La carta de Hadamma

Aquesta història se m'ha ocorregut després d'una experiència en aquest poble fantàstic, qualsevol semblança amb la realitat és pura casualitat, és un lloc que val molt la pena visitar, i a on sobretot t'ho passes molt bé fent catxondeo amb la gent que viu del turisme, que són molts.

"amigos españoles, podeis ayudarme a escribir una carta para amigos, por favor, yo invito a un te" Ens mirem, una ajuda per fer una carta, en principi a ningú se li pot negar cinc minutets del nostre temps per a una cosa així.
L'escenari és de pel.licula, la kasbha d'Ait benhadou al sud del Marroc és una de les més ben conservades i també més visitades pels turistes i els realitzadors de films.
El personatge que realitza la petició també sembla sortit d'una pel.licula, de fet després ens n'assabentarem de que ha representat el seu propi paper en alguna producció de Holliwood, es tracta del Tuareg, vestit amb xilaba tradicional, que s'encarrega de la primera botiga del carrer principal d'aquest enclavament turístic.
Serà un altre enredo per fer-nos comprar alguna cosa..? - pensem immediatament. Però la gran actuació del tal Haddama ens commou de tal manera que no podem negar-nos a donar-li un cop de mà.
La qüestió de la carta es va enllestir en dos minuts i mig, la menció d'uns medicaments que li havien enviat els seus amics espanyols afegia una mica més de dramatisme a la situació del botiguer. Molt lentament i en silenci el bon home preparava el te, i nosaltres, il·lusos, mirant la botiga. I de seguida ja tenim la foto amb la xilaba i el turbant, la foto amb el "amigo bereber", i el regateig per un collaret d'artesania força maco.
Al cap de tres quarts d'hora sortim de la botiga de souvenirs per a turistes contents d'haver ajudat a un senyor tuareg, molt simpàtic i amable, això sobretot, que semblava que amb la crisi no venia gaire. Sortím amb un te més a sobre, amb unes fotos que deuen tenir tots els turistes que passen per aquí, i amb un collaret que no volíem però que és molt xulo i que tampoc ens ha costat tant.
Sens ha fet tard, baixem pel camí que du a la kasbha per anar a visitar-la. I el tercer botiguer, també vestit de tuareg tradicional surt al nostre pas i ens diu: "amigos españoles, por favor ayudar me para leer una nota que han dejado unos hermanos españoles."

un dia genial !

apa salut!