'altra banda, que més pot fer...

i saps per què és un vaixell de paper? perquè relata el que li passa, perquè es reinventa cada dia, perquè és lleuger -que no fràgil-, perquè és capaç d'encendre foc, perquè transmet, perquè prové d'un arbre, de la natura...

(continuarà... o no...)

i per acabar donar-vos moltes gràcies a tots els que heu participat a la cadena!!!!
ara només hem queda tornar-li el regal a la Chave, aviat l'Helaena tornarà per aquí!
i ja estic rumiant a veure quina altra proposta podria fer... escenaris?
salut!!!!